En un article anterior de COMeIN vaig tenir ocasió d'esmentar el paper de certs festivals com a dinamitzadors de l'exhibició de pel·lícules en pantalla de cinema i en les seves condicions òptimes de recepció. Al fil d'aquesta idea, la recent edició del Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya ens permet seguir aprofundint en aquesta reflexió.
Des de fa uns anys, el festival mereix el reconeixement del seu públic com un dels esdeveniments cinematogràfics més rellevants del món, atesa la seva provada capacitat per incloure a la seva programació tots els títols essencials de la collita més radical i innovadora relacionada, si més no lleument, amb el cinema fantàstic. També inclou diversos títols de gran pressupost i projecció comercial, en el que resulta un programa de gran atractiu per a multitud d'aficionats, com demostren les seves excel·lents dades d'afluència de públic. En aquesta edició, la programació del festival comptava, com tots els anys, amb un bon nombre de títols molt esperats per aficionats al cinema fantàstic i cinèfils de tota mena, entre els quals destacava The Cabin in the Woods, una pel·lícula de Drew Goddard, co-escrita per ell mateix i per Joss Whedon, creador de la sèrie de culte Buffy Cazavampiros i responsable de la reeixida adaptació cinematogràfica de la sèrie de comics de Marvel Los Vengadores. The Cabin in the Woods, paga la pena assenyalar-ho aquí, és una pel·lícula de terror referencial que constitueix un veritable festí per als afeccionats i que proposa diverses capes de lectura. Un autèntic plaer sensorial, emocional i intel·lectual.
La pel·lícula havia suscitat un debat a les xarxes socials (especialment Twitter) al llarg dels mesos previs al seu passi a Sitges. Nombrosos aficionats havien vist la pel·lícula després de descarregar-la mitjançant qualsevol dels mètodes disponibles a Internet i mostraven clarament la seva necessitat de comentar-la amb altres. En moltes ocasions rebien la resposta d'altres aficionats que manifestaven la impossibilitat de comentar-la perquè havien decidit esperar a veure la pel·lícula en pantalla de cinema (ja fos a Sitges o en el moment de la seva estrena) per gaudir-la en el que ells consideraven les condicions òptimes. Sóc conscient que és possible que aquest debat fos un fenomen molt local i d'importància relativa ja que, al cap i a la fi, estic descrivint el que