Número 14 (agost-setembre de 2012)
L'essència, política, de les relacions públiques
Sandra Vilajoana Alejandre

En el context de la denominada campanya política permanent, les relacions públiques s'han convertit en una disciplina essencial al servei de governants i candidats àvids de connectar amb l'opinió pública per transmetre-li els seus dots polítics i de lideratge i guanyar-se, així, la seva confiança.  
 

El titular de la roda de premsa del president Mas després de la seva trobada, a la Moncloa, amb el president Rajoy. La imatge i la veu trencada d'Esperanza Aguirre en comunicar la seva decisió de dimitir com a presidenta de la Comunitat de Madrid. La intervenció de Michelle Obama en la recent convenció nacional demòcrata, a les portes de les properes eleccions a la presidència dels Estats Units. El debat entre els dos candidats a la presidència francesa François Hollande i Nicolas Sarkozy retransmès per les televisions d’arreu del món.

 

Aquests petits fragments de la realitat política es converteixen en complets casos d'estudi des del punt de vista de les relacions públiques, una disciplina que té el seu origen, en gran mesura, en la figura dels assessors dels líders polítics, també coneguts com a spin doctors.

 

Fa un any, en la meva primera col·laboració a COMeIN, l'exposició Publicitat a Catalunya 1857-1957 Roldós i els pioners va ser el pretext perfecte per retrocedir a l'essència de la professió publicitària. Un any després, una incipient línia d'investigació iniciada en col·laboració amb el professor Toni Aira ens submergeix, en aquest cas, en l'essència de l'altra gran disciplina de la comunicació persuasiva: les relacions públiques.

 

Per què en comptades ocasions es vincula el terme relacions públiques amb l'anàlisi de l'activitat política malgrat que aquesta va jugar un paper destacat en l'impuls i la professionalització de l'activitat i, encara avui, la política utilitza la pràctica totalitat de les tècniques de relacions públiques? 


Fruit d'aquesta pregunta, en el marc del Congrés BCN Meeting: Social e-Xperiences, en el primer treball de la línia d'investigació abans esmentada, vam constatar l'escassa presència del concepte spin doctor en les principals publicacions acadèmiques de l'àmbit de la comunicació i les relacions públiques. I això, malgrat que figures com Edward B. Bernays, considerat per molts “el pare de les relacions públiques modernes” –i, també, el dels spin doctors–, desenvolupés bona part de la seva activitat professional al servei de governs i líders polítics.


Efectivament, l’any 1918 Bernays és contractat pel govern d'Estats Units per a la primera organització estatal de propaganda i imatge internacional, l'US Committee of Public Information, amb l'objectiu d'unir al país i influir sobre l'opinió pública durant la Primera Guerra Mundial. El Comitè va divulgar amb èxit els objectius i ideals del president Woodrow Wilson mitjançant l'ús de diverses tècniques de relacions públiques i va ser conegut, també, com a Comitè Creel, pel nom del seu director general, el periodista George Creel, amb qui Bernays acabaria d'assentar les bases de les relacions públiques.


Amb un perfil que va combinar una brillant activitat professional, d'investigació i acadèmica, Bernays va introduir les relacions públiques a la universitat, va publicar el primer llibre sobre la disciplina –sota el títol de Cristal·litzant l'opinió pública– i va originar i popularitzar la figura del consultor en relacions públiques. Gairebé un segle després, els spin doctors es segueixen dedicant a optimitzar la relació del líder o representant polític (i el seu partit o institució) amb els públics amb els quals aquest es relaciona.


Per aconseguir-ho, els spin doctors recorren a estratègies i tècniques de relacions públiques: la formació prèvia dels líders en habilitats de comunicació, els simulacres de situacions de crisis, el disseny i l’execució d'esdeveniments, el protocol i la resta de tècniques dirigides als mitjans de comunicació, totes elles descrites amb especial detall i concisió en les diferents obres del professor Jordi Xifra.


Per percebre l'aroma de les relacions públiques en el dia a dia de la política, tan sols cal accedir, per exemple, als blocs des dels quals Antoni Gutiérrez-Rubí –assessor de comunicació i consultor polític– analitza, des del punt de vista de la comunicació, l'actualitat política. No hi ha dubte que al darrere d'Artur Mas, Esperanza Aguirre, Michelle Obama o François Hollande, i d'una infinitat de líders polítics, s'amaguen professionals que, dia a dia, destil·len el que, en el seu moment, va ser l'essència de les relacions públiques.

 

comunicació política; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???