A mitjan 2023, la presidenta del Fons Nacional d’Innovació italià i experta en polítiques digitals, Francesca Bria, advocava per una eina com Twitter, però de base pública, oberta i plural. Llavors, els canvis recents en la propietat d’aquesta plataforma, ara denominada X, preocupaven i estaven comprometent els valors democràtics, la sobirania digital i l’interès públic, segons Bria en una entrevista a Frankfurter Allgemeine Zeitung.
En les últimes setmanes, Elon Musk, el propietari de X, continua sent notícia en opinions controvertides i servint d’altaveu de publicacions antisemites i falses teories conspiratives com el pizzagate. Musk pren el relleu d’altres líders tecnològics controvertits com Mark Zuckerberg, Jack Ma o Shou Zi Chew.
Evolució de l’ecosistema digital
L’era digital ens està portant a tenir una visió crítica sobre com les xarxes socials influeixen en la nostra societat. En ple debat sobre l’expansió i usos de la intel·ligència artificial, cada vegada sorgeixen més estudis sobre els efectes perniciosos de l’exposició a xarxes socials com TikTok o Instagram. Continuem veient com en els conflictes armats, sigui a Gaza o Ucraïna, la desinformació com a estratègia de guerra impacta no només en X, sinó en la resta de plataformes socials, incloent-hi Telegram o WhatsApp; advertim com es colen vídeos supremacistes a YouTube, i els algorismes condicionen la nostra exposició a certs continguts i contribueixen a la polarització de l’opinió pública mediatitzada.
Diu l’analista i professor de la Universitat de Viena Mark Coeckelbergh que «les tecnologies digitals i els mitjans de comunicació no afecten només la llibertat sinó també a la igualtat i a la justícia». Al seu llibre Filosofia política de la intel·ligència artificial, Coeckelbergh cita una altra experta com és la investigadora José van Dijk, que argumenta que la tecnologia de xarxes, «si bé contribueix a una producció i distribució més efectiva i eficient, també condueix a l’augment de les desigualtats».
Enmig d’aquest impacte social, l’ecosistema de xarxes socials viu en un doble efecte: d’una banda, la sostenibilitat econòmica de les plataformes impulsa a estratègies cada cop més agressives per captar usuaris i la seva atenció. D’altra banda, hi ha una competència vertiginosa entre xarxes socials que està trencant les característiques bàsiques que funcionen com a trets identitaris de cada xarxa social. Totes les xarxes socials cada vegada s’assemblen més entre elles.
Companyies com Meta i TikTok estan manllevant característiques les unes de les altres per contrarestar un mercat publicitari impredictible i la capacitat limitada de les persones per utilitzar múltiples aplicacions socials. Tanmateix, aquesta estratègia pot no estar realment centrada en el benefici dels usuaris i ha portat a una sensació de repetició i manca de novetat en el panorama de les xarxes socials. Falten idees fresques en el panorama dels mitjans.
Recuperar la iniciativa ciutadana
I què podem fer els ciutadans per recuperar la iniciativa davant aquest context? No sé si a curt termini és possible un Twitter europeu i públic, el que sí que considero és que, a mig camí en la reflexió sobre xarxes i plataformes socials públiques, hauríem de desenvolupar indicadors que ens permetessin avaluar el seu impacte ètic i social. És a dir, trobar un indicador que servís per objectivar valors com el seu impacte democràtic i la seva contribució a la llibertat, la igualtat, la justícia, i també la manera de potenciar la sobirania digital dels ciutadans.
A principis dels anys noranta, el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) va elaborar l’anomenat Índex de Desenvolupament Humà (IDH), que s’utilitza per classificar els països en tres nivells de desenvolupament humà. L’índex està compost per l’esperança de vida, l’educació (taxa d’alfabetització, taxa bruta de matriculació en diferents nivells i assistència neta) i indicadors d’ingrés per càpita.
De la mateixa manera i com a evolució d’aquest IDH, en un context de transformació digital, les institucions han de treballar per elaborar quelcom que denominem Índex de Desenvolupament Digital (IDD) i que sigui una eina per avaluar aquestes plataformes digitals més enllà del seu èxit comercial, tot enfocant-se en el seu impacte social i ètic. En primer terme, aquest indicador, a partir de diferents variables, podria ajudar a responsabilitzar les plataformes pels seus efectes en el benestar social i la cohesió.
Un sistema de classificació de plataformes socials com l’IDD podria incentivar a les xarxes socials a ser més transparents en les seves polítiques i pràctiques, especialment pel que fa a la moderació de contingut, la privacitat dels usuaris i l’equitat.
