Leticia Fuentes: “Quan un professional de la comunicació tracta un mitjà com si fos un tauler d’anuncis, la relació no funciona”

Aquesta entrevista s’ha realitzat en col·laboració amb l’alumnat de l’assignatura de Comunicació Corporativa i Relacions Institucionals del màster universitari en Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la UOC. En aquesta matèria, impartida per la Dra. Lola Bañón i el Dr. Yago Grela, l’estudiantat té l’oportunitat, en acabar el semestre, de plantejar preguntes a professionals en actiu que treballen en estreta relació amb l’entorn comunicatiu i mediàtic actual.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Imatge de la periodista entrevistada

Font: Prensa Ibérica

 

Relació entre periodisme i gabinets de comunicació

 

Alumnat de Lola Bañón i Yago Grela (AdLBiYG): Què diferencia les organitzacions que construeixen relacions de credibilitat a llarg termini de les que no?

 

Leticia Fuentes (LF): La confiança mútua. El problema sorgeix quan les relacions públiques (RP) tracten els mitjans com a mers taulers d’anuncis on abocar informació corporativa. Els departaments que valoren la feina del periodista i adapten la informació al format del mitjà obtenen grans resultats.

 

AdLBiYG: Quins errors cometen més sovint els gabinets de comunicació i com es poden evitar?

 

LF: El principal error és no estudiar el mitjà on es vol aparèixer, sigui televisió, ràdio o premsa escrita, que requereixen formats diferents. Un altre error és el timing. Un bon RP sap quan llançar una nota, a qui adreçar-la i com personalitzar-la. Enviar una nota irrellevant a un corresponsal el dia que dimiteix el primer ministre francès és jugar en contra d’un mateix.

 

Per fer atractiva una nota destaco tres regles. En primer lloc, conèixer el periodista per evitar errades greus com ara enviar un esdeveniment local de Segòvia a un corresponsal a París. Seguidament, tenir una estructura visual clara i fàcil de llegir. I, en tercer lloc, anar al gra, mostrant com encaixa realment el tema en aquell mitjà de comunicació.

 

AdLBiYG: Quina és la línia vermella davant en la comunicació corporativa?

 

LF: El respecte a la independència editorial de la redacció. Un intent clar de manipulació o red flag inacceptable és exigir les preguntes per escrit abans d’una entrevista amb el CEO. Això desvirtua la feina periodística i transmet feblesa, ja que sembla que el directiu no està prou preparat per respondre amb naturalitat sobre la seva pròpia organització.

 

Corresponsals internacionals davant la immediatesa i els nous formats

 

AdLBiYG: En ple tancament de corresponsalies, què aporta el periodista sobre el terreny?

 

LF: Prescindir de corresponsals fomenta la desinformació. El corresponsal adquireix la dada, la contextualitza, surt al carrer i aporta humanitat. Som ponts culturals entre països. Això genera cròniques amb valor real que l’audiència percep, com les de Marc Bassets. A més, el valor no és en la ciutat, sinó en els ulls de qui la mira. Per exemple, un gran mitjà espanyol va tancar a París i, en reobrir anys després, van sorgir reportatges magnífics.

 

AdLBiYG: Com adaptes un mateix fet per a televisió, premsa escrita i ràdio?

 

LF: Cada mitjà té els seus temps. La premsa demana context i anàlisi detallada; la televisió exigeix màxima síntesi, titulars ràpids i frases breus, i la ràdio fa viatjar l’oient mitjançant la veu. Sento una connexió especial amb la ràdio perquè requereix una atenció activa, mentre que en la televisió sovint es dona més importància als estímuls visuals o a la teva roba que no pas a la informació.

 

AdLBiYG: Com ha canviat la feina la immediatesa de les xarxes socials?

 

LF: Té una doble cara. Facilita l’accés a fonts i a les últimes hores (breaking news). No obstant això, patim d’hiperconnexió. En l’entorn digital no hi ha horaris de tancament fixos com a la impremta; la pressió continuada per publicar primer és realment esgotadora.

