El març de 2020 va començar la pandèmia de la COVID-19. Fa un any que vivim una situació no imaginada mai per ningú a escala global. El món va canviar i el nostre ús dels objectes i de la ciutat es van modificar dràsticament. La ciutat es construeix mentre hi vivim i els objectes que en formen part adquireixen sentit mentre els fem servir.

La tercera llei de Newton o principi d’acció i reacció ve a dir que, quan un cos fa una força sobre un altre, aquest segon cos reacciona fent una força igual i de sentit contrari sobre el primer. Considerant aquesta llei en una aproximació social, sens dubte sembla complir-se quan valorem la reacció que s’exerceix contra vectors històrics i socials presents en la nostra època, com ara la globalització, el feminisme, la consciència del canvi climàtic i afegiria el paper en el progrés de la ciència.

En l’àmbit de la comunicació de marca, concretament pel que fa a campanyes publicitàries del sector de la moda, el vitiligen ha irromput dràsticament, sobretot en els aspectes que es relacionen amb el pla visual i estètic, i no tant en el que té a veure amb la fase de desenvolupament creatiu i narratiu de la mateixa campanya. La qüestió de fons és: desestigmatitza o contribueix a la despersonalització?

Hi ha una tendència creixent a fer ús de tècniques de desinformació en xarxes socials per fomentar el descrèdit tant de dones amb activitat pública com del moviment feminista. Aquestes pressions, que es produeixen de manera paral·lela a l’increment de la violència en línia, estan provocant l’allunyament de les dones de l’esfera pública i impedeixen l’avanç en la lluita pels drets i la igualtat. És imperatiu l’aprofundiment en el seu estudi i la presa de mesures específiques per pal·liar els seus efectes en les democràcies.

Les emissions nocturnes són un lloc privilegiat per donar curs a continguts i personatges que sovint queden al marge de les emissions diürnes. Veus càlides ens acompanyen en insomnis, treballs i tasques diverses durant unes hores en què (gairebé) tothom dorm. A més, ara estan disponibles 24/7 gràcies al podcast.

Les emoticones o els emojis són elements gràfics que formen part de la comunicació ordinària en el nostre dia a dia, mitjançant els diferents dispositius, plataformes o xarxes socials. Serveixen per emfatitzar o dotar d’emocions i contingut els missatges textuals, però en algunes ocasions també serveixen per definir-nos, com un element més d’expressió personal.

El format podcast ha permès la proliferació de veus i temes molt diversos però, en el context d’aquesta revista i dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, em sembla interessant reflexionar sobre els que han estat creats per dones periodistes amb vocació crítica i feminista.

A l’article titulat «The climate of history: four theses», l’historiador Dipesh Chakrabarty ens convida a pensar –o repensar– el sentit de la història des de l’òptica de l’Antropocè, una era geològica caracteritzada per transformacions planetàries provocades per la nostra acció sobre els ecosistemes terrestres. Pensar-nos des del marc de les dimensions temporals geofísiques resulta un exercici interessant i inquietant alhora, acostumats com estem a les lògiques immediatistes i hiperaccelerades de la globalització.