Tal com vam veure en el primer lliurament d’aquest article, el funeral de la reina Elisabet II del Regne Unit va reunir més de 500 mandataris d’arreu del món, 2.000 convidats a l’abadia de Westminster i una audiència de milions de persones que en van seguir la retransmissió en directe. L’acte, que va durar menys d’una hora, va ser un exemple de cerimonial, etiqueta i protocol. En aquest darrer lliurament, n’analitzem els símbols, la part musical, l’etiqueta i l’ornamentació floral.
Els símbols: estendard reial, corona, orbe i ceptre
En tot cerimonial, els símbols hi juguen un paper clau, i es converteixen en elements importants de comunicació no verbal. Al funeral de la reina Elisabet II, vam poder veure alguns d’aquests símbols: sobre el taüt, hi havia l’estendard reial, la corona, l’orbe i el ceptre.
L’estendard que cobria el fèretre és la bandera del monarca del Regne Unit i està format per quatre seccions que representen les nacions que formen el país: dues seccions amb tres lleons grocs sobre fons vermell, que representen Anglaterra; un lleó rampant de color vermell sobre fons groc, que representa Escòcia, i una arpa sobre un fons de color blau, que representa Irlanda del Nord. Aquest estendard, que ha anat canviant al llarg dels anys, no inclou cap símbol de Gal·les per raons històriques (que es detallen a la pàgina web de la Família Reial Britànica), com tampoc ho fa la bandera de la Union Jack. Altres peculiaritats sobre el Royal Standard: hi ha dues versions de la bandera, una per quan el monarca està en territori anglès, d’Irlanda del Nord, Gal·les o altres territoris britànics; i una altra per al seu ús a Escòcia; només oneja a les residències reials quan el monarca hi és; i, a diferència de la Union Jack, mai no oneja a mitja asta, ja que sempre hi ha un sobirà viu.
El fèretre d’Elisabet II, cobert amb l’estendard reial, i, a sobre, la corona imperial, l’orbe i el ceptre
Font: The Royal Household
Un altre dels símbols importants de la cerimònia era la corona, que simbolitza el regnat de la reina, i que la va acompanyar fins a l’enterrament, moment en què va passar a ser guardada fins al dia de la coronació del seu fill Carles III. Aquesta corona és només una de les que tenia la monarca. S’anomena Corona de l’Estat Imperial, la mateixa que li van col·locar en la cerimònia de la seva coronació i que va ser especialment dissenyada per a la coronació del seu pare. És la corona que lluïa també en la cerimònia d’obertura del Parlament Britànic. La Corona d’Escòcia, una altra de les corones, es va poder veure reposant sobre el taüt quan aquest estava a terres escoceses.
El rei Jordi VI amb la Corona de l’Estat Imperial, corona que reposava sobre el fèretre de la reina Elisabet II durant el funeral
Font: ‘Business Insider’
Sobre el taüt, també hi reposaven l’orbe, que és una joia en forma de bola que simbolitza el poder eclesiàstic de la monarca, com a cap de l’església anglicana, i el ceptre, que simbolitza el poder de la monarca com a cap d’Estat.
Músiques, pregàries i himnes
Músiques, pregàries i himnes són altres elements del cerimonial d’un funeral. Són aspectes, a més, amb una forta càrrega emocional i de solemnitat. En aquest cas, les peces musicals van ser interpretades pel cor de l’abadia de Westmintser i The Choir of His Majesty’s Chapel Royal. Una de les més destacades va ser «Fantasia i fuga en do menor» de Bach, que va acompanyar el moment en què el fèretre sortia de l’abadia.
Un altre dels moments més solemnes es va produir just abans de finalitzar la cerimònia, a les 12.55h, quan un toc de corneta va tocar el «Last Post» per marcar l’inici dels dos minuts de silenci a tot el Regne Unit, incloent-hi l’aeroport de Heathrow, que en va paralitzar els enlairaments i aterraments. Després d’aquests minuts de silenci, l’himne nacional va posar fi a la cerimònia. Un himne que durant més de setanta anys havia estat «God Save The Queen», i que, en haver-hi el nou monarca ja present, ha canviat a «God Save The King», i que aquest escolta sense interpretar-lo.
