Cada 25 de novembre commemorem el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona, però, desgraciadament, la violència contra nenes, adolescents i dones perviu. En l’entorn digital, a més, la violència masclista no sols no s’aconsegueix erradicar, sinó que va a més. Així ho vaig exposar durant la conferència inaugural que he pronunciat enguany en una jornada organitzada per la Deputación da Coruña, i també es constata en aquest article. Fins quan continuaran gaudint els agressors d’aquesta punyent barra lliure?
Fa uns mesos, la Deputación da Coruña em va convidar a pronunciar la conferència inaugural d’una jornada dedicada a diseccionar les noves violències masclistes digitals. Em van demanar que oferís una visió de conjunt i vaig assumir el repte. Ho vaig assumir amb la humilitat de qui sap que les veritables expertes estaven en les taules especialitzades que venien després de la meva intervenció inicial. Però també amb la convicció que necessitem un marc clar per entendre per què l’entorn digital s’ha convertit en un espai especialment hostil per a les dones i les nenes.
Buscant una metàfora per a titular la meva conferència, la primera que em va venir al cap va ser la de «la llei de la selva», però la vaig descartar de seguida. La llei de la selva és la del més fort. La violència masclista digital, en canvi, és més aviat la llei del més covard: la de qui s’empara en l’anonimat, la distància i l’aparent impunitat per a humiliar, amenaçar o destruir reputacions.
També vaig pensar a emprar «el salvatge oest» com a al·legoria, però tampoc funcionava. Amb tots els seus excessos, el salvatge oest va ser un procés –irregular, lent i amb freqüents reculades– de progressiva civilització. En l’entorn online, no obstant això, estem assistint al contrari: un procés de descivilització. Cada any el llindar del tolerable s’amplia. Continguts que fa una dècada ens haurien escandalitzat circulen avui amb total normalitat.
La metàfora que finalment vaig usar va ser la de «la barra lliure». Una barra lliure no és gratis. Algú paga. I qui està pagant –amb la seva salut mental, la seva autoestima, la seva seguretat, i fins i tot en els pitjors casos amb la seva vida– són les nenes i les dones. I és que les plataformes digitals s’han convertit, en efecte, en una autèntica barra lliure per a la violència masclista.
Què és la violència masclista digital?
Quan parlem de violència masclista digital, parlem d’assetjament sistemàtic a través de xarxes socials, missatgeria, fòrums i correu electrònic. Parlem d’un assetjament que no és idèntic al qual sofreixen els homes. Té un component sexual i de cosificació molt més marcat, i amb freqüència inclou amenaces de violència física (típicament, de violació). Entre les seves manifestacions més greus es troben el grooming –la manipulació de menors per a establir-hi una relació de confiança que després s’instrumentalitza de manera perversa–; l’enviament massiu de continguts sexuals no sol·licitats; el doxing –la difusió no consentida de dades personals per a propiciar l’assetjament col·lectiu–; la suplantació d’identitat, i el control coercitiu a través de contrasenyes, geolocalització o vigilància de l’activitat en xarxes. Totes elles són formes de violència de gènere adaptades al mitjà digital.
Hi ha una més subtil i, per això, especialment perillosa: la pressió estètica amplificada per les plataformes. Quan veiem a nenes de sis o set anys aplicant-se cremes antiarrugues o reproduint rituals de bellesa propis d’adultes, no estem davant una anècdota. Estem davant el resultat d’una comparació social negativa permanent. Les més joves es mesuren amb imatges que empren filtres, han estat meticulosament seleccionades i han estat il·luminades i capturades per fotògrafs professionals, de manera que no reflecteixen el món real. Aquesta comparació constant erosiona l’autoestima i normalitza un estàndard inassolible. Això també és violència masclista digital en estat pur.
A tot això se suma la masclosfera: un conjunt de comunitats online descentralitzades i multiplataforma que difonen un discurs d’odi misogin amb notable habilitat retòrica. Utilitzen mems, ironia i codis propis de les xarxes per presentar el feminisme com una amenaça i reivindicar un retorn a l’ordre patriarcal. El seu impacte no és marginal. Està contribuint a erosionar avanços la consecució dels quals ens ha portat dècades.
