D’una manera o una altra tothom té construïda una vida digital. Per a uns el món digital és una extensió de la pròpia existència: hi resideixen, hi participen, hi construeixen, hi estan immersos, absorts. Per a altres el món digital és un lloc de visita, hi passegen, l’observen, l’utilitzen, se’n desprenen, l’obliden. Ja siguem residents o visitants, i com en el joc de vida, tots tenim recels digitals: saturació informativa, privacitat, pèrdua de temps, superficialitat. Ara bé, fins a quin punt els nostres dubtes són compartits per altres persones? Una visió conjunta, ens pot ajudar a gestionar millor les nostres individualitats i prendre millors decisions al respecte?
Mostrem una selecció d’aquests recels digitals i de les qüestions que susciten. Personalment us hi podeu sentir més o menys identificats, o us poden resultar més o menys sorprenents. Esperem en tot cas que us resultin suggerents.
#Absorció
Les xarxes socials digitals són, podríem dir, absorbents. Que les xarxes socials creen addició, no és nou. Que aquesta addició es vegi de forma positiva o negativa ja és una altra qüestió i té a veure amb les preferències personals. Algunes persones experimenten una pèrdua de temps, a altres els manca temps per participar en tot el que els interessa. En ambdós casos hi ha certa ansietat respecte al fet de valorar el temps de la presència en línia i a treure’n el millor. Per tal de gestionar-ho, preguntes clau que ens podem fer són: quant de temps total, diari o setmanal, vull dedicar a les xarxes socials?, per quins motius i finalitats?, a quantes vull ser present? i allà on sigui present, vull tenir una presència continuada i activa, o simplement estar-hi localitzable?, això em representa deixar de fer altres coses importants o m’ajuda?
@Privacitat
La vulnerabilitat de la vida íntima a les xarxes socials ha estat força debatuda. El dret a la privacitat de dades i d’informació en temes personals, com ara dades bancàries o sanitàries, també. Potser s’obre un nou front, qui sap si per ètica o per por. Qüestions clau en aquest àmbit són: em sento jo mateix identificat amb el que diu de mi Internet?, quins continguts o missatges vull publicar i què vull reservar?, com afecten les meves decisions de publicar (o de reservar) a la meva família o a la meva organització?, i com m’afecten a mi mateix?
#Deshumanització
Estarem perdent-nos alguna cosa respecte a la interacció cara a cara o respecte a la lectura reposada d’un llibre en paper? Els avantatges de les tecnologies per a fomentar les relacions socials o per a accedir a recursos d’informació i coneixement són inqüestionables. Potser cal trobar un equilibri entre el que és digital i el contacte físic, ja sigui amb artefactes o amb persones. Qüestions relacionades serien: en quines situacions engeguem o aturem els nostres dispositius digitals en la nostra vida quotidiana?, ens hem plantejat fer dejuni digital per uns dies (o per unes hores) durant el nostre temps de lleure o de treball?, necessitem realment aquest dejuni?, què ens pot aportar?
@Superficialitat
Quan un assumpte és seriós i crític, preferim adreçar-nos presencialment a experts? El temps que dediquem a la lectura de breus notícies o continguts d’informació digital, ens dóna una idea cabdal de la complexitat del nostre món o és més aviat una representació?, en tenim prou amb aquesta representació? Malgrat l’ús intensiu de les tecnologies i els criteris àmpliament treballats de fiabilitat i credibilitat de la informació sembla que, per a alguns, l’encaix en la presencialitat o la interacció més directa continua essent influent per a atorgar valor.
#Saturació informativa
Com garbello la informació que realment m’interessa? es perdran els meus interlocutors si els proporciono una informació massa exhaustiva? Una espasa de doble tall, tenim tot el que volem, però també ens arriba el que no necessitem o que ens arriba a confondre. La necessitat de saber navegar per l’abundància de recursos d’informació i poder destriar el gra de la palla es presenta més necessària que mai, així com també la necessitat de dosificar adequadament la informació que emetem.
Davant de preocupacions o qüestions com les que acabem d’esmentar, les persones han anat desenvolupant pràctiques, diguem-ne, d’autodefensa digital o autogestió digital. De segur que els posicionaments de cadascú en el món digital donarien per a llargues i sucoses converses. I precisament això és el que fem aquesta tardor i hivern: conversar amb desenes d’universitaris de la UOC, tant docents com estudiants, que voluntàriament ens han ofert el seu temps per a parlar extensament amb nosaltres de les seves actituds, pràctiques, recels i esperances respecte del seu ús de les tecnologies. I ho estem fent en el marc del projecte de recerca Digital Visitors and Residents. What motivates engagement with the digital information environment?, juntament amb Lynn Conaway, senior research scientist de l’OCLC, i Agustí Canals, director del nostre grup de recerca de la UOC, KIMO. Això ens permetrà en un futur proper compartir amb vosaltres informació exhaustiva i contrastada sobre aquests temes. Resteu, doncs, atents a les vostres pantalles.
Per a saber-ne més:
Digital Visitors and Residents. What motivates engagement with the digital information environment?
Grau en Informació i Documentació UOC
Citació recomanada
COBARSÍ-MORALES, Josep; ORTOLL, Eva. Recels de la vida digital. COMeIN [en línia], gener 2016, núm. 51. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n51.1606
Josep Cobarsí-Morales Professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC
@jcobarsi
