Cada fons d’arxiu personal ens explica tot un seguit d’històries que van molt més enllà de la figura del seu creador, la seva activitat professional, el període històric en què es va desenvolupar o l’impacte que va tenir a la societat de la qual formava part. I això és el que es vol desgranar a les properes línies, les petites històries amagades darrere d’aquest fons d’arxiu d’un dels arqueòlegs i prehistoriadors catalans més destacats d’inicis de segle XX.

A finals del segle XIX les relacions socials encara estaven marcades per uns codis estrictes que s’havien de complir de manera escrupolosa. Seguint rígides normes d’etiqueta, qualsevol acció -des de peticions de ball a rebre o realitzar visites- s’havia de dur a terme d’idèntica manera per encaixar en el rígid marc moral de l’època. Res millor que un dels membres més excels de l’alta societat deixés per escrit com comportar-se davant dels compromisos socials. Així fou com el 1883 apareixia la primera edició del Código o deberes de buena sociedad de Camilo Fabra i Fontanills, alcalde de Barcelona de gener a abril de 1893 i marquès d’Alella.