Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "Creus, Amalia" : 21 resultats
Carlos Coronado: ''La creació de videojocs beu de les experiències vitals''

Conversem amb el Carlos Coronado, desenvolupador de videojocs, professor, viatger, amant de la màgia, dels llibres, dels bons guions i dels petits moments del dia a dia que mai deixa de gaudir. Amb un entusiasme contagiós, aquest jove nascut a Sabadell ens parla de la seva experiència com a desenvolupador independent en una indústria dinàmica, competitiva i en constant transformació.  

Love Apptually: amor i big data

Love is in the air o, millor dit, al núvol. Les tecnologies digitals impregnen gairebé tots els aspectes de la nostra vida, incloses les qüestions del cor. Aplicacions com Tinder, Match.com o eHarmony, estan transformat dràsticament la manera en què ens connectem, establim vincles  socials o ens enamorem. És igual si el que busquem és una trobada sense compromís, un amor per a tota la vida o, simplement, trencar la rutina. El cas és que les aplicacions de cites en línia estan revolucionant la manera com experimentem l’idil·li o l'amistat... 

Artistes, intel·lectuals i altres avorrits

Recordes l'última vegada que has estat realment avorrit? Un llarg trajecte en el metro, una cua, una sala d'espera... En general, ens agrada l'acció: agenda plena, últimes tendències, moviment, diversió, trepitjar a fons l'accelerador. L'avorriment, per contra, té mala reputació; és cosí de la vagància, veí dels mals vicis i enemic de la bona disposició però, realment és així? Artistes, intel·lectuals i altres avorrits defensen que no... 

Periodisme gastronòmic i altres delicatessen

En l'actualitat, es fa estrany trobar un mitjà de comunicació que no tingui una secció dedicada al menjar: receptes, crítiques gastronòmiques, entrevistes a celebrities del món foodie, curiositats i últimes tendències... Escriure sobre el menjar no és res nou i remunta, probablement, a l'inici de l'escriptura, o fins i tot abans, ja que els primers gargots dels homes prehistòrics eren dibuixos de bisons i d’altres “plats” l'època. 

Fotografies que expliquen històries

En Un séptimo hombre, John Berger i Jean Mohr narren, en una combinació de text i fotografies, algunes experiències de treballadors emigrants en l'Europa dels anys 60. El llibre, que es va publicar per primera vegada l’any 1973, tenia l'objectiu explícit de mostrar fins a quin punt l'economia de les nacions riques d'Europa havia passat a dependre de la mà d'obra procedent de les nacions més pobres.

Simfonia en re menor per a passos precipitats

A les 7:51 d'un matí de gener un jove vestit amb camisa i texans va entrar en una estació de metro del centre de Washington DC, va treure un violí de dins l’estoig i, després de deixar caure unes quantes monedes de la seva pròpia butxaca, va començar a interpretar una obra clàssica de Johann Sebastian Bach. En els quaranta-tres minuts que va durar el seu improvisat concert, mil setanta persones van passar indiferents al seu costat, set es van parar a escoltar-ho, vint li van donar propina i una el va reconèixer. Quan va acabar de tocar Joshua Bell, un dels virtuosos més cotitzats i admirats del món, va guardar el seu Stradivarius de tres milions i mig de dòlars i va caminar plàcidament fins a l'hotel on acostumava a esmorzar. A l'estació van tornar a regnar el silenci i el so sord de passos precipitats. Ningú se’n va adonar. Ningú va aplaudir.

D'amors i de gossos

Dixie Eng, gerent de l'hotel, fa una ronda per les habitacions per comprovar que els seus hostes es troben bé. Dins dels dormitoris s'escolta música clàssica. Hi ha joguines, mantes i altres records de casa. Un cartell a cada porta deixa entreveure la personalitat del client: ansietat per separació, mestre de la fuita, golafre. “A veure com et trobes avui” -diu Dixie- mentre Oliver sacseja la cua i olora les seves sabates. Al pis de dalt, uns retrievers de Labrador miren la televisió, uns schnauzers esperen el seu torn a la perruqueria i uns gats amb les ungles pintades de rosa descansen a l'ampit de la finestra. És un dia com un altre qualsevol a l’Olde Towne Pet Resort (Virgínia, Estats Units), un luxós complex amb 240 habitacions, spa, piscina i zona de jocs, on centenars de gossos i gats passen el dia entre exercicis, passejades i tractaments de bellesa.

Cuinar, menjar, comunicar

El bon menjar està de moda, està als mitjans i està, sobretot, a la xarxa. Festivals gastronòmics, restaurants pop-up, blogs i apps ens ajuden a triar un bon vi o esbrinar el temps exacte de preparació del fricandó... El que es cou va més enllà dels fogons i, ja sigui per la crisi o per estar a l'última, el fet és que la cuina guanya cada vegada més 'seguidors', s'expandeix a Internet i es multiplica a les xarxes socials. Benvinguts al món foodie, on menjar i cuinar és, més que mai, comunicar.

 

Crear, verb transitiu

En les societats actuals, competitives, frenètiques i saturades d'informació, hi ha una demanda imperiosa de creativitat. Van a l’alça les solucions innovadores, d'idees trencadores, tot el que és desigual, disruptiu, original o, per utilitzar una expressió de moda, “outside of the box”. Els beneficis de la creativitat semblen, en efecte, il·limitats: en les arts la creativitat impulsa noves formes d'expansió i revitalitza la cultura, en les ciències ajuda a resoldre problemes complexos, i per moltes organitzacions i empreses es tradueix directament en beneficis econòmics. Podem afirmar que la nostra societat sempre ha reverenciat les ments extraordinàriament creatives, ja sigui Steve Jobs o Sigmund Freud. Però, què motiva la creativitat humana? Què és el que marca la diferència entre les persones altament creatives i les que no ho són tant?

 

Clicactivisme

Què tenen en comú Bill Gates, Lady Gaga, George Bush i el noi de la botiga de bicicletes? Doncs que són alguns dels milers de famosos i perfectes desconeguts que s'han filmat abocant una galleda d'aigua gelada sobre ells mateixos i que han compartit la gesta a les xarxes socials. Benvinguts a l'era del clicactivisme... 

21 resultats | Pàgina 1 de 3
1 |
2 |
Següent >>