Has pensat mai qui són els teus 'influencers' a Twitter?

El que jo volia, de cara a pensar en una cura de continguts científica de qualitat, era trobar bones pràctiques. De vegades no és una qüestió de qualitat o de quantitat, sinó de seguir aquells perfils que et fan pensar, i als que segurament dones un seguiment especial tant als seus continguts com a les seves recomanacions, tant perquè afegeixen contingut en la repiulada com pel debat que a voltes generen. El que vaig veure, avaluant i resseguint les meves repiulades, és que possiblement els puc considerar academic influencers. I això vol dir que em fan créixer en coneixements, pels que ells generen o pels que ells recomanen.

 

Aquest seria el meu llistat, en què no he afegit expressament professorat propi de la meva universitat, la UOC, que tant m’aporta en altres àmbits, sobretot presencials. L’ordre és atzarós, per allò que no s’entengui com a rànquing. De fet, alguns són molt crítics amb els rànquings, així que seria molt injust afegir-los en un.

 

Isidro F. Aguillo. Un dels grans experts internacionals en mètriques, tant de les clàssiques com de les alternatives. Provocador i llengut, té molt clares les crítiques als sistemes d’avaluació, a les eines que s’empren i als ingents diners públics que es lliuren a recursos privats. Permet estar al dia dels debats en aquests temes de comunicació científica i a repensar allò que es fa perquè sempre es fa, i a no donar-ho necessàriament per bo.

 

Javier Guallar. Poca cosa cal afegir d'en Javier als qui ja el segueixen. Pioner en els mitjans socials, i divulgador infatigable junt amb en Javier Leiva del blog Los Content Curator, viu en la interacció de la informació i la comunicació, allà on no es competeix sinó que es col·labora. Molts hem après i aprenem a curar continguts veient com ho fa en la teoria, però també en la pràctica. Visió àmplia de la disciplina i coneixement professional. Necessari en totes les batalles.

 

Xavier Lasauca Cisa. En Xavier és un divulgador científic nat, i ho viu com pocs. El seu proselitisme dels mitjans socials com a punt de trobada per a la ciència ens ha ensenyat a molts com mirar d’oferir continguts, i no només rebre’n. En les seves xerrades i en les seves útils i llarguíssimes presentacions sempre descobreixes una nova font que no coneixies per explicar-te millor com poder oferir el coneixement que ajudem a generar a la societat. Molt recomanable.

 

Richard Poynder. Periodista independent i bloguer, és un perfil imprescindible per anar seguint tot allò que es va publicant en comunicació científica, accés obert i ciència oberta. El seguiment que fa dels mitjans anglosaxons és imprescindible per estar al dia de com es mouen els temes en aquest món. Molts dels articles que deixo per llegir en moments de més calma els he trobat en recomanacions seves. 

 

Francis Villatoro. En Francis Villatoro escriu un dels blogs més deliciosos per als qui els agrada la divulgació científica. Et pot fer entendre (o pretendre-ho) qüestions complexes de física o bé crítiques al sistema de comunicació científica. Per a moments de serendipitat, o simplement per recordar moments més versats en les ciències més clàssiques.

 

Julián Marquina. Conegut i reconegut, és possiblement una de les persones que sense deixar el perfil més tradicional de bibliotecari i donar-li contingut i perspectives, més fa per a la difusió de nous perfils lligats a la gestió de comunitats, per exemple. Entendre la professió com ho fa ell, amb l’extensió als mitjans socials, li dona una força a la professió rellevant. Imprescindible en dies que veus el futur més negre. Amb un exèrcit de perfils com ell, sens dubte la societat ens valoraria molt més.

 

Ana I. Bernal-Triviño. L’Ana, fins fa molt poc companya com a professora a la UOC, m’ajuda pels continguts i em sacseja els sentiments a la vegada. Em mostra un periodisme professional de vocació, combatiu i compromès, que mentre prova de canviar el món, canvia les persones. I ho fa amb un tema, el gènere, el feminisme i les violències conegudes i silenciades en el qual hom no para d’aprendre. I de plantejar-se els límits, els interns i els de la societat.