I, per si no fos prou, la vertiginosa eclosió de la intel·ligència artificial (IA) també afavoreix la deterioració de la qualitat democràtica d’internet i la reculada dels drets de les dones. D’una banda, a causa de la violència sexual mitjançant deepfakes: la IA permet fabricar pornografia falsa utilitzant la cara i la veu de dones –i fins i tot nenes– reals, provocant un mal psicològic, moral i econòmic devastador encara que el material no sigui autèntic. I, d’altra banda, permet generar desinformació antifeminista amb un acabat professional en facilitar que qualsevol pugui crear textos o vídeos formalment impecables, la qual cosa els fa molt més creïbles i difícils de contrarestar.
Entorn digital com a tempesta perfecta
Per què l’entorn digital propicia i amplifica aquesta violència abominable? En primer lloc, per l’anonimat i la sensació d’impunitat. En segon lloc, per l’amplificació algorísmica: els discursos polaritzants i d’odi generen més engagement que els moderats, i el model de negoci de les plataformes es basa precisament a captar i retenir l’atenció. En tercer lloc –i això és determinant– pel creixent desistiment de responsabilitat de les mateixes plataformes a l’hora de moderar els continguts que hi circulen.
Durant anys vam exigir a les xarxes que combatessin els continguts tòxics. Sota pressió social i legislativa, van arribar a acceptar certa responsabilitat. Aquesta tendència s’ha invertit aprofitant la conjuntura derivada del segon mandat presidencial de Donald Trump, el poderós aliat dels denominats tecnooligarques. La moderació és costosa i, a més, elimina continguts que generen interès en determinats usuaris, per abjectes que siguin. En un context de menor pressió reguladora, les plataformes han reduït dràsticament els seus esforços. Així ho evidencia la recent denúncia formulada per Maldita.es sota l’explícit i molt revelador títol de «TikTok, el hogar del pederasta».
Si les plataformes no assumeixen la seva responsabilitat, el marge d’acció de la societat es redueix perillosament. Per això urgeix una doble pressió: sobre les empreses tecnològiques i sobre els poders públics. Les plataformes no s’autoregularan de manera voluntària. Els resulta rendible que certs discursos circulin. Només la regulació exigent i el control democràtic poden canviar aquesta lògica.
Alhora, necessitem educació digital crítica i recerca rigorosa. I, per descomptat, espais de reflexió, de denúncia i de construcció col·lectiva d’alternatives. En això estem.
Per saber-ne més:
PAZ, Rebeca; CADON, Alex (2026). «Violencias digitales en la infancia y adolescencia: Escuchar y entender para transformar». Informe [en línia]. Disponible a: https://mesdonestech.net/wp-content/uploads/2026/05/EscucharEntenderTransformar_Educo_Alia.pdf
VPMI (2026). «Violencias sexuales digitales». Monográfico de la revista VMPI. DOI: https://doi.org/10.51698/vr9z2144
FERNÁNDEZ GÓMEZ, Laura; LLORIA GARCÍA, Paz; VENTURA ALAMEDA, Cristina; YELA UCEDA, Mercedes (2025). «Violencia contra mujeres, niñas, niños y adolescentes en el ámbito digital». Informe del Ministerio de Igualdad [en línia]. Disponible a: https://violenciagenero.igualdad.gob.es/wp-content/uploads/Violencia_mujeres-ninas-ninos-y-adolescentes_ambito-digital.pdf
DEPUTACIÓN PROVINCIAL A CORUÑA (2026). Conferencia «Plataformas dixitais: barra libre para a violencia machista?», del profesor Ferran Lalueza. YouTube [en línia]. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=cfokU9GICqc
Conferencia «Plataformas dixitais: barra libre para a violencia machista?»
Font: YouTube
Imatge de portada:
Il·lustració creada per Gemini a partir del prompt «Crea una imatge senzilla que il·lustre la violència masclista digital». Font: Google (15 de novembre de 2026).
Citació recomanada
LALUEZA, Ferran. «Plataformes digitals: barra lliure per a la violència masclista». COMeIN [en línia], novembre 2026, no. 170. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n170.2676
Ferran LaluezaProfessor de Comunicació Corporativa a la UOC i director de COMeIN
@ferranlalueza.bsky.social @ferranlalueza


