Número 60 (novembre de 2016)

El futur del nostre entorn informacional

Eva Ortoll, Josep Cobarsí-Morales
El passat 27 d'octubre va tenir lloc a Barcelona, hostatjat per la UOC, el workshop “Future of Information Environments, Thinking and Building with ASIS&T”, organitzat per l'ASIS&T (Association for Information Science and Technology), l'OCLC (Online Computer Library Center), el Departamento de Biblioteconomía y Documentación de la Universidad Carlos III de Madrid i el grup de recerca KIMO (Knowledge and Information Management in Organizations) de la UOC. En el workshop, primer acte organitzat per ASIS&T a Espanya, es varen discutir algunes tendències sobre el futur dels entorns d'informació i sobre com les persones interactuen amb les tecnologies.
 
L’ASIS&T és una associació internacional que vetlla per establir connexions entre la pràctica professional i la recerca. Des de fa més de vuitanta anys aquesta associació treballa en recerca en teories, tècniques i tecnologies per a millorar l’accés a la informació.  L’associació té un fort component interdisciplinari i compta amb investigadors i professionals de diversos àmbits (informació i documentació, informàtica, lingüística, educació, enginyeria...). La seva visió és fer avançar els professionals de la informació en un món en el qual la informació és un element central en el progrés personal, social, polític i econòmic.  I tot això ho alimenta mitjançant l’intercanvi i generació d’idees entre professionals i acadèmics que treballen, des d’una perspectiva o una altra, amb el món digital. Actualment l'ASIS&T agrupa més de 3.000 associats arreu del món.
 
L’acte va començar amb unes breus introduccions per part de Marta Aymerich, vicerectora de Recerca i Planificació Estratègica de la UOC; Jordi Sánchez-Navarro, director dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC; Lynn Connaway, presidenta electa d’ASIS&T i investigadora sènior de l'OCLC, i Agustí Canals, director del grup KIMO de la UOC.   
 
Tot seguit, la intervenció de Virginia Ortiz-Repiso, professora de la Universitat Carlos III de Madrid i chair del capítol europeu de l'ASIS&T va dibuixar una panoràmica general de les tendències d’innovació en entorns d’informació digital, tot destacant diferents facetes del concepte open (Open Content, Open Data, Open Learning, Open Innovation, etc.), en un context que representa un repte per al disseny de productes i serveis d’informació i per a la innovació en l’oferta formativa adreçada a aquest àmbit d’expertesa. Una font clau per a aquest briefing de tendències exposat és un ampli estudi sobre la formació de grau i postgrau impartida per la xarxa acadèmica internacional Information Schools, de la qual formen part la Universitat Carlos III i la UOC. 
 
Tot seguit, en un pla més concret, va intervenir Lynn Silipigni Connaway, presidenta electa de l’ASIS&T, investigadora sènior de l'OCLC (Online Computer Library Center). En la seva intervenció es va explicar el projecte que està liderant, anomenat Digital visitors and residents: how people engage with technology. El projecte té com a objectius identificar de quina manera les persones es relacionen amb les tecnologies per a adquirir informació i per a comunicar-se amb els altres. Com accedeixen a la informació?, com es comuniquen en l’entorn digital?, per quins motius prenen les decisions que prenen a l’hora d’emprar una tecnologia o una xarxa social? 
 
El marc teòric de Visitants i residents digitals postula que la manera en què una persona es relaciona i utilitza la tecnologia no depèn tant de l’edat o la generació a la qual pertany, sinó de la situació i del context en el qual es troba. Així, un visitant digital es caracteritza per fer un ús funcional de la tecnologia normalment lligat a una necessitat formal i acostuma a tenir una presència força passiva a les xarxes socials. Per contra, un resident té una presència en línia força significativa i amb una activitat col·laborativa elevada, les seves contribucions en l’entorn digital acostumen a deixar un cert rastre (pujant vídeos, fotos, fent comentaris a les xarxes, etc.). Val a dir que aquesta tipificació de visitants i residents no és una dicotomia, sinó que més aviat s’ha de veure com els dos extrems d’un continu. A més, cadascú de nosaltres es pot comportar de diferent manera en diferents espais digitals, ja es tracti de la Intranet de la nostra organització, o de Facebook, Twitter, etc. El projecte s’ha dut a terme a diferents llocs com els Estats Units, el Regne Unit o Itàlia. A Espanya hi ha participat la Universitat Carlos III de Madrid i la UOC. 
 
L’aplicació del projecte Digital Visitors & Residents a la UOC és especialment rellevant per a poder comparar les formes d’interacció amb la tecnologia d’estudiants i docents en un entorn d’aprenentatge totalment en línia respecte a les formes d’interacció en entorns d’aprenentatge  híbrids o presencials. En aquest sentit, les següents intervencions van anar a càrrec d’Agustí Canals, Eva Ortoll  i Josep Cobarsí, professors de la UOC i investigadors del grup de recerca KIMO. Alguns resultats no deixen de ser curiosos. Per una banda, es posa de manifest un dels postulats del marc teòric sobre el fet que l’edat dels usuaris no significa un ús més intensiu de les tecnologies, com il·lustra el comentari d’un dels professors entrevistats el qual comenta: “A casa és l’hora de l’àpat, el cap de setmana, estem junts a taula (la meva dona i els meus fills universitaris) i són els nois dient “voleu deixar el mòbil, si us plau?”.  Així mateix, durant la presentació dels resultats del projecte a la UOC es va fer palesa la importància de diferents elements. Per una banda es posa de manifest que cal prestar força atenció al factor humà i de comunicació en els processos d’interacció amb les tecnologies. Els entrevistats en el projecte, tant si tenen un perfil de resident com si el tenen de visitant, consideren que la intervenció de persones en l’accés i ús d’informació digital és imprescindible per tal d’ajudar a donar context i credibilitat als continguts amb els quals es treballa. Per altra banda, els usuaris reclamen la necessitat d’aprofundir en la personalització de determinats serveis i productes. Un darrer aspecte sobre el qual es va centrar la presentació va estar relacionat amb la infoxicació o intoxicació digital. Posar filtres a la sobreabundància informativa i comunicativa o aplicar estratègies de desconnexió digital sembla que és una necessitat sobre la qual hem d’estar força atents. 
 
La darrera exposició va ser per part de Virginia Ortiz-Repiso, per tal d’exposar el paper d’ASIS&T com a associació que ofereix als seus socis un gran potencial per al networking professional en un entorn internacional, amb uns 3.000 socis arreu del món, i centenars de socis arreu d’Europa.
 
Amb tot plegat, el workshop ens va donar algunes pistes de per on hem de continuar treballant investigadors i professionals de la informació per a oferir la millor experiència d’interacció i comunicació als usuaris d’aquest món “tan digital”. En aquest sentit, es va posar de manifest, tant en les intervencions comentades com en un taller interactiu i debat posterior, el potencial de l’aproximació conceptual de Digital Visitors & Residents per a tipificar el comportament dels usuaris i dissenyar (o redissenyar) serveis i productes d’informació.

 

Citació recomanada

ORTOLL, Eva; COBARSÍ-MORALES, Josep. El futur del nostre entorn informacional. COMeIN [en línia], novembre 2016, núm. 60. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n60.1671

recerca;  gestió de la informació;  esdeveniments;  documentació; 
Números anteriors