Número 13 (juliol de 2012)
"¡Que se jodan!"
Lluís Pastor

La nostra societat analitza les imatges que capten les càmeres de tot el món amb molt de detall. Tant és així, que encara recordem la imatge del candidat a la presidència Barack Obama en què matava una mosca mentre responia la pregunta d'una periodista. Aquell mosquicidi va donar la volta al món i es va convertir en el símbol definitiu de la rapidesa de reflexos del presidenciable que enlluernava al planeta.

S'analitzen els discursos dels presidents i la posada en escena de les cimeres mundials. S'analitzen les imatges de la mort de Michael Jackson i les provocacions de Lady Gaga. S'analitzen amb els màxims detalls els arravataments d'ira de l'entrenador del Madrid, les paraules assossegades del del Barcelona i els gols anul·lats en una Eurocopa. Paraules, gestos, roba, escenaris: tot és analitzat pels experts en comunicació.

 

Tanta dedicació escodrinyadora ha passat per alt l’exabrupte de la parlamentària del PP Andrea Fabra quan va etzibar  “que se jodan” després que el president del Govern d'Espanya, Mariano Rajoy, expliqués l'abast de les retallades que anava a aplicar el seu executiu als aturats. En aquest cas ens han bastat les opinions d'una i de l’alltre bancada del Parlament i l’amonestació del president de la Cambra a la diputada del PP.

 

En les properes línies vull dedicar-me a fer l'anàlisi d'aquest episodi. Comencem pel que va passar abans de l'insult de la diputada del PP. En aquell moment Mariano Rajoy estava dient el següent: “Se va a proceder a una revisión del modelo de prestaciones por desempleo garantizando que estas no generan efectos desin... desencintivadores [sic] en la búsqueda de empleo siguiendo el ejemplo de algunos países de la Unión Europea”. En aquest moment, en la Cambra es produeix una algarada. A Rajoy se li torça el rostre inicialment en convertir-se en l'espectador dels crits i aplaudiments dels diputats populars, i després relaxa aquesta ganyota.

 

El realitzador que segueix el discurs de Rajoy dóna pas a la càmera que recull les reaccions dels diputats del PP i es comprova que la diputada Fabra fa el següent: assenteix amb el cap repetides vegades complaguda per les frases que acaba de pronunciar el seu líder i, llegint els seus llavis, sembla que diu “molt bé, molt bé, molt bé” mentre aplaudeix les darreres frases de Rajoy. Després deixa d'aplaudir, exclama alt i clar “que se jodan” i deixa de mirar a la bancada socialista mentre creua les mans i torna la vista cap a l'espai que ocupa l'orador.

 

Anem a analitzar la seqüència. Abans de res cal fer una parada en la frase de Rajoy. El president del Govern s'embussa en la paraula “desincentivadores”, que no arriba a pronunciar correctament. Quan un adult s'equivoca en llegir una paraula és per una de les següents causes. Un: no està atent a la lectura. La situació contradiu aquesta raó. Dos: no coneix la paraula. No és el cas amb Rajoy. I tres: no se la creu. I aquí es posa en evidència via no racional un dels enganys de la frase del president. El seu equip de constructors d'eufemismes i de frames a la carta es va passar amb la metàfora i fins i tot a Rajoy li costava creure's la barbaritat que intentava pronunciar.

 

I ara, el plat fort. Va ser el polític Josep Curto qui em va fer veure el destarotament gramatical que tenia la coartada de la diputada del PP. “Si li hagués etzibat l'insult als diputats socialistes –deia Curto– “hagués utilitzat la segona persona del plural: jodeos o jódanse. No hagués utilitzat, en cap cas, una tercera persona”. I té raó. Menys encara si se segueixen les imatges de la diputada en les quals es veu que fins a l'exabrupte s'estava dirigint als socialistes però que després de l'insult desvia la mirada del seu pressumpte objectiu sense esperar resposta.


Tampoc resulta casual que ajunti les seves mans després d'haver proferit un insult d'aquest calibre a la càmera: és una manera de sentir-se abrigallada i recollida. Al mateix temps situa el seu cap sobre les mans, la qual cosa pot indicar que vol subratllar la seva gesta. Un “que se jodan” surt de l'ànima i la seva ànima li demanava aquest autohomenaje.

 

La fi de la història ja la coneixem. Davant la falta d'anàlisi tots acabem acceptant les febles explicacions de la diputada maleducada. Això sí, el parats se joden.
 

 

comunicació política;  periodisme; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???