Converses (publicitàries) d'ascensor

-T’has fixat en l’efecte? Quan s’obren les portes només falta sentir el shasss metal·litzat de la catana esmoladíssima de l’Uma Thurmam.  -Enginyós, se les empesquen totes per promocionar una pel·lícula. -Ep, que en Tarantino és molt Tarantino. -Vas veure la primera Kill Bill? -I tant! -Ui, que xerrant no hem picat. – Anaves al cinquè, oi?

 

 
 

 

 

 

 

 

 

 

-No tenen vergonya, ja no respecten res.  -Ha ha ha... -De què riu vostè? A mi no em fa gràcia. -Senyora, que és un anunci.  -Un anunci?  -Sí, de Durex, ja sap, els preservatius. -Pitjor! -Ho fan perquè parlem de la marca mentre som aquí tancats. -Doncs jo quan surti penso fer una queixa. -Tranquil·la, que d’aquí a uns dies ho trauran i tot tornarà a estar com estava. -Ja hem arribat al cinquè? -Sí, senyora. -Baixo aquí, ai, però si ho arribo a saber pujo per les escales.

 

 
 

 

 

 

 

 

 

 

 

-Hola. -Hola, un altre cop vas a Administració? - Sí, avui no paro amunt i avall... i  hauria de plantejar-me agafar les escales amb “això” que han posat. -“Això” és d’una margarina, oi? - Sí, diria que sí, però no em facis cas, que a mi, la publicitat... -A mi tampoc, però l’efecte és molt real. -Sí, em recorda aquella tècnica que estudiàvem a Història de l’Art, els trampantojos, que ara no sé com es deuen dir en català. -Tenim una filòloga a la cinquena planta, ara li ho pregunto. T’ho dic a l’hora del cafè. -D’acord, fins després, guapa.

 

             
 

 

 

 

 

 

 

 

 

-Ei, ahir vaig passar a buscar-te per fer el cafè i em van dir que havies sortit. -Disculpa, vaig haver d’anar al banc. - No t’amoïnis, però em deus allò del trampantojos. -Ah, sí, en català se’n diuen enganyatalls. I en francès, trompe-l’oeil. –Caram, merci  beaucoup, la compi del cinquè és una enciclopèdia. -Sí, i d’això què me’n dius? -Calla, que cada cop que venim al centre comercial amb el nen ens hem d’estar una bona estona mirant com puja i baixa la galeta .-I després acabeu al súper, ja m’ho imagino.

 

 

  
 -Hi cabré? -Sí, ja et fem lloc, però torna a picar el cinquè, sisplau. -Uf, quina calor, sort que va ràpid. -Sí, aquest ascensor va que vola i, avui, més que mai. -Per...? -Mira el terra. - Aaagggrrr... què hi han posat?! -Una passada, oi? -A veure si aneu baixant, que ho vull veure bé.  -Adéu/Ens veiem/Vagi bé... -Que bo, és d’una escola de paracaigudisme! -Ens hi apuntem? -Ni boig.  -Segur?

 

 
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

-A quin pis va? -Vaig al cinquè, però m’aniria bé un bon viatge pels pisos alts, tinc les cervicals destrossades. -Jo pateixo de les lumbars, hauria d’anar a l’aparcament. -Ha ha ha. -És nou aquest centre de massatges? -El van inaugurar la setmana passada i, si dius que has vist la publicitat de l’ascensor, la primera sessió és gratuïta. -Quin gust... 

 

 
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

-Em sembla que aquest ascensor està espatllat, porto uns minuts esperant i no s’ha bellugat de la cinquena planta. -Anem per les escales, què hi farem. -Per mi, perfecte, una mica d’exercici no va malament. (SFX: passes sobre el rebombori de gent d’un centre comercial, en segon pla). -Que divertit, des de quan han decorat així les escales? -Ni idea. -Que bé, com sóc de la Light em puc permetre pujar per les mecàniques... Tu,  per on pujaràs? -Que simpàtica que ets!

 

 
 

 

 

 

 

 

 

 

-Ens veiem a dalt. -No agafes l’ascensor? -Tinc fòbia als espais tancats. - Però, mira, aquest sembla que sigui un espai obert. -Sí, però com aquest noi engegui  a córrer, ens envesteix a totes. -He, he, jo no em faig il·lusions, que té la xicota fora, esperant-lo. -Sí, ja ho vist... per cert, per què posa aquesta cara de pàmfila? -No ho sé... A la cinquena planta hi ha una agència de publicitat, segur que t’ho saben justificar. -Tant se val, també tinc fòbia als anuncis que no s’entenen.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Citació recomanada

SIVERA, Sílvia. Converses (publicitàries) d'ascensor. COMeIN [en línia], octubre 2012, núm. 15. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n15.1266