Els reis de la casa

S’ha parlat molt –i se’n continuarà parlant– sobre l’impacte en la vida adulta dels infants que van créixer entre els focus del cinema, la televisió i la indústria de l’espectacle. I en particular: sobre què va ser el que van viure o van deixar de viure en les seves infàncies, que suposadament els impedeix viure una vida adulta sana i equilibrada. Segur que immediatament us en ve a la ment algun cas. Salutacions a Macaulay Culkin. I records per a Kailia Posey.

Aquestes infàncies no disten gaire del que viuen avui dia els petits influencers o els fills d’influencers, que són protagonistes dels continguts que produeixen els seus pares. A diferència dels actors, els influencers tendeixen a l’acte-ficció, interpretant un personatge que els suplanta la identitat i que desdibuixa, encara més, les línies de separació entre el personatge públic i la identitat personal. Un format que no dista gaire dels programes de telerealitat.

La sobreexposició dels nens influencers ha tingut menys debat públic que el dels nens actors. En part, perquè els nens influencers tot just ara es fan adolescents i adults. Adolescents o adults famosos sobre els qui caurà tot el judici públic del que se n’espera. Però, la ficció sí que ens pot mostrar el possible impacte personal en el futur dels nens influencers.

Almenys, aquest és el tema de la novel·la Els nens són reis (Edicions 62, 2022), de Delphine de Vigan. La història tracta d’una creadora de continguts, que comença la seva aventura a les xarxes socials amb un canal de YouTube, en el qual mostra la vida de la seva filla Kimmy, que llavors tenia 2 anys, i del seu germà gran Sammy. Advertim que el text que segueix presenta espòilers.

En la novel·la, quan la nena té 6 anys, desapareix misteriosament. I la seva desaparició serveix d’excusa per contraposar diferents punts de vista sobre la sobreexposició dels infants a la xarxa i les seves conseqüències a curt i llarg termini.

La mare, evidentment, diu que només vol que els seus fills siguin feliços, que facin feliços els altres, que els nens graven tots els vídeos voluntàriament i perquè els agrada. Diu que són «els reis de la casa». I no veu cap dilema ètic en el seu doble rol de productora i mare. I cap dilema ètic en com els canals, en els quals comparteix la vida dels fills, li han servit per aconseguir el seu somni de fer-se famosa. Ni com la seva família depèn totalment dels ingressos que genera amb els vídeos, que grava dels fills, per mantenir el nivell de vida. Tot i que, de vegades, reconeix que hi ha un preu que cal pagar per ser famosos.

D’altra banda, els seus haters, la policia, els advocats, els periodistes i, fins i tot, el narrador de la novel·la, donen bon compte dels perills als quals s’exposa els nens influencers. Les conseqüències legals i els dilemes ètics de la sobreexposició de les vides dels nens influencers.

La infància robada

Els haters del canal argumenten que aquests pares roben la infància dels fills, que no els permeten ser nens; jugar al que vulguin, compartir amb els amics, o tenir temps per a una cosa tan important, en la definició de la identitat, com avorrir-se. En efecte, els veïns de la família diuen que la mare no els permet jugar amb els altres nens del condomini i que es passen tot el temps lliure gravant vídeos.

Desenvolupament de la identitat

Els canals de la família imposen una rivalitat tòxica entre els germans. La Kimmy és la preferida del públic i el centre d’atenció del canal. El Sammy s’esforça per complaure la mare i el públic. El narrador de la novel·la descriu com el personatge que representa el Sammy, en el canal de YouTube, va anar colonitzant els jocs, l’estil personal i fins i tot la manera de parlar, marcat pel que interessava al públic i satisfeia la mare.

