Aquest 2025 farà deu anys que vaig llegir la meva tesi doctoral sobre la ràdio musical pública a Espanya. Com passa el temps! Aprofito l’efemèride per sotmetre a un examen de servei públic les onze emissores que van ser objecte del meu estudi que continuen actives en l’actualitat. Espòiler: totes aproven.

Que aixequi l’orella qui hagi escoltat alguna vegada una cançó que li agrada al supermercat, sopant a casa d’alguna amiga o fins i tot mentre esperava que la seva trucada fos atesa a l’ambulatori. Entre 1969 i 2010, Hilo Musical va complir amb la missió de proporcionar bona música a les llars i comerços espanyols que podien pagar-ho. Tot això amb una tecnologia capdavantera en l’era preinternet.

En la primera part d’aquest article, set eduinfluencers ens van explicar què les inspira a l’hora de compartir contingut educatiu en les xarxes socials, quins reptes els planteja aquesta pràctica, com trien les temàtiques abordades i com garanteixen la rigorositat d’aquests continguts. En aquest segon i darrer lliurament, aquestes docents responen les tres preguntes que completen l’entrevista feta per l’autora.

Des que vaig obrir el meu Instagram professional (@unaprofesorademurcia) he consumit molt de contingut educatiu que no només m’ha ajudat en les meves classes, sinó que també m’ha inspirat a l’hora de crear el meu propi contingut. Aquest article neix de l’interès a conèixer que hi ha darrere de les persones que, com jo, senten la necessitat de compartir la professió docent.

«Oro negro», «Alas en los tacones» o «Champú de huevo». Aquests són els títols d’algunes de les cançons de Tino Casal. El Centro Asociado de Asturias de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) organitza un curs del 22 al 24 de juliol de 2024 dedicat a l’icònic artista asturià. Parlem amb Fernan del Val, professor de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia d’aquesta universitat i director del curs.

S'ha parlat molt de les restriccions als esdeveniments en directe a causa de la pandèmia. No obstant això, per a moltes persones accedir als espectacles en directe sempre ha estat un repte. Segons l'OMS, al voltant del 15% de la població mundial són persones amb discapacitat, el que en el cas d'Espanya són més de tres milions de persones. Per a aquestes persones no sempre és possible accedir a l'oferta d'oci existent.

La música ha format part de la programació televisiva des dels seus inicis. La recent emissió del festival d’Eurovisió 2021 dona peu a una reflexió necessària: com encaixa la cultura de l’espectacle amb la missió de servei públic dels mitjans de comunicació?

Les emissions nocturnes són un lloc privilegiat per donar curs a continguts i personatges que sovint queden al marge de les emissions diürnes. Veus càlides ens acompanyen en insomnis, treballs i tasques diverses durant unes hores en què (gairebé) tothom dorm. A més, ara estan disponibles 24/7 gràcies al podcast.

La contribució a la societat és, en termes generals, la principal raó de ser dels mitjans de comunicació de servei públic. En un context de superació de la comunicació tradicional cal abraçar la innovació com a tret distintiu de la tradició pública en l’escenari multiplataforma.

Spotify permet crear contingut de marca rellevant per al consumidor/a amb un enfocament original. No obstant això, aquestes accions encara estan en una fase embrionària. En aquest article presentem alguns exemples de brànding sonor a Spotify sorgits a propòsit del període de confinament per la COVID-19.