Les eleccions presidencials entre Harris i Trump han transcendit els mítings i debats televisius. Les xarxes socials són la nova sorra, on la viralitat, la intel·ligència artificial (IA) i els influenciadors dominen el joc.
En les últimes setmanes de la campanya electoral als Estats Units (els EUA), Donald Trump es va vestir amb l’uniforme de McDonald’s i va atendre la finestreta d’un autoservei de la cadena a Pennsilvània. Malgrat que hores després es va descobrir que l’acció s’havia escenificat en un establiment tancat amb simpatitzants republicans, els vídeos de Trump amb un davantal servint patates fregides van córrer com la pólvora a TikTok. El compte @teamtrump va rebre gairebé 300 milions de visualitzacions, convertint els 15 minuts de Mcfama de Trump en un impacte a favor del candidat.
Els mems de Trump en restaurants de menjar ràpid o les imatges falses generades per IA, en les quals rescata mascotes de perillosos delinqüents, ja no són mers instruments; s’han convertit en un missatge polític que modela percepcions i defineix vots.
Les xarxes socials i, en particular, Twitter han impulsat el candidat i expresident Trump. El seu maneig d’aquesta xarxa social, ara convertida en X, ha estat efectiva i ha condicionat la cobertura informativa dels mitjans.
En aquest sentit, l’ús de les xarxes socials ha evolucionat al llarg de les diferents campanyes electorals i no sols ha transformat la forma en què els candidats s’acosten al seu electorat sinó, que han transformat les narratives electorals fins a copiar un model molt vinculat a l’economia de l’atenció.
Sobreestimulació en l’era de l’atenció
Captar l’atenció de les persones es converteix en un recurs escàs i valuós. Així, la campanya de Kamala Harris ha provat d’augmentar l’atenció dels seus continguts a través dels anomenats vídeos de sobreestimulació. Aquest gènere generalment implica una pantalla dividida d’almenys dos vídeos, amb la meitat superior sent la peça multimèdia principal, com un clip d’una pel·lícula o programa de televisió, i la meitat inferior sent un vídeo totalment no relacionat, però visualment estimulant.
‘Toktificació’ política
Des de fa uns anys, TikTok s’ha convertit en la plataforma que més influència té en l’àmbit del màrqueting polític. Polítics, partits i actors polítics adopten l’estil i les estratègies de plataformes com TikTok per a comunicar els seus missatges i connectar amb els votants, especialment amb les generacions més joves.
TikTok és la xarxa d’exemple de la transformació política. Impacte a través de contingut audiovisual i musicalitzat; com la polèmica i les emocions es tornen virals; la simplificació dels missatges; els mems com a unitat bàsica d’informació, i l’enfocament dels continguts a través de l’infoentreteniment.
Influenciadors i els seus entorns mediàtics
Bruce Springsteen, Ariana Gran, Taylor Swift, Beyoncé, Magic Johnson i molts actors de Hollywood formen part del #teamKamala, però en el #teamTrump no hi ha menys efectius: artistes de música country com Jason Aldean o Brian Kelley; creadors de contingut i periodistes com Adin Ross, Logan Paul, Tucker Carlson o Chaya Raichik. Però no tot va de macroinfluencers.
Els equips de campanya estatunidencs estan gastant milions de dòlars a contractar a microinfluencers que són creadors d’opinió i continguts en les xarxes socials.
A l’agost, durant la convenció demòcrata a Chicago que va oficialitzar la candidatura de Kamala Harris, es van acreditar més de 200 influencers, una xifra sense precedents que reflecteix la centralitat d’aquesta estratègia per a la construcció de relat a plataformes com YouTube, TikTok i Instagram.
Mentrestant, en l’entorn de Donald Trump, el seu fill menor Barron Trump i un amic d’aquest, Bo Loudon, un influencer conservador de 17 anys, són els artífexs de l’estratègia digital per a captar el vot de la Generació Z.
Pòdcast per a no respondre a periodistes
Els pòdcast i videopòdcast s’han convertit en un dels formats estrella d’aquestes eleccions. En particular dins l’ecosistema digital polític, Spotify, YouTube, Twitch o Kick tenen una centralitat màxima. Joe Rogan, Lex Fridman, Patrick Bet-Davi, Charlamagne, Alex Cooper, Theo Von, Andrew Schulz o Akaash Singh formen part d’aquest univers pòdcast que totes dues candidatures han usat.
