A Joaquín Maestre Morata, el merescut epítet de «pare de les relacions públiques» a Catalunya i a Espanya l’ha acompanyat durant més de sis dècades. La notícia de la seva mort, doncs, provoca certa sensació d’orfandat en els qui hem posat aquesta disciplina de la comunicació persuasiva en el centre de la nostra activitat professional, docent i investigadora. En definitiva, en els qui estimem les relacions públiques i, seguint l’empremta del mestre Maestre, treballem des d’aquest racó del món per impulsar-ne el coneixement i reconeixement.
Joaquín Maestre (1927-2022)
Font: Acadèmia de la Publicitat
La història de les relacions públiques a Espanya seria molt diferent sense la figura del pioner Joaquín Maestre, mort als 95 anys a principis de juny d’aquest 2022. No en va, és seu el mèrit d’haver creat la primera empresa espanyola dedicada específicament a oferir serveis de relacions públiques, la Sociedad Anónima Española de Relaciones Públicas (SAE de RP). Va ser el 1960: significativament, més de 40 anys després que Edward Bernays i Doris E. Fleischman fessin el mateix als Estats Units com a pioners a escala mundial, fita a la qual ja vam dedicar un article en aquesta mateixa revista.
Malgrat aquesta demora clamorosa, la veritat és que, en el context de l’Espanya franquista, l’aposta decidida de Maestre per les relacions públiques l’acredita com un autèntic visionari. De fet –i malgrat l’absència de competència–, aconseguir que la seva empresa arrenqués no li va resultar gens fàcil:
«Tot i que durant els anys seixanta l’economia espanyola es va veure beneficiada pel final de l’autarquia, l’impuls al desenvolupament industrial i turístic, i l’aterratge de les primeres multinacionals, la gran dificultat que va afrontar SAE de RP als seus inicis va ser l’enorme desconeixement que existia al voltant de les relacions públiques» (Lalueza, 2021, p. 293).
En què es va inspirar Maestre per impulsar una iniciativa que, en aquell temps, no pocs van considerar temerària? D’entrada, en la lectura d’autors anglosaxons que ja estaven abordant les public relations (literalment, «relacions amb els públics») com una disciplina plenament consolidada. A més, a l’agència publicitària barcelonina on va començar a treballar el 1956 –Danis–, hi havia una línia de negoci anomenada publicitat de prestigi que havia anat incorporant noves tècniques promocionals que avui es poden adscriure clarament a l’àmbit de les relacions públiques atès que, més que a vendre productes, posaven èmfasi a provocar la implicació del consumidor i a generar simpatia cap a la marca i connexió amb els seus valors.
Precursor de les relacions públiques a Espanya
Amb tot, sempre s’ha dit que allò que va donar a Maestre l’empenta definitiva a l’hora de convertir-se en precursor de les relacions públiques al nostre país va ser una trobada casual amb Lucien Matrat (1907-1998), artífex de l’escola europea d’aquesta branca de la comunicació estratègica. Aquesta trobada va tenir lloc a Brussel·les el 1958, en el marc d’un viatge professional:
«Arran d’aquesta trobada, Maestre va veure clar que la constricció que suposaven les fórmules de pagament pròpies del sector publicitari podia ser superada de forma profitosa mitjançant l’ús d’estratègies de relacions públiques. Això, a més de suposar un estalvi potencial, permetia innovar atès que aleshores tenia escassa implementació a Catalunya» (Lalueza, 2021, p. 290-293).
L’èxit que va acabar aconseguint SAE de RP va propiciar –ja a mitjan dècada dels 60 del segle passat– la creació d’altres agències de relacions públiques locals tallades per un patró similar, i també el desembarcament de diverses multinacionals del sector. Precisament, una d’aquestes multinacionals (Shandwick) va establir un acord de col·laboració amb l’empresa de Maestre, que va acabar absorbint el 1990 ja com a Weber Shandwick. Malgrat aquest moviment empresarial, Maestre va continuar liderant la consultora fins a la seva tardana jubilació el 2002, fa ara justament 20 anys.
A més de ser un professional longeu, admirat i molt estimat, Joaquín Maestre també va ser un gran divulgador de les relacions públiques, ja fos per mitjà de la seva activitat docent, de les nombroses xerrades i ponències que va oferir al llarg dels anys o del seu intens activisme associatiu. El seu sòlid llegat, doncs, perviu i li sobreviu.
En pau descansi.
Per saber-ne més:
LALUEZA, Ferran (2021). «Publicitat i dictadura: El paper de les relacions públiques en un context inadequat». A: SERRA, Carolina; COSTA, Lluís (dirs.). Història de la publicitat de Catalunya. L’art de fer anuncis: dels inicis a la dictadura franquista, p. 285-309. Barcelona: Sàpiens.
Citació recomanada
LALUEZA, Ferran. Mestre Joaquín Maestre, ‘in memoriam’. COMeIN [en línia], juny 2022, no. 122. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n122.2241