‘Bullying’

El canal tenia molts seguidors, que demostraven tot l’amor i admiració a la família, però també molts haters. Els infants havien d’afrontar l’impacte emocional tant de les demostracions d’afecte dels fans com dels haters. La Kimmy parla de com la mare els humiliava amb el que els posava a fer en el canal. Arran d’aquestes actuacions, hi havia «insults, paròdies i malnoms. Onades d’odi i sarcasme» (p. 292). Dels haters online, es passava també al bullying a l’escola. Els companys es burlaven del que feien en els vídeos, i dels personatges que representaven a les xarxes. La Kimmy es queixava que molta gent es pensava que la coneixia millor que ella mateixa.

L’explotació infantil

Des del primer moment del segrest, la policia identifica els pares com a principals sospitosos. El doble rol de pares i productors, juntament amb la possibilitat de tenir més audiència en el canal, arran del segrest, no els ajuda. Els pares tenen el deure d’educar i vetllar pel benestar dels fills; però, en el cas de la Kimmy i del Sammy, per als pares també són una mina de diners. Per a la policia, els pares (o almenys un d’ells) podrien haver passat, una vegada més, per damunt del benestar dels fills, a la recerca de més audiència.

La dependència dels pares

El psiquiatre de la novel·la argumenta que la dependència emocional, legal i econòmica dels nens cap als pares, i el nivell de maduresa propi de la seva edat, no permet als fills decidir autònomament si volen gravar un altre vídeo més o si, en realitat, voldrien fer una altra cosa. Els nens s’han convertit en influencers, no per desig propi i autèntic, perquè «s’ha condicionat el desig de l’infant des de la seva edat més tendra» (p. 330).

Justícia pel seu propi compte

La policia també considera la possibilitat que algun dels haters del canal hagi decidit alliberar la nena del que considera una vida de captivitat i que, per fer-ho, l’hagi segrestat. De fet, arran de la desaparició de la filla, la mare es comença a sentir culpable per l’alt preu que paguen per la fama.

Pedofília

Per la vasta experiència que tenen amb tota classe de delictes, els policies també saben que els pedòfils segueixen els canals infantils, i podrien causar molt de mal a la nena, si fossin els qui l’haguessin segrestat.

La vulneració dels drets

Segons l’advocada, que comenta el seguiment de la notícia en els mitjans, la Kimmy i el Sammy podrien demandar els pares per vulneració del dret d’imatge, violació de la vida privada i males pràctiques educatives. Els pares haurien de ser els protectors, no els posseïdors del dret d’imatge dels fills, i «l’autoritat paterna s’ha d’exercir en benefici del menor» (p. 328).

Segons l’advocada, ja hi ha altres nens influencers que, en fer-se adults, han portat a judici els pares per aquests motius i han guanyat. Segons el programa, els nens influencers, quan es fan adults, han de carregar el dur llast de veure com la seva vida privada és vox populi, i es veuen davant la impossibilitat de tenir una vida anònima. S’han convertit en adults famosos involuntàriament i pot ser que, fins i tot, en contra dels seus desitjos.

L’impacte psicològic

El psiquiatre que apareix en la novel·la diu que als nens influencers, quan es fan adults, els costa establir relacions sanes, tenen tendències a la solitud i a les addiccions. La sobreexposició de les seves vides els porta problemes psicològics. Tenen crisis d’ansietat i una cosa que es coneix com el síndrome de Truman, que pateixen molts dels nens influencers, quan intenten rebel·lar-se del jou de la sobreexposició. El pacient sent que hi ha un complot generalitzat, que parteix de la idea que els seus seguidors necessiten seguir constantment la seva vida, i que se serveix dels estesos sistemes de videovigilància, el reconeixement facial i la intel·ligència artificial per continuar explotant la seva imatge, en contra de la seva voluntat.

Encara que algunes de les situacions semblen poc realistes, la novel·la sí que dona bon compte dels molts dilemes ètics i les poques eines legals per combatre l’explotació dels nens a les xarxes socials. Un tema sobre el qual necessitem reflexionar i, per què no?, legislar.

Per a saber-ne més:

DE VIGAN, Delphine (2022). Els nens són reis. Edicions 62.