L’etiqueta
L’etiqueta és un aspecte concret del cerimonial que fa referència als elements propis del vestuari, pentinat, ornamentació, etc. dels participants en un esdeveniment (Otero, 2020). L’etiqueta l’estableix l’amfitrió, que és qui convida a l’esdeveniment. En el cas del funeral de la reina Elisabet II, la família reial britànica, i ella mateixa, qui va prefixar-la en la planificació del seu propi funeral. Vestir seguint les indicacions d’etiqueta és, doncs, una manifestació de respecte cap a l’amfitrió, i, en aquest cas, cap a la difunta.
Buckingham Palace va especificar que s’havia de vestir de negre i que només els membres de la Família Reial que ostenten rang militar portarien uniforme militar, de manera que es va poder veure com el príncep Enric, per exemple, no el lluïa.
El príncep Guillem, el rei Carles III, el príncep Enric i la princesa Anna segueixen el taüt de la reina Elisabet II del Regne Unit
Font: ‘Metro’
Pel que fa al vestuari femení, a la invitació s’indicava que les dones hi havien d’assistir amb un vestit de còctel negre i el cap tapat. El vestit de còctel és aquell que, de llargada, queda just per sota dels genolls. Pel que fa al barret és un complement molt associat amb la moda britànica, que van lluir la majoria de les convidades.
L’etiqueta: vestit de còctel negre i barret
Font: ‘La Vanguardia’
Les flors
Fins i tot les flors que es van col·locar sobre el taüt de la reina i que procedien de diferents propietats de la Casa Reial, com ara el Palau de Buckingham, Clarence House i Highgrove House, van ser escollides per ella mateixa. Hi havia hortènsies, roses i dàlies; en colors blancs, daurats, rosats i grana, per representar la diversitat del seu regne.
Aquestes flors se situaven sobre les fulles de plantes de forta simbologia en la cultura britànica, com ara el romaní, símbol del record; la murtra, símbol de la felicitat conjugal i que la mateixa reina Elisabet II va dur durant el seu casament, i el roure anglès, símbol de la força i de la resistència.
Les flors que es van col·locar sobre el taüt de la reina tenen una forta simbologia en la cultura britànica
Font: BBC
I el cerimonial continua
El funeral de la reina Elisabet II ha mostrat el poder comunicatiu del cerimonial, a més de la importància del protocol a l’hora d’ordenar autoritats i personalitats en un acte d’Estat. També com és d’important que aquests actes estiguin planificats al detall, per tal que el dia que s’han de celebrar, ho facin amb puntualitat i seguint el guió previst.
Carles III ja és rei, però queda encara per celebrar-se una altra cerimònia que serà interessant també d’analitzar: la seva coronació com a nou rei. Una cerimònia que també estarà farcida de símbols i que esperem poder relatar en un futur article a COMeIN.
Per saber-ne més:
BBC (2022, 20 de setembre). «What is a state funeral? Where is the Queen buried? And other qüestions». BBC [en línia]. Disponible a: https://www.bbc.com/news/uk-62844663
Govern del Regne Unit (setembre 2022). The demise of Her Majesty Queen Elizabeth II: National Mourning Guidance. Guidance for the public and businesses on the period of National Mourning following the demise of Her Majesty Queen Elizabeth II [en línia]. Disponible a: https://assets.publishing.service.gov.uk
OTERO, María Teresa (2020). Fonamentació teòrica del protocol. UOC
The Royal Household (s.d.). «The Funeral of Queen Elizabeth II». The Royal Household [en línia]. Disponible a: https://www.royal.uk/funeral-queen-elizabeth-ii
Citació recomanada
ESTANYOL, Elisenda. «Un funeral replet de cerimonial (II)». COMeIN [en línia], octubre 2022, no. 125. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n125.2267
