La transversalització de gènere no és un repte fàcil. Ni en els òrgans de poder o governança, ni en l’elaboració de polítiques públiques i les seves aplicacions pràctiques. Perquè, sense pressupostos, dissenys i aplicació de tàctiques específiques, pensades des d’allò comunitari, transversalitzar el gènere és susceptible de ser reduït a una idea o, pitjor, a un ideal. Evidentment, dins de l’àmbit universitari i la seva institució, el repte existeix i és majúscul.
Ja ho diu Marcela Lagarde, autora de Género y feminismo. Desarrollo humano y democracia, qui alerta de com pensem, consensuem, treballem i apliquem la transversalització de gènere. La perspectiva de gènere, sense més, no garanteix un treball cap a l’erradicació de les desigualtats i les segregacions per raó de sexe i cultura, o les múltiples invisibilitats a les quals han estat sotmeses les dones de manera transhistòrica i global. Perquè si aquesta perspectiva no se sustenta ni es construeix per i des de les teories feministes, la transformació no serà possible.
La transversalització de gènere no és una mesura tàctica, ni un acompliment de quotes, ni un element instrumental pel qual acomplir els mandats polítics i institucionals. Només si la treballem de manera que revisi i qüestioni i faci front a les problemàtiques estructurals que continuen legitimant uns sabers i unes idees d’èxit d’accés i de participació social per damunt d’uns altres, aquesta mirada crítica implícita en la perspectiva de gènere serà transformadora. Altrament, correm el risc de convertir les teories de canvi i de democratització del feminisme en propostes pal·liatives, punitives o essencialment numèriques.
Avui, més que mai, la universitat ha de prendre el compromís polític de treballar la transversalització de gènere de manera crítica, integral i estructural en tots els seus àmbits i competències. En la recerca i les línies curriculars dels seus estudis, en els principis rectors de la seva governança, i en la manera com pensa i dissenya estratègies de promoció i projecció socials de tot el seu alumnat, professorat i cos administratiu. Perquè avui, la tendència de les polítiques econòmiques i socioculturals del nostre sistema competitiu i individualista dilueix, despolititza o minimitza, de manera tendenciosa, els processos històrics i estructurals d’exclusió i desigualtat que regulen la racionalitat contemporània i la cultura del saber. I, amb aquestes, els processos reals de projecció sociocultural, accés i participació social (Duggan, 2008).
Revisar el sistema de relacions per aplicar la transversalització
Aplicar la transversalització de gènere i les teories feministes implica revisar tot el nostre sistema de relacions. A escala local, i a escala global. Implica qüestionar no només els sistemes de poder, sinó també el concepte mateix de poder. Implica no només treballar i fer polítiques o accions adreçades a les dones, sinó a tota la comunitat. Més enllà de pensar com incorporar les dones al sistema educatiu –quines dones?–, més enllà de promoure alumnes, revisar les bibliografies, treballar de manera paritària el professorat i els càrrecs de responsabilitat. Més enllà de qüestions formals, cal pensar com incorporem els sabers feministes i com aquests enriqueixen i canvien les nostres metodologies d’anàlisi, els principis econòmics i la regulació social. Perquè els feminismes no només proposen revisar el nostre sistema de representació (Fraser, 2008). També proposen la incorporació de la justícia social per mitjà de la mirada global-local i la interseccionalitat (Crenshaw, 1991): de la detecció de les segregacions i sistemes d’exclusió al treball comunitari i democratitzador tot identificant i reparant els múltiples sistemes de desigualtat estructural; de la cultura del saber racionalista al reconeixement i la construcció de metodologies de canvi i aprenentatge d’altres epistemologies.
Pensem-ho. Volem que la bibliografia de referència dels nostres estudis incorpori dones o que l’alumnat reflexioni i incorpori en la seva manera de pensar un pensament crític, polític i democratitzador? Han de ser els casos d’estudi i les aplicacions pràctiques i teòriques de les dones i el feminisme una «anècdota» o un fet «extraordinari» que cal incorporar i analitzar en els nostres estudis, o volem una revisió i transformació científica integral dels reptes que planteja la cultura universitària? Volem treballar projectes, pressupostos i una cultura analítica d’una manera genèrica o volem promoure anàlisis crítiques situades, comprensives, contextualitzades, i que puguin incorporar la cultura de la sospita? Volem continuar amb la tradicional feminització i masculinització de les disciplines i els àmbits de promoció social o volem treballar el destí de l’alumnat de manera paritària, equitativa i democràtica? En un món global com el nostre, hem d’alimentar una meritocràcia basada en l’exclusivisme, la racionalitat occidentalista i heteropatriarcal d’allò que és la cultura del treball i la raó o treballarem la subjectivitat del saber i l’alumnat d’una manera ètica-global, amb la qual cosa instarem a la seva responsabilitat?
Respondre aquestes preguntes pot ser més o manco fàcil. De ben segur, ens hi identifiquem. Però, sense una teoria feminista, responsable amb la perspectiva global-local i que apliqui la interseccionalitat com a evidència de rigor, només pal·liarem, però no construirem. És en el procés mateix de transversalització transformadora en el qual la universitat com a institució escriu i fa política feminista.
Per saber-ne més:
CALIOPE (2007). Protocolo de implantación de mainstreaming de género [en línia]. Disponible a: http://www.fundacionmujeres.es/img/Document/10123/documento.pdf. Madrid: Instituto de la Mujer
CRENSHAW, Kimberlé (1991, juliol). «Mapping the Margins: Intersectionality, Identity Politics, and Violence against Women of Color». A: Stanford Law Review, vol. 43, no. 6, p. 1241-1299. DOI: https://doi.org/10.2307/1229039
DUGGAN, Lisa (2003). The Twilight of Equality. Neoliberalism, cultural politics, and the attack on democracy. Boston: Beacon Press
FRASER, Nancy; BEDFORD, Kate (2008). «Social rights and gender justice in the neoliberal moment. A conversation about welfare and transnational politics». A: Feminist Theory, vol. 9, no. 2, p. 225-245. DOI: https://doi.org/10.1177/1464700108090412
LAGARDE, Marcela (1996). Género y feminismo. Desarrollo humano y democracia. Madrid: J.C. Producción
LAMAS, Marta (1999, juliol-setembre). «Usos, dificultades y posibilidades de la categoría género». A: Papeles de Población, vol. 5, no. 21, p. 147-178 [en línia]. Disponible a: https://www.redalyc.org/pdf/112/11202105.pdf. Toluca, Mèxic: Universidad Autónoma del Estado de México
Citació recomanada
ESQUIROL, Meritxell. Pensar la transversalitat de gènere a la universitat. COMeIN [en línia], maig 2022, no. 121. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n121.2231
Meritxell EsquirolProfessora col·laboradora de la UOC
