La gestió a les revistes acadèmiques: què en sabem?

Les revistes científiques són una peça clau en la vida acadèmica del professorat, ja que sense publicacions no es pot progressar –de moment– en l’alpinisme universitari. Una revista, mirada amb ulls d’autoria, és una capçalera que té unes característiques d’indexació, posicionament segons les cites, tarifes més o menys cares –poques sense APC (càrrec per processament d’articles)–, un web més o menys amigable, potser una edició en paper, un equip editorial, terminis diferents en els processos d’acceptació, unes instruccions d’autoria concretes, etc. Però, amb la mirada d’editora o directora, què en sabem? L’exemple de la revista BiD ens ajudarà a conèixer aquest món editorial.

Habitualment, en som autores o revisores, iniciem la cerca de la revista que ens encaixa més, en funció dels criteris personals podem mirar la llengua, si està en accés obert, les tarifes, el posicionament en quartils i bases de dades de referència de les quals forma part. Una vegada l’hem escollit, ens hem de cenyir a les instruccions i pautes, complir els terminis i, en el cas de voler publicar un article, esperar passar la revisió (per parells i cega, habitualment), les rondes de correccions fins arribar a la publicació, i contribuir a la difusió.

Una revista té sempre un equip darrere molt poc visible que la fa possible i és coneixedor del funcionament i dels processos interns perquè els articles puguin ser publicats. Una revista té un consell assessor, un consell de redacció, editors, editors científics, en definitiva, un organigrama que pot tenir denominacions diferents, però que fan possible tot el cicle de la publicació.

Processos interns

Un dels primers passos, si s’organitza per monogràfic –com és el cas–, és decidir les temàtiques o crides, i fer-les públiques per poder donar marge als investigadors a presentar articles. El rol del coordinador de monogràfic com a màxim especialista del tema és cabdal i acostuma a identificar una llista de persones que podran fer la revisió per parells.

La plataforma que gestiona tot el procés, des de l’entrada dels textos que poden ser candidats fins a la publicació, és un Open Journal System (OJS) –parlant en general, a la UOC, fem servir el de RACO– i, en el cas de BiD, es fa servir una altra plataforma per a la publicació, ja que el disseny de l’OJS, molt encotillat, no s’ha considerat adient i només s’empra per al back office.

El circuit de revisió el comencem amb una primera revisió de l’edició científica de la revista. Si se supera, passa a la revisió per parells i, en cas de ser acceptada, iniciem la revisió lingüística i/o traducció, i també la revisió dels aspectes indicats a les instruccions dels autors. Prèviament a la publicació, compartim les galerades amb els autors i iniciem la publicació. El procés de revisió i acceptació el fem amb una mitjana de dos mesos. A més, ja fa anys que vam optar per la publicació avançada, que permet publicar gradualment i fer-ne més difusió fins arribar a tancar el número i generar el sumari de continguts. La revista té una periodicitat semestral i una mitjana de 6-8 articles per número. Després de la publicació, continua la feina amb la difusió a les xarxes socials, a les llistes de distribució de la disciplina, tot plegat amb la participació de les autories. Aquesta fase cada vegada té més pes.

La qualitat, la indexació i més variables

La càrrega de gestió va més enllà dels processos interns per a l’avaluació i la publicació, ja que cada vegada hi ha més aspectes que cal complir, tenir en compte, i en els quals participar. En comentem alguns, com, per exemple, l’ètica i les males pràctiques, Code of conduct and best practices guidelines for journal editors, desenvolupat pel COPE (Committee on Publication Ethics) o el llenguatge inclusiu, per al qual, en el cas de BiD, tenim la «Guia UB» i la «Guia UOC». A més, pel que fa a l’Estat espanyol, hi ha la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), que atorga el segell FECYT i, recentment, una menció de gènere per a les revistes. Si vols obrir camí i treballar per a la millora continuada, hi has de ser, presentar-t’hi i revalidar les edicions posteriors.

Per altra banda, cal estar indexada en espais webs de referència, que podem agrupar en avaluació de la qualitat o l’impacte de revistes; bases de dades bibliogràfiques; directoris de revistes; repositoris; recol·lectors de metadades; portals de revistes d’accés obert i sumaris de revistes. Cal revisar que la informació sigui correcta, actualitzada, fer noves peticions quan sorgeixen portals nous rellevants, entre altres.

Pel que fa a la UOC, disposem del pla de qualitat de cadascuna de les revistes, a més dels recursos i el suport de la biblioteca per portar-los a terme, i també el pla de Coneixement obert i la realització dels seminaris d’edició científica, un espai de formació i de trobada entre les persones que fem possible les publicacions acadèmiques de la universitat. Som una universitat que cuida molt i vol la millora continuada de les seves publicacions i, per aconseguir-ho, als plans de qualitat també disposa dels plans estratègics.

Fins aquí, aspectes generals, extrapolables a altres revistes. A continuació, posarem el focus en la revista BiD.

Un repàs breu de la història de ‘BiD’

La revista acadèmica BiD neix el 1998 a l’Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació. Concepció Miralpeix en va ser la primera directora. En la presentació, podeu retrocedir en el temps i entendre el per què. Posteriorment, l’Escola va esdevenir la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, i, amb el pas dels números, es va formar el consell de redacció.

Nascuda sempre online i en obert, en llengua catalana, castellana i alguns textos traduïts a l’anglès, amb una publicació de dos números anuals corresponents al juny i desembre, la revista va tenir al número 12, any 2004, un canvi significatiu en el disseny i es va crear la coordinació editorial. Per circumstàncies de la vida, quan la revista va complir 20 números, vaig publicar-hi el meu primer article: «Una mirada als 20 números de BiD», en què fèiem un repàs de la primera dècada.

Posteriorment, al desembre del 2010, va incorporar en el lateral dret el Blokdebid, nascut al juny del 2010, que ressenya setmanalment informes d’accés obert a càrrec d’especialistes en documentació i biblioteconomia. Sens dubte, un valor afegit de la publicació. L’any 2013, passa a ser coeditada pels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació de la UOC. La tribuna, firmada per la direcció, és on vam explicar el conveni i la suma de recursos: humans i econòmics. Aquesta coedició comporta també l’inici de l’obertura cap a la disciplina de comunicació, pas que anem consolidant a poc a poc.

Extracte de la infografia que sintetitza la visibilitat i l’impacte de la revista

Font: ‘BiD’

Des de llavors, ja ha passat gairebé una altra dècada i, en el moment de redactar aquest article, tanquem el número 49, que estarà llest abans d’acabar el desembre del 2022.

Citació recomanada

OLLÉ, Candela. «La gestió a les revistes acadèmiques: què en sabem?». COMeIN [en línia], novembre 2022, no. 126. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n126.2271

comunicació científica; gestió del coneixement; recerca; documentació;