D’altra banda, així com l’IDH impulsa els països a millorar en àrees clau, un índex per a xarxes socials podria incentivar aquestes plataformes a millorar en àrees com la seguretat dels usuaris, la precisió de la informació i la inclusió. A més a més, l’IDD proporcionaria als usuaris i als reguladors una eina per comparar plataformes i prendre decisions informades sobre el seu ús o regulació.
Dimensions de l’IDD
És fonamental fer que aquest índex, amb múltiples dimensions, sigui pràctic, efectiu i útil. En aquest sentit, quines dimensions hauria d’avaluar? Una primera proposta ens portaria a considerar:
- Qualitat i veracitat de la informació: mesurar com es maneja la desinformació i es promou la transparència.
- Pràctiques de privacitat i seguretat: avaluar com es protegeixen les dades dels usuaris i la seva privacitat.
- Inclusió i diversitat: considerar la representació de diversos grups i l’accessibilitat de la plataforma.
- Impacte psicosocial: examinar l’efecte de les xarxes socials en el benestar mental i emocional dels usuaris.
- Transparència i responsabilitat corporativa: valorar la claredat en les polítiques i la resposta a problemes ètics.
- Participació cívica i democràtica: mesurar el paper de les plataformes en el foment d’una participació ciutadana informada.
- Benestar dels treballadors: incloure l’avaluació de les condicions laborals i la cultura corporativa.
Valors i propòsit
El 2016, va ser clau que es trenqués el mirall de les empreses tecnològiques. Amb la trama de Cambridge Analytica en les dades de Facebook per afavorir els interessos de Donald Trump, van començar les derives problemàtiques vinculades a les xarxes socials principals. D’aquí, filtració de dades, vinculació amb empreses d’espionatge, algorismes perjudicials, dependència psicològica, interessos d’estat o potenciació dels discursos de l’odi de minories ètniques.
Per què, si cada vegada és més habitual parlar de marques amb propòsit, no podem parlar de xarxes socials amb propòsit? El desenvolupament de la responsabilitat social corporativa també és quelcom que ha d’anar intrínsec amb l’evolució de les empreses tecnològiques. L’IDD està en el centre d’aquesta visió responsable.
El lideratge d’Europa
El 2021, Francesca Bria va ser la convidada de la Universitat Oberta de Catalunya per obrir la seva lliçó inaugural. Al campus de Poblenou de la UOC, Bria va subratllar la necessitat del lideratge europeu en un futur que ha de ser «digital, democràtic i amb zero emissions».
De la mateixa manera que la Unió Europea acaba de pactar la primera llei integral sobre intel·ligència artificial, la construcció de l’Índex de Desenvolupament Digital ha de tenir una perspectiva global amb lideratge institucional europeu. En aquest sentit, ha de ser una eina per potenciar la sobirania digital dels ciutadans, tan necessària en l’actualitat. Ha de servir per potenciar un lideratge ciutadà del progrés tecnològic. Ha de servir per protegir les nostres democràcies.
Per saber-ne més:
AYUSO, Silvia (2023, desembre). «La UE aprueba la primera ley de inteligencia artificial del mundo». El País [en línia]. Disponible a: https://elpais.com/tecnologia/2023-12-08/la-ue-aprueba-la-primera-ley-de-inteligencia-artificial-del-mundo.html
GOODE, Lauren (2023, juliol). «Social Media Has Run Out of Fresh Ideas». WIRED [en línia]. Disponible a: https://www.wired.com/story/social-media-has-run-out-of-fresh-ideas/
MAAK, Niklas (2023, juliol). «Francesca Bria: Wir brauchen dringend ein europäisches Twitter». Frankfurter Allgemeine Zeitung [en línia]. Disponible a: https://www.faz.net/aktuell/feuilleton/medien/eu-beraterin-bria-wir-brauchen-ein-anti-twitter-19050414.html
PELLICER, Miquel (2023, Agost). «Los valores marcarán la diferencia entre las redes sociales». MiquelPellicer.com [en línia]. Disponible a: https://miquelpellicer.com/2023/08/los-valores-marcaran-la-diferencia-entre-las-redes-sociales
ROMANOS, Andrea (2021, octubre). «Francesca Bria: “El futuro debe ser digital, democrático y con cero emisiones”». UOC NEWS [en línia]. Disponible a: https://www.uoc.edu/portal/es/news/actualitat/2021/293-francesca-bria-futuro-digital-democratico-sostenible.html
Citació recomanada
PELLICER I ALAPONT, Miquel. «Índex de Desenvolupament Digital (IDD): avaluant l’impacte ètic i democràtic de les plataformes socials». COMeIN [en línia], desembre 2023, no. 138. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n138.2382
Miquel Pellicer i Alapont
