Número 1 (maig de 2011)

'COMeIN': passin i sàpiguen

Ferran Lalueza

COMeIN es diu així, primer de tot, perquè constitueix una invitació: endavant, passeu, no us quedeu fora, come in. La revista us convida a endinsar-vos en els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i a descobrir què pensa el seu professorat sobre un ampli ventall temàtic: periodisme, relacions públiques, documentació, cinema, televisió, publicitat, gestió de la informació, videojocs, biblioteconomia, comunicació política, entreteniment, protocol, intel·ligència competitiva, comunicació de crisi, polítiques comunicatives, lobbisme i un llarg etcètera.

Per definició, el professorat universitari dedica moltes energies a la difusió del coneixement, no només a través de la pròpia activitat docent sinó també mitjançant la participació en congressos especialitzats i la publicació en unes revistes científiques cada vegada més competitives: publish or perish, és a dir, publica o considerat acadèmicament mort. En canvi, no sempre esmerça tants esforços a divulgar, a propiciar –amb rigor però sense rigideses– que el seu coneixement estigui a l'abast d'un públic ampli i no necessàriament especialitzat. COMeIN respon a aquesta voluntat divulgativa i es proposa, per tant, obrir virtualment de bat a bat les portes del nostre centre.

 

En segon lloc, COMeIN rep el seu nom dels dos àmbits genèrics que constitueixen l'eix central dels continguts de la revista: la com[unicació] i la in[formació]. La e central i en caixa baixa que actua de connector és la e dels estudis, o sigui, dels centres en què la UOC estructura la seva oferta formativa adscrita a grans àrees de coneixement (en el nostre cas, com s'ha dit, els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació).

 

Per descomptat, la e al·ludeix també a la inicial del terme anglès electronic que, a tall de prefix, s'avantposa a moltes eines i activitats digitals que troben a Internet el seu hàbitat natural (e-learning, e-marketing, e-business, e-mail, e-commerce, e-government, e-books…) i a les seves formes equivalents, més o menys afortunades, en català. Atesa la naturalesa virtual de la UOC, no podia ser d'una altra manera.

 

La denominació COMeIN, finalment, respon a un tercer motiu: la voluntat d'homenatjar, amb una picada d'ullet de complicitat, la revista institucional i de prestigi de la UOC, la revista Walk In. El llançament de COMeIN coincideix en el temps amb l'aparició de l'especial de Walk In dedicat al quinzè aniversari de la UOC, un número que evidencia el nivell de consolidació assolit tant per la nostra universitat com per la seva publicació corporativa de referència.

 

Nascuda el 2009, Walk In pot ser considerada la germana gran de les revistes divulgatives de la UOC, atès que és l'hereva i continuadora directa de la fundacional Campus Virtual (1995-2005) i de la seva successora Món UOC (2005-08). Però, per sobre de tot, és un excel·lent exemple d’allò que ha de ser una revista corporativa: una eina de comunicació que prestigiï l'organització que la impulsa, que transmeti els seus valors i que aporti valor als seus públics tot afavorint-ne la seva integració.

 

Aquest és el repte que assumeix COMeIN. Passin i sàpiguen, entre moltes altres coses, si setmana a setmana, article rere article, aconseguim superar-lo.

 

 

Citació recomanada

LALUEZA, Ferran. 'COMeIN': passin i sàpiguen. COMeIN [en línia], maig 2011, núm. 1. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n1.1105

periodisme;