Número 14 (agost-setembre de 2012)
Socionomia: una oda a la vida connectada
Sandra Sanz Martos

Socionomía. ¿Vas a perderte la revolución social? és un dels llibres més esperats d'aquest any 2012. En ell es descriuen les bondats de les xarxes socials. Com aprenem a través d'elles, com compartim i com això ens fa més grans i intel·ligents. L'individu connectat és millor i serà millor encara.

 

Una de les poques coses bones que aquesta terrible crisi ens ha retornat és el plaer dels estius austers i assossegats. Seguint les recomanacions de la campanya d'Aquarius, la majoria hem canviat l'estrès dels aeroports i les aglomeracions dels xiringuitos de la platja per la tranquil·litat de la plaça del poble (de ese "pueblito bueno") i la ben trobada solitud de la butaca.

 

D'aquesta manera, submergint-me en la comoditat de l'antiga butaca de la meva àvia, he pogut gaudir de la lectura del llibre (curosament escrit, per cert) de Dolors Reig, Socionomía, que no és altra cosa que una oda a la vida connectada. I això que acabo de dir, que podria semblar, una contradicció –buscar la vida retirada per llegir sobre la vida connectada– en realitat, no ho és. Perquè si hi ha un lloc on mai no s’està sol és en un poble. És en els pobles on la gent s'ajuda, on es comparteix, es coopera i on, per què no dir-ho, es critica –i molt– també. Certament, és el símil més senzill i més tangible que un pot trobar per descriure com són i com funcionen les xarxes socials i el que millor ens pot ajudar a comprendre-les.

 

La vida connectada ens porta a compartir, a cooperar, a confiar i a aprendre de l'altre. Com Reig (i jo mateixa) diu som "cooperadors per naturalesa". Al llarg de la història de la humanitat hem après dels altres per poder avançar. Des del neolític fins a l'actualitat l'home ha compartit els seus progressos i així hem pogut evolucionar. La mateixa Dolors Reig sempre posa d'exemple de com acudíem a les places dels pobles sabent que allà trobaríem a qui preguntar com o quan fer tal cosa (fer el pa o plantar pastanagues, per exemple). I segons l'èxit que obtinguéssim a cada comesa identificaríem al nostre informador com a expert en cada matèria, és a dir, si el pa em sortia bé, sabria que tal altre sap molt del tema i, si la collita de pastanagues no és molt abundant, ja sabré que no he de preguntar-li a aquell. Les xarxes socials són les nostres actuals places del poble. I gràcies a elles, defensa Reig, "estem recuperant una cosa que és essencial, tant per a la felicitat de l'ésser humà com per l'evolució de la societat en conjunt".

 

El poder de les xarxes socials ha quedat altament demostrat. Des com es va moure la societat durant els dies posteriors a l'atemptat de l'11-M (que el mateix Howard Rheingold, en l'edició espanyola del seu llibre Smart mobs: the next social revolution, descrivia entusiasmat), passant pel moviment 15-M, fins al cas d'Islàndia i la seva manera de combatre la crisi. Els individus connectats han demostrat que són capaços de organitzar-se i lluitar per defensar la veritat. Perquè a través de les xarxes, segons Reig, som "més intel·ligents, més organitzats i la llibertat de què gaudim a la xarxa, sense més normes externes que les pròpies de cada legislació, però poques normes informals que ens regulin o socialitzin en determinat sentit, ens farà, si observem les teories de la motivació, més responsables". Davant d'aquesta situació a Dolors Reig li costa entendre que "qualsevol partit polític doni l'esquena al moviment dels indignats (...) Ara que el poble té una veu més audible que mai, no hi ha excusa per no escoltar atentament les 24 hores del dia i deixar-lo participar constantment". Però l'autora està convençuda de que el canvi arribarà per la via del sociable. "Apostem –diu Reig en la introducció– en aquest llibre pel fet que les xarxes socials poden trencar aquesta poderosa dinàmica, perquè els serveis que les reprodueixen, amplifiquen i augmenten en línia, amenacen, de fet el sistema anteriorment descrit i amb això, en molts aspectes, un capitalisme que semblava indestructible".

 

Però que les xarxes socials funcionin com un altaveu de masses no va en detriment de la individualitat de cada persona, ni del seu pensament. En aquest sentit, Reig aclareix: "Ho hem dit en múltiples ocasions, no es tracta d'anul·lar la individualitat, sinó de reivindicar un individualisme positiu, reafirmador, que ens distingeixi de ser un més d'entre les masses”.

 

En definitiva, del llibre Socionomía s'extreu una idea ben clara: que l'individu connectat és més intel·ligent perquè aprèn dels altres, és millor persona perquè confia i comparteix, i és més organitzat perquè està altament motivat. Els detractors i apocalíptics només poden ser-ho perquè en realitat no coneixen les xarxes socials. Qualsevol que ho visqui des de dins sap que és així.

 

Aquest estiu molts hem tornat feliç i físicament a la plaça del poble a la recerca d'aquesta vida retirada a la qual cantava Fray Luis de León. Sense ser conscients que la majoria ja freqüentem altres places diàriament. Places de poble amb centenars de persones connectades amb altres places. L'escriptor renaixentista cantava a la vida retirada del que "segueix la amagada senda per on han anat els pocs savis que al món han estat". Al segle XXI som i serem més savis en la nostra vida connectada.
 

gestió del coneixement;  mitjans socials; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???