 

Lluís Codina. En Lluís és un professor de la UPF prou conegut. Amb una visió i un mètode científic a prova de tsunamis, personifica una forma d’entendre la universitat. La seva curiositat m’aporta fonts sobre SEO, motors de cerca, portals i altres temàtiques relacionades amb una visió transversal de la gestió de la informació en el món web. A la vegada, difon la seva producció en diversos blogs i revistes.

 

Lydia Gil. La Lydia Gil, a través del seu perfil @TuSocialMedia, informa com pocs altres perfils de la visió acadèmica dels mitjans socials, dels mitjans socials acadèmics i de la divulgació científica, tot amb una visió d’igualtat de gènere engrescadora. Molts articles i notícies els he pogut descobrir seguint el seu perfil.

 

Arran d’aquesta anàlisi arribo a diverses conclusions. D'entrada, que els meus interessos són amplis, sovint fins i tot més amplis que els meus interessos de recerca. És a dir, per fer cerques bibliogràfiques i estar al dia empraria unes paraules clau que aquests perfils amplien. Comunicació científica, bibliometria, content curation, social media, periodisme de gènere, ciència oberta, biblioteques, i divulgació científica en general. Un espectre més obert que les meves cerques habituals. Penso que això em permet viure més en les fronteres de la meva disciplina i poder, si s’escau, connectar aspectes nous.

 

Triar una xifra sempre és un exercici perillós, la selectivitat davant de l’exhaustivitat. Em deixo fora perfils com els d'en Jon Tennant, en Lluís Anglada, l’Eva Méndez, en Lluís Agustí, en Josep Vives…, en algun lloc s’ha de tallar per fer un tast. Però segur que són els continguts de tots els que millor modelen els teus interessos acadèmics. No he volgut fer un panegíric dels perfils, sinó reconèixer —em sembla just— l’efecte que produeixen en mi.

 

Tot i que nou dels deu perfils són de l’àmbit català i espanyol, el cert és que no em preocupa tant, perquè justament la majoria, en els seus continguts repiulats o recomanats empren de forma important fonts primàries en anglès, articles científics o llocs web. Si no, possiblement un dels deures seria fer crèixer aquesta llista en perfils més internacionals. Curiosament, alguns dels autors que més segueixo o he citat en anglès pel que fa als articles no presenten uns perfils que m’aportin prou.

 

No sabem si a les xarxes es podria aplicar aquell refrany que diu «digue’m amb qui vas i et diré qui ets», més que res perquè seguir algú no impliqui un vincle mutu (de fet en aquest cas vuit dels contactes sí que em segueixen). El que sí que he pogut copsar és que fer aquest exercici diu més de com soc del que pensava, fins i tot més que no pas de les persones que esmento com a influenciadores.

 

És rellevant tenir els nostres perfils de Twitter endreçats. Poder deixar de seguir aquells contactes que ja no et són prou útils, o bé aquells que esdevenen redundants ajuda de ben segur a l’eficiència. Potser no cal fer-ne una llista exclusiva, però segur que en tota llista s’haurien d’incloure.

 

Manca de paritat: aquest fet, tot i no ser-me estrany, m’ha fet pensar força. Potser tots ells són membres reconeguts de la professió i existeix un sostre de vidre, o potser com a home tendeixo a tenir referents homes. Però és evident que és el primer cop que m’ho plantejava i caldria, potser, aprofundir-hi una mica. Fora interessant que tots avaluéssim de forma preliminar el gènere de les nostres citacions, repiulades i altres. Són totalment neutres, només compta el contingut? A mi m’ha fet pensar.

 

Bé, aquests són els meus influenciadors. I els teus, els tens clars?