Fent estudis culturals, una introducció

La primera qüestió que es planteja al començament de Doing Cultural Studies (d’ara endavant, DCS) continua sent pertinent avui dia. Aquesta qüestió és la centralitat de la cultura. Un concepte històricament vinculat a l’art, en les últimes dècades ha anat adquirint un rol protagonista en altres àmbits com l’economia i la política. Ningú mai no ho ha expressat millor que Margaret Thatcher, primera ministra del Regne Unit en la dècada dels vuitanta, quan va dir: «l’economia és el mètode, l’objectiu és canviar el cor i l’ànima». El programa de reforma radical implementat per Thatcher al Regne Unit –i per Ronald Reagan als EUA–, conegut com a neoliberalisme, va ser en gran part una «croada cultural, preocupada per les actituds, valors i formes d’autoenteniment incrustades tant en les activitats individuals com institucionals» (du Gay et al., 1997, pàg. 1). El neoliberalisme va ser una reacció per tal de contenir les mobilitzacions de les dècades dels seixanta i els setanta, influenciades per la contracultura, alhora una rebel·lió enfront de la forma de vida fordista, unidimensional i jeràrquica dels anys cinquanta. És la identificació del potencial de la cultura per al canvi social el que va portar el neoliberalisme a absorbir, en els seus propis termes, les demandes contraculturals per desenvolupar una «cultura empresarial» amb un nou esperit postfordista i cibernètic, més descentralitzat i horitzontal.

Canvi de percepció de la cultura

Aquest «gir cultural» va tenir el seu impacte en l’acadèmia, com demostra la mateixa expansió del camp dels Estudis Culturals. Entre els motius d’aquesta transformació, en DCS en destaquen especialment dues. El primer és «substantiu», referent a la importància creixent de les pràctiques i institucions culturals en cada àrea de la vida social, com els mitjans de comunicació de masses, els fluxos i sistemes d’informació global, i les noves formes de comunicació audiovisual. El segon és «epistemològic», ja que, tradicionalment, en la jerarquia de les ciències socials en general, i la sociologia en particular, la cultura ha estat subordinada a l’economia i a la política, a causa de la idea que aquestes matèries alteren les condicions materials del «món real» de maneres empíricament demostrables, de manera que produeixen «coneixement dur» del món social. La cultura era considerada efímera i superficial en manejar-se amb qüestions intangibles com signes, significats i creences. En termes marxistes, era «supraestructural», dependent i reflexiva de la base material, per la qual cosa difícilment podria proporcionar coneixement «real» (ibíd., pàg. 2). Aquest canvi de perspectiva és a causa que, des de la teoria, s’ha plantejat l’argument que, atès que totes les pràctiques socials són pràctiques significatives, són fonamentalment culturals. La descripció i anàlisi cultural, des d’aquest enfocament, són cada vegada més crucials per a la producció de coneixement sociològic. Per aprofundir-hi, recomanem la lectura de teòrics socials actuals que recullen aquest procés epistemològic com Nick Couldry, al llibre del qual, The Mediated Construction of Reality (2017), coescrit amb Andreas Hepp, dediquem un article en aquesta revista.

Entendre i definir la cultura

La proposta de DCS, des del punt de vista de l’anàlisi sociològica, trenca amb la lògica tradicional de centrar-se en les maneres i processos de producció per proposar un model basat en l’articulació de diferents processos les interaccions dels quals condueixen a resultats variables i contingents. L’articulació fa referència al procés de connectar elements dispars per formar una unitat temporal, en certes condicions, no necessàries o determinades. El model que proposen es denomina «circuit de la cultura», que es compon de cinc processos culturals: representació, identitat, producció, consum i regulació. Des d’aquest enfocament, qualsevol artefacte cultural ha de passar per aquest circuit per ser estudiat en tota la seva complexitat, la qual cosa implica explorar com aquest artefacte és representat, quines identitats socials hi estan associades, com és produït i consumit, i quins mecanismes en regulen la distribució i l’ús (ibíd., pàg. 3).

 

Circuit de la cultura

Font: ‘Doing Cultural Studies’ (SAGE)

Però, què és això que anomenem cultura? Per oferir una definició, DCS es recolza en el treball de Raymond Williams, un altre dels fundadors dels Estudis Culturals, concretament al seu llibre Keywords (1976). El concepte de cultura prové de l’agricultura, la qual cosa el dota d’un dels seus significats principals, la cultura com a procés de creixement i desenvolupament, en aquest cas, humà. Mentre que en la Il·lustració la cultura es va associar amb la «civilització» i el «progrés» universal, el Romanticisme va portar amb si un altre sentit vinculat a les particularitats de les nacions i pobles. Des de la segona meitat del segle XIX la cultura es va adherir a un significat més específic relatiu al refinament intel·lectual, les arts i la filosofia, restringint a una connotació elitista i, per tant, oposada a tot el que tingués a veure amb el massiu o popular. No obstant això, al començament del segle XX, amb l’auge de les ciències socials, la cultura es passa a relacionar amb el «significat», per la qual cosa atén les maneres de vida particulars i quotidianes (du Gay et al., 1997, pàg. 12).

Des d’aquesta perspectiva, no es pot estudiar la societat sense estudiar la cultura. Com que tota pràctica social s’estructura en funció de significats determinats, són pràctiques significants que també han de ser estudiades en la seva dimensió cultural. El simbòlic ha de ser analitzat en els seus propis termes per la seva centralitat en la vida social, la qual cosa implica enfocar-se en la significació, és a dir, la producció de significat mitjançant el llenguatge (ibíd., pàg. 13). Però, cal aclarir que per a DCS el «llenguatge» no vol dir estrictament paraules escrites i parlades, sinó «qualsevol sistema de representació (fotografia, pintura, discurs, escriptura, dibuix, etc.) que ens permet usar signes i símbols per (re)presentar el que existeix al món en termes d’un concepte, imatge o idea significativa» (ibíd., pàg. 13). En aquest sentit, l’anàlisi cultural és una anàlisi de les relacions de poder sorgides de la lluita per la imposició d’uns significats sobre d’altres, de manera que entén com es relacionen els significats hegemònics i els contrahegemònics.

Considerant que des de la publicació de DCS, la centralitat esmentada de la cultura no ha fet més que créixer (només cal observar l’explosió mediàtica i tecnològica que va, per exemple, des del walkman fins al pòdcast en l’actualitat) el camp dels Estudis Culturals continua sent un terreny fèrtil per investigar la relació de la societat i els mitjans de comunicació.

Per saber-ne més:

COULDRY, Nick; HEPP, Andreas (2017). The Mediated Construction of Reality. Polity Press.

DU GAY, Paul; HALL, Stuart; JANES, Linda; MACKAY, Hugh; MADSEN, Anders, K.; NEGUS, Keith (1997). Doing Cultural Studies: The story of the Sony Walkman. SAGE.

WILLIAMS, Raymond (1976). Keywords: A vocabulary of culture and society. Croom Helm.

Citació recomanada

FERNÁNDEZ DE CASTRO, Pedro. «Fent estudis culturals, una introducció». COMeIN [en línia], març 2024, no. 141. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n141.2420