 

AdLBiYG: Quina cobertura és més difícil de gestionar: revoltes de carrer o grans esdeveniments organitzats?

 

LF: Totes dues tenen la seva complexitat. Amb els armilles grogues has d’informar enmig del caos i vetllar per la teva integritat física davant dels gasos. En uns Jocs Olímpics, l’accés a històries creatives està molt restringit per protocols rígids de seguretat i milers de periodistes acreditats.

 

Impacte de la IA i la desinformació

 

AdLBiYG: Pot la intel·ligència artificial (IA) combatre el clickbait i recuperar el periodisme de qualitat?

 

LF: És ràpida i naixent, el seu impacte és incert. Però el periodisme profund sempre ha existit en capçaleres com ara 5W o ARTE, que no es guien per algorismes. Soc optimista, i ben utilitzada la IA és una aliada.

 

AdLBiYG: Quins riscos i oportunitats detectes en el teu dia a dia?

 

LF: El risc greu és la proliferació de fake news audiovisuals generades amb IA, que van més de pressa que no pas la capacitat d’adaptació de les redaccions. L’oportunitat és tècnica, a la ràdio usem programes d’IA per polir àudios bruts que abans s’haurien descartat, salvant continguts excel·lents.

 

AdLBiYG: Com verifiques les dades davant d’aquest ecosistema?

 

LF: Anant directament a la font original: gabinets de l’Elisi, partits, advocats o prefectures policials. Per contrastar, recorrem a experts independents. A les redaccions ja utilitzem programari per detectar manipulacions de contingut audiovisual.

 

Ètica professional, fonts i transparència

 

AdLBiYG: Què diferencia una bona font d’una font excel·lent?

 

LF: La bona font et dona dades fiables. L’excel·lent, a més de tenir autoritat contrastada en el seu camp, actua amb total transparència i et facilita informació de manera exclusiva.

 

AdLBiYG: Com gestiones la confidencialitat i les exclusives?

 

LF: L’anomenat off-the-record s’ha de comprovar sempre de manera independent. Quant a les exclusives, s’ha de valorar si tenen valor real per a l’audiència o només interès corporatiu; si sumen per al públic, és un win-win. Amb temes altament sensibles, el mètode clàssic no falla: citar-se en persona o trucar per canals de veu segurs per no deixar cap rastre digital.

 

AdLBiYG: S’ha vist alterada la relació amb els gabinets pel fenomen dels influencers?

 

LF: Sí, clarament. Molts departaments de comunicació prefereixen convidar influencers amb grans comunitats de seguidors abans que periodistes, com passa en concerts o fins i tot a les tribunes oficials de premsa dels Jocs Olímpics. Els periodistes hem quedat relegats a un segon pla en aquests àmbits.

 

AdLBiYG: Quines diferències hi ha entre la comunicació francesa i l’espanyola o la catalana?

 

LF: Les institucions franceses són molt més transparents i col·laboratives. Hi ha un respecte profund per la professió periodística i per la separació de poders. A Espanya sento que aquest respecte institucional s’ha anat perdent, i en part en tenim la culpa els mateixos periodistes.

 

AdLBiYG: Què agraeixes de l’organització d’un esdeveniment i quin és l’error corporatiu més comú dels directius?

 

LF: Als organitzadors els demano condicions logístiques bàsiques, com per exemple, connexió, endolls i lavabos per poder fer directes en cimeres com ara el G7. Pel que fa als directius, l’error clau és la manca de naturalitat per cenyir-se de forma rígida a un guió après de memòria. Un bon directiu ha de parlar amb seguretat, naturalitat i ser capaç d’acceptar els errors de la seva organització; reconèixer-los i proposar solucions en directe és el que més prestigia davant l’audiència.

 

Imatge de portada:

Fotografia de la periodista Leticia Fuentes. Font: Prensa Ibérica.

 

Citació recomanada

BAÑÓN, Lola; GRELA, Yago. «Leticia Fuentes: “Quan un professional de la comunicació tracta un mitjà com si fos un tauler d’anuncis, la relació no funciona”». COMeIN [en línia], novembre 2026, no. 170. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n170.2672