Tres factors de creixement: republicans i, en part, demòcrates, s’allunyen dels mitjans legacy i s’obren a entorns mediàtics amb un gran volum d’usuaris, visualitzacions i engagement; en segon terme, l’entorn pòdcast, en molts casos, està vinculat a entorns més pròxims a l’infoentreteniment i no pas a professionals del periodisme, i el tercer factor té a veure amb l’enorme potencial vinculat a l’àmbit dels influenciadors que hem vist anteriorment.
L’huracà de la intel·ligència artificial
Les eleccions presidencials dels EUA s’han convertit en un terreny fèrtil per a l’ús descontrolat d’IA, amb deep fakes dissenyats per a danyar la imatge dels candidats rivals i crear notícies falses. La democratització de les eines d’IA multiplica el fandom polític.
Enmig de la campanya electoral, un parell d’huracans, Helene i Milton, que van sacsejar els Estats Units. I en aquest cas, la proliferació d’imatges generades per IA, que pretenien mostrar falsament escenes de devastació en les àrees afectades. Infoxicació i crisi de la informació en la qual autoritats governamentals i mitjans locals han hagut de desmentir boles i publicar guies sobre com identificar imatges generades per IA.
El ‘Factor X’ i incògnites per als mitjans
En tot aquest context de plataformes digitals i xarxes socials, esment a part, i amb un capítol extra entraria el Factor X. És a dir, Elon Musk i el desplegament en favor de Donald Trump de la plataforma social X (abans Twitter). La presència de Musk en mítings en els anomenats swing states té el mateix impacte que el finançament del Partit Republicà o les alteracions en l’algorisme de X per a afavorir els activistes de dretes. Objectiu: aconseguir la victòria de Trump i engrandir la seva influència en la pròxima Casa Blanca.
El que queda clar, en tot cas, és que el concepte xarxes socials, en definitiva, fa queda curt en la centralitat de les plataformes digitals de la campanya electoral per les presidencials als Estats Units.
Recentment, l’actor Dennis Quaid va afirmar en un míting a favor de Trump que era «hora de triar bàndol: serem una nació que defensa la Constitució o TikTok?». Ara com ara, la xarxa social xinesa ha acaparat gran part de la campanya electoral estatunidenca. La pregunta que queda en l’aire és si les xarxes socials acabaran devorant també la democràcia i la Constitució dels Estats Units.
Per saber-ne més:
CAI, Sophia (2023, abril). «Biden’s digital strategy: an army of influencers». Axios [en línia]. Disponible a: https://www.axios.com/2023/04/09/bidens-digital-strategy-an-army-of-influencers
GUTIÉRREZ-RUBÍ, Antoni (2024, octubre). «Los ‘gym bros’ sacuden la política norteamericana». El País [en línia]. Disponible a: https://elpais.com/us/2024-10-13/los-gym-bros-sacuden-la-politica-norteamericana.html
KELLY, Makena (2024, agost). «A Visual Guide to the Influencers Shaping the 2024 Election». WIRED [en línia]. Disponible a: https://www.wired.com/story/visual-guide-to-influencers-shaping-2024-election/
KLEIN, Betsy; DeCHALUS, Camila; MULLERY, Way; MERRILL, Curt (2024, agost). «Inside the Gen-Z operation powering Harris’ online remix». CNN [en línia]. Disponible a: https://edition.cnn.com/interactive/2024/08/politics/harris-social-media-tiktok-dg/
KLEMONS, Josh; RITZMANN, Lucy; THARP, Kyle (2024, octubre). «Trump’s 15 Minutes of McFame». #FYP [en línia]. Disponible a: https://www.thefyp.news/p/trumps-15-minutes-of-mcfame
LIDDELL, James (2024, agost). «Trump turns to teen son Barron and his influencer best friend to try to rival Harris’s ‘brat’ Gen Z appeal». The Independent [en línia]. Disponible a: https://www.independent.co.uk/news/world/americas/us-politics/barron-trump-harris-bo-loudon-gen-z-b2595620.html
MAIBERG, Emanuel (2024, setembre). «Kamala Harris Campaign Experiments With Ads for an Audience With “Brain Rot”». 404 Media [en línia]. Disponible a: https://www.404media.co/kamala-harris-campaign-experiments-with-ads-for-an-audience-with-brain-rot/
PEYTIBI, Xavier (2024, octubre). «El uso de influencers en campaña: el caso de USA 2024». ACOP [en línia]. Disponible a: https://compolitica.com/el-uso-de-influencers-en-campana-el-caso-de-usa-2024/
Citació recomanada
PELLICER I ALAPONT, Miquel. «El xou viral de les presidencials: com les xarxes socials estan redefinint la política dels EUA». COMeIN [en línia], octubre 2024, no. 147. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n147.2469
