Número 5 (novembre de 2011)
Informació pública en època electoral: proposta de petits grans canvis
Josep Cobarsí-Morales

La informació disponible per als ciutadans en temps d’eleccions és un element clau per a un exercici conscient de les seves decisions sobiranes. Alguns canvis, viables  a dia d’avui tant des del punt de vista tècnic com pressupostari, podrien millorar la qualitat de la nostra democràcia.

Fa temps que es debat sobre la reforma del nostre sistema electoral. Aspectes com el mecanisme d’assignació d’escons, l’estructura de les circumscripcions, el caràcter obert o tancat de les llistes, etc. són discutits. Les qüestions que plantejo tot seguit entrarien en aquest debat, amb una orientació pràctica i tot buscant la viabilitat a curt termini. Assumim la dificultat d’arribar a un acord per a canviar els punts clau d’alt contingut polític que acabem d’esmentar. Ara bé, podríem, amb algunes modificacions diguem-ne tècniques en el procés informatiu electoral, empoderar els ciutadans mitjançant un salt qualitatiu en la informació que disposen?


Resumit a grans trets, en campanya electoral els ciutadans estem exposats a una sèrie d’elements informatius, de potencial utilitat decisional: rebuda de mailings, consulta de continguts en els mitjans de comunicació, consulta de continguts en els webs de les opcions polítiques, assistència a actes públics presencials, seguiment de debats televisats (i dels consegüents metadebats, ja sigui twitofacebookejats o bé a través d’altres mitjans més clàssics), consulta sobrevinguda de falques inserides al nostre entorn informatiu (gmail, Facebook, YouTube), etc. Com que hi estem fets, tot això ens sembla el més natural. Però des del meu punt de vista aquest procés informatiu, tal i com està muntat ara i aquí, té algunes mancances:


• El surfisme i el zappisme estan profundament arrelats en el nostre entorn i comportament informacional quotidià. Altra cosa és si aquests comportaments dominants afavoreixen una presa de decisions adequada, en un context electoral i en altres.

 • El dèficit d’informació objectiva i contrastada que faciliti comparar. La subjectivitat, la interpretació, fins i tot la manipulació mal que ens pesi, són intrínseques en el joc polític. Però no és possible i necessari posar en comú una mínima base factual objectiva?

  • El dèficit de pluralitat. La invisibilitat de les opcions politiques extraparlamentàries es pràcticament total: com saps ni tan sols que existeixen?

• La desmemòria. Com sabem quin va ser el pronunciament d’una opció política en un tema determinat? I el seu grau de coincidència o de discrepància amb altres?

• El desconeixement d’aspectes bàsics individuals o agregats de les candidatures. Quin és el perfil dels candidats que van a les llistes pel que fa a característiques demogràfiques bàsiques com edat o gènere? Com es financen les opcions?


En ordre a començar a solucionar aquesta problemàtica, considerem el plantejament següent. A l’inici de la campanya electoral cada elector rep per correu postal un cartipàs que inclou:


• Llista de totes les opcions que es presenten a la seva circumscripció, i un enllaç a un domini web públic de fàcil identificació on consultar les webs d’aquestes opcions.

• Paperetes de totes les opcions que es presenten.

• Un gràfic sintètic del finançament de cada opció política en la darrera campanya electoral.

• Un posicionament gràfic en una pàgina de la proximitat-llunyania de les opcions parlamentàries, basat en l’històric de les seves votacions al parlament en la darrera legislatura recent.

• Gràfic representatiu d’edat i gènere en cada candidatura.

• I/O altra informació contrastada i objectiva sobre el perfil de les candidatures presentades i la seva actuació històrica.


Ara i aquí, això podria semblar ciència ficció. Però amb alguna variant, aquesta és la informació pública que rep a casa gratuïtament un ciutadà del cantó suís de Zurich en les seves eleccions, segons referència de Josep C. Vergés en article al Diari de Girona de 17 d’octubre de 2011.http://www.diaridegirona.cat/opinio/2011/10/17/


De fet, implantar aquesta iniciativa al nostre país seria menys costós en l’actualitat que en anteriors eleccions, després de la recent reforma de la llei electoral promulgada el 29 de gener de 2011, que comporta l’establiment de criteris més restrictius a la presentació de candidatures. Tinc els meus dubtes que això sigui convenient. Ara bé, assolir els requisits establerts no hauria de comportar en conseqüència la possibilitat de concórrer amb una mínima base d’igualtat d’oportunitats per a totes les opcions que passin aquest filtre previ? En aquest sentit, la implantació per llei d’un dossier electoral “a la Suïssa” podria ser un primer petit gran pas.


I en darrer terme, caldria preguntar-se: és convenient esperar a petits o grans canvis en les regulacions electorals? Podria l’acció ciutadana en xarxa crear wikirecursos d’informació en ordre a apropar-nos a una informació electoral de més qualitat?
 

comunicació política;  gestió de la informació;  mitjans socials; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???