Una nova llei de la Unió Europea (UE) obligarà la ciutadania a menjar insectes. És una bola, òbviament. O potser no tan òbviament, ja que són molts els que li han donat crèdit. S’ha difós d’una manera tan àmplia i ràpida que diverses entitats de fact-checking (verificació de fets) ho han hagut de desmentir explícitament. La idea de degustar les larves de l’escarabat piloter ens pot fastiguejar, però –en la nostra dieta informativa– ens empassem coses molt més repugnants i nocives de debò.
El problema de les boles és que contribueixen a configurar la nostra concepció del món. Així, pensar que la UE imposarà un determinat aliment a la població no és únicament una informació errònia. És, sobretot, un missatge malèvol i manipulador que busca alimentar –mai més ben dit– el prejudici que aquest organisme supranacional ens imposa normes absurdes, oposades als nostres interessos i allunyades de les nostres tradicions culturals.
Sotmesos a una persistent pluja desinformativa d’aquesta índole, podem acabar combregant amb postures antieuropeistes que llancin pedres al nostre propi terrat. I, si no, que ho preguntin als damnificats pel Brexit.
Actualment, el fenomen que comporta una amenaça més gran per a la salut democràtica de les societats occidentals és el de la desinformació (disinformation). És pitjor que la informació errònia (misinformation) i que la informació malintencionada (malinformation), ja que reuneix les tares de totes dues. Parlem d’informació falsa propagada amb voluntat manipuladora. Una mena de dos per un, doncs, en el tenebrós mercat del desordre informatiu.
Periodisme i educació mediàtica
La bona praxi deontològica del periodisme de qualitat (el bon periodisme és sempre un periodisme ètic) constitueix una de les últimes línies de defensa davant la temible amenaça de la desinformació. Les plataformes de verificació de fets com Newtral, Verificat, Maldita o PolitiFact reforcen aquest flanc assumint la missió específica de desmentir falsedats i validar informacions rigoroses.
Amb tot, moltes vegades, els qui consumeixen els continguts generats per mitjans de comunicació de referència i entitats verificadores són persones que ja han incorporat una saludable mirada crítica com a ingredient imprescindible de la seva nutrició informativa. La mala notícia és que els més vulnerables davant les estratègies de desinformació són precisament aquells que són menys conscients de la seva vulnerabilitat. Per trencar aquest cercle viciós, l’únic recurs realment efectiu és l'educació mediàtica.
A Catalunya, la Plataforma per a l’Educació Mediàtica treballa per impulsar aquesta formació des del 2019. Un dels seus membres més destacats, el Col·legi de Periodistes de Catalunya, desenvolupa projectes en l’àmbit des de fa gairebé tres lustres i acaba de llançar un nou web dedicat específicament a aquesta qüestió.
A l’Estat espanyol, la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE) promou des de fa molt temps l’educació mediàtica. Tot i que ha obtingut resultats francament desiguals a les diferents comunitats autònomes on és present, ha consolidat alguns avenços meritoris.
Malgrat això, hi ha pocs àmbits en els quals ens juguem tant com a societat i encara quedi tant per fer. Caldrà, doncs, que ens hi arromanguem. Humilment, jo ja ho he fet.
Citació recomanada
LALUEZA, Ferran. «No volem menjar insectes (però ens ho empassem tot)». COMeIN [en línea], febrer 2023, no. 129. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n129.2313
