En qualsevol procés d'aprenentatge s'emmagatzemen infinitat de recursos de referència que convé gestionar adequadament. I si hi afegim el fet que aquests recursos els volem compartir amb altres aprenents amb l'objectiu de construir una xarxa de coneixement de base, aleshores convé incorporar en la nostra rutina de consulta i emmagatzematge bibliogràfic els marcadors socials, eines en línia que permeten emmagatzemar, classificar, comentar i compartir informació d’una manera senzilla i efectiva.
Actualment les aules virtuals d'aprenentatge compten amb la presència d’espais de treball col·laboratiu permeten compartir informació de manera asíncrona. En aquests espais hi conviuen continguts didàctics de tipologia diversa preparats pel professorat –materials didàctics complementaris, articles d'actualitat, glossaris– i treballs acadèmics elaborats pels estudiants, individualment o en grup. El contingut didàctic que s'emmagatzema en aquests espais és ampliat curs rere curs i és compartit per tots els estudiants. Ara bé, totes les referències bibliogràfiques que han consultat els estudiants per a preparar els treballs acadèmics tenen una curta vigència, no tenen cap oportunitat per a ser compartides a l'aula i, en conseqüència, no s’acumula el coneixement.
Davant d’aquesta situació, l’alternativa és incorporar a la dinàmica de treball col·laboratiu a l’aula eines que permeten fer una bona gestió dels recursos bibliogràfics amb la col·laboració del conjunt d’estudiants. Ens referim concretament als anomenats marcadors socials. Els marcadors socials o social bookmarking són aplicacions en què els usuaris, privadament o públicament, emmagatzemen una llista de recursos de la xarxa de manera similar a com farien mitjançant les eines que ofereixen els navegadors principals i els comparteixen amb la resta d’usuaris. Juntament amb l’emmagatzematge, els marcadors socials permeten l’etiquetatge social, és a dir, identificar cada recurs amb paraules clau que l’identifiquin o defineixin de manera col·laborativa.
Els marcadors socials que hi ha disponibles al mercat són diversos, i encara que tots permeten les funcions bàsiques d'emmagatzemar recursos, descriure'ls mitjançant etiquetes i compartir-los amb altres usuaris, també ofereixen serveis i opcions força variats, com ara votar els recursos desats per altres usuaris, establir sindicació de continguts amb determinades etiquetes o usuaris, formar grups d'usuaris, desar marcadors privadament de manera que no quedin visibles per a la resta d'usuaris, exportar i importar marcadors des d'altres aplicacions en línia o des dels navegadors, i disposar de correu intern per a afavorir la comunicació entre els diferents usuaris, entre altres.
Anant al detall, a la xarxa hi ha diverses opcions de tria. Delicious és un dels gestors d’adreces d’interès social més coneguts i és molt fàcil d'utilitzar. La principal funcionalitat de Delicious és la d'emmagatzemar enllaços, i permet compartir-los, classificar-los per etiquetes o veure les persones que comparteixen el mateix enllaç. Els enllaços es poden guardar de forma pública (visible per a tots els usuaris de Delicious) o de forma privada (només visible per al mateix usuari).
Vídeo Delicious
De manera semblant a com funciona Delicious, hi ha altres marcadors socials com Mister Wong, Diigo o Searcheeze.
Vídeo Mister Wong
Vídeo Diigo
Vídeo Searcheeze
I també Keepyourlinks, Blinklist o Scrapbook.
Els avantatges d’incorporar marcadors socials a l’aula són múltiples. Permeten acumular els recursos d’aprenentatge que han utilitzat els estudiants en cada curs acadèmic de manera organitzada; estimulen la cerca de noves referències bibliogràfiques per a poder ampliar els temes treballats a l’aula; permeten la col·laboració i el treball en equip, ja que els recursos seleccionats es poden compartir fàcilment; fan possible l’accés a les referències bibliogràfiques des de qualsevol lloc i punt d’accés a la xarxa; permeten un accés segur a la informació guardada, i introdueixen un element de socialització, ja que és possible etiquetar i desar els recursos consultats com a públics i així qualsevol usuari els pot consultar (d’aquesta manera, es pot saber qui fa servir els mateixos enllaços i localitzar usuaris que comparteixin els mateixos interessos). A més, fan possible localitzar fàcilment els recursos triats per altres usuaris i reutilitzar-los, gràcies a l’ús de les etiquetes (una mateixa referència pot ser etiquetada per més d’una persona, per la qual cosa la referència s'enriqueix amb les etiquetes que aporten cada un dels usuaris que l'han etiquetat), i ofereixen la possibilitat de sindicar els continguts, una manera ràpida i còmoda de seguir l’evolució d’un tema d’interès.
En conclusió, la introducció d’eines de marcació social a l’aula virtual d’aprenentatge fa possible el reaprofitament de les referències bibliogràfiques amb què treballen els estudiants a l’aula d’una manera sistemàtica i organitzada, tasca que fins ara era difícil de plantejar. Així mateix, permet sistematitzar el procés de cerca i emmagatzematge de la informació consultada. I, en última instància, estimula la tasca de nova consulta bibliogràfica a mesura que es van organitzant i classificant els recursos d’aprenentatge.
Per saber-ne més:
- L'etiquetatge social, una eina per a organitzar la xarxa
- Marcadores Sociales: Mister Wong, Diigo y Delicious
- Marcadores sociales en el ámbito educativo con Mr. Wong
- 7 things you should know about Social Bookmarking
- Una docena de herramientas de marcadores sociales
Citació recomanada
VAZQUEZ GARCIA, Mercè. Marcadors socials per a compartir recursos d'aprenentatge. COMeIN [en línia], maig 2012, núm. 11. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n11.1233
