Queda quelcom a dir del referèndum sobre la independència d’Escòcia i la seva comparativa amb el fet català? Alfons Luna pensa que sí. El seu amic Archie celebra amb flegma el resultat electoral escocès i trenca per uns instants la seva avorrida quotidianitat. Ha influït la informació dels diaris en la seva decisió? Ho desconeixem. De fet ignorem si Archie té el costum de llegir el diari. Però sí que podem saber com es van posicionar els mitjans de comunicació públics i privats durant la campanya sobre la independència escocesa i esbrinar algunes de les raons (i sentiments) que van condicionar el vot dels ciutadans.
Aquestes i altres qüestions les exposa Alfons Luna en un reportatge on la descripció del carrer impregna el sentit del discurs. El llibre Archie Robertson tiene la palabra: cómo los escoceses dijeron “no” a su independencia narra com “la voluntat de les petites multituds va quedar camuflada per la victòria dels contrincants”.
El viatge pel llibre desvela les esperances contraposades de la població escocesa. Persones sense por de perdre, ja que, de fet, no tenen res. Treballadors que no volen arriscar-se i accepten viure en una “contradicció raonable”. En l’altre extrem, els interessos d’individus que ocupen llocs decisoris, elits governants i dirigents de la banca. Entremig, famosos que es mouen entre l’atreviment i la cautela a l’hora de manifestar-se. Tots aquests personatges, amb una ideologia o una altra, experimenten el seu sentit del “ser”. Sentir-se (o no) d’un poble per motius que poden anar més enllà de disposar d’un substrat cultural comú i plantejar-se si la llengua, o l’economia, són un catalitzador de la independència.
L’autor ens explica que el sentiment independentista pot generar-se de forma força antagònica. Uns perquè es consideren millors que aquells a qui han de retre comptes, els altres perquè degut a una baixa autoestima necessiten reivindicar la seva vàlua. La llavor d’aquest sentiment no és aliena als condicionants històrics, econòmics, socials i legislatius, fins i tot tampoc al clima. Luna ens parla, per descomptat, d’aspectes com la unió monetària, les armes nuclears o l’educació. Ara bé, què fa diferent la seva història? Que els arguments es presenten embolcallats per l'essència de poetes que han esdevingut una icona nacional i pel llegat d’altres herois intel·lectuals, presents i passats. I tots aquests referents van acompanyats dels valors de cambreres de bar i de jubilats sense fills. El llibre submergeix el lector en la cultura escocesa, sense que aquest se n’adoni, i ajuda a entendre millor la disjuntiva.
El llibre Archie Robertson tiene la palabra: cómo los escoceses dijeron “no” a su independencia és quelcom més que la crònica sobre el referèndum d’independència d’Escòcia. Alfons Luna, amb subtilesa, convida a repensar si som prou tolerants amb les opinions dels altres. A més, ens porta de turisme per les vicissituds, virtuts i paisatges d’un país captivador, i ho fa per una ruta carregada de simbolisme que descobreix realitats enfrontades. El llibre ensenya que sempre hi ha un combinat de motius privats, intrínsecs, ferms i intransferibles que expliquen les actuacions de les persones i que aquestes individualitats –que sovint s’amalgamen en forma de col·lectivitat per a tenir més autoritat–s’han de respectar.
De la mateixa manera que en el conte Las Ruinas Circulares de Borges, on els homes s’inventen i se somniem a ells mateixos per escapar de la seva fragilitat i poder sentir-se lliures, el llibre d’Alfons Luna mostra com cada escocès ha constituït la seva pròpia realitat respecte la identitat nacional. Encara que aquesta realitat (ideal i subjectiva) existeixi només per a qui l’ha somniada.
Mai no he visitat Edimburg, ni he conegut Archie Robertson.
Per a saber-ne més:
Luna, Alfons (2015). Archie Robertson tiene la palabra: cómo los escoceses dijeron “no” a su independencia. Barcelona: Editorial UOC. Colección 360º Reportajes.
Citació recomanada
ORTOLL, Eva. Archie Robertson i el referèndum sobre la independència d'Escòcia. COMeIN [en línia], juny 2015, núm. 45. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n45.1545
