Escenaris Restaura és una campanya de disseny-ficció que activa imaginaris de salut sobre com podria ser l’àrea del Francolí en el seu pas per Tarragona. Les veus del Francolí, Zona Verge i Les obres del Diable són tres relats transmèdia que s’han difós per X (abans Twitter) i Instagram amb l’objectiu de generar pensament crític i estimular la participació ciutadana.

El dijous 7 de novembre del 2013, vaig iniciar un conjunt d’accions de recerca que, guiades per pràctiques experimentals, revisions bibliogràfiques puntualment sistemàtiques i processos iteratius de disseny, han conduït a desenvolupar el concepte de Comando Butxaca com a storyworld o món narratiu. Avui dia, escric una sèrie de relats de ciència-ficció amb el mateix títol, en un món hapticocentrista on les tecnològiques manipulen aquest sentit mitjançant el disseny d’instruments de control tactilomotriu. També duc a terme els workshops de Comando Butxaca com a tallers de disseny i percepció hàptica que modifiquen l’experiència de les persones participants i expandeixen la seva relació sensorial amb l’entorn.

El passat estiu, vaig llegir Dune (Herbert, 1965) a quaranta-dos graus a l’ombra. Durant la lectura desitjava canviar la samarreta i els pantalons curts per un dels artefactes de supervivència de la novel·la: els destilcossos dels fremen, perfectament adaptats al clima desèrtic del planeta Dune. Viure un estiu postsequera com el que hem tingut al nostre planeta ens hauria de fer reflexionar sobre les condicions climàtiques, tal com fa Frank Herbert a la seva novel·la. Tot seguit, us comparteixo la meva reflexió, explorant un objecte creat per l’autor com a exemple de disseny-ficció, i comparant-lo amb altres prototips que exploren la crisi climàtica més enllà del món literari de l’autor.