Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "art" : 30 resultats
El règim digital (i 3): de la condició protèsica a la promesa de la computació neuronal

La intel·ligència artificial ha deixat de ser una tecnologia o una problemàtica dels nostres temps, és ja una tautologia que anul·la qualsevol forma de reflexió crítica sobre la condició cíborg de l’humà actual. N’és un exemple el protagonisme absolut que ha tingut a la divuitena edició del Mobile World Congress (MWC, 2024), celebrat a Barcelona aquest passat febrer. El comportament de l’home tecnològic és un símptoma que qui determina avui la nostra identitat són les empreses tecnològiques i el seu extractivisme computacional (Gozalo Salellas, 2023; Sadin, 2020).

Fent estudis culturals, una introducció

Aquest text es proposa reivindicar els Estudis Culturals com un camp de recerca interdisciplinari operatiu per analitzar i transformar les societats actuals. Per a això, proposem fer un repàs de l’obra Doing Cultural Studies: The story of the Sony Walkman (du Gay et al., 1997). Aquest llibre se situa en la intersecció històrica que marquen els últims anys del segle XX, absolutament fonamentals per entendre l’expansió tecnològica i mediàtica en l’actualitat. Per al cas que ens ocupa, el moment de la seva publicació també el situa a mig camí entre la fundació oficial dels Estudis Culturals el 1964, amb la creació del Centre d’Estudis Culturals Contemporanis (CCCS per les seves sigles en anglès) a la Universitat de Birmingham per Richard Hoggart i Stuart Hall (coautor del llibre que presentem aquí), i l’actualitat, a un quart de segle de la seva publicació i en el 60è. aniversari dels Estudis Culturals.

Polarització, eleccions i 'deep fakes': elements de tempesta perfecta per a un any electoral

Fa tot just cinc anys, vaig escriure un article en aquesta mateixa revista on parlava de desinformació i eleccions europees. En aquell moment, semblava que les eleccions havien donat uns resultats «acceptables» per a l’statu quo i es va concloure que s’havia sabut actuar contra la desinformació de manera adequada en relació amb l’activació del Codi de Bones Pràctiques contra la Desinformació, al qual s’havien d’adherir les grans plataformes i xarxes socials.

Plataformes i serveis informatius generats per intel·ligència artificial

El valor de la informació d’actualitat és un fet innegable. Això fa que desperti interès tant el seu control com la gestió de l’agenda temàtica. En els últims anys, els hàbits de consum informatiu han canviat i, en molts casos, la tecnologia i empreses que no són periodístiques han incidit en quins fets coneixem i de quina manera ens informem. Ara la intel·ligència artificial (IA) també entra en aquesta equació.

Fotografia i arxiu: altres lectures de la història

A la dècada de 1960, els artistes van utilitzar estratègies documentals, trencant els límits entre la documentació i la ficció, produint obres que ofereixen una (re)escriptura de la història a partir de les llacunes deixades pels documents. És en aquest sentit que destaquem el procés artístic de Rosângela Rennó i Carrie Mae Weems.

Crear (per al) més enllà

Podem crear amb objectius molt diversos. Podem fer-ho per expressar-nos, ens podem quedar en la superfície, resoldre una problemàtica senzilla, fins i tot frívola, podem solucionar problemes més complexos, que afectin més persones, o aquelles que estan en risc d’exclusió, per exemple. Podem crear amb la intenció de salvar vides o fins i tot de salvar el planeta. Fins i tot, podem crear (per al) més enllà.

A propòsit de l'exposició 'Els colors del món': una conversa sobre color amb una IA

Fa unes quantes setmanes, vam assistir a una visita guiada a una exposició titulada Els colors del món al Cosmocaixa, a Barcelona. Ho vam fer amb un grup d’estudiants de l’assignatura Taller de Color, del grau de Disseny i Creació Digitals, una assignatura que aborda les diferents dimensions del color com a fenomen físic, químic, social i cultural, de manera que, entenent tot això, els estudiants puguin triar i manejar el color d’una manera conscient i efectiva en la mesura del possible.

Vectors, connexions i creativitat

Connectar conceptes, professionals i disciplines és, sovint, una habilitat subtil o poc visible perquè, tot i ser imprescindible en l’àmbit creatiu, és poc tangible o quantificable. Així i tot, hi ha persones que, de manera natural o perquè ho han entrenat, veuen enllaços que esdevenen claus en el procés creatiu. Aquest article és un homenatge als fils invisibles, a les connexions i als camins que tracem entre vectors, tinguin la forma que tinguin.

Pràctiques artístiques entre gènere i tecnologia

El paper actiu de la cultura tecnològica en la societat actual és indiscutible i constitueix un fenomen d’estudi analitzat des de totes les esferes actuals del saber. En les pràctiques de l’art, els impulsos creatius i la intimitat tecnològica produeixen crisis notables en la manipulació de codis. Com a resposta activa, s’està produint una interessant trobada crítica i creativa entre pràctiques artístiques, gènere i programari lliure. El marc conceptual d’aquestes noves comunitats invisibles s’orienta al conreu de la socialització del coneixement i el treball col·laboratiu.

Esquitxar un Van Gogh per la crisi climàtica

El passat 14 d’octubre, va tenir lloc una acció duta a terme per dues activistes al museu National Gallery de Londres: el llançament d’una llauna de sopa de tomàquet sobre una de les versions del quadre Els girasols (1888) de Van Gogh, que –val a dir– està protegit per un vidre. L’acció ha tingut força repercussió a les xarxes i ha posat sobre la taula el debat sobre la crisi climàtica i les diverses formes d’activisme. En aquest article, exposo algunes de les idees contraposades que s’han donat en aquest cas.

30 resultats | Pàgina 1 de 3
1 |
2 |
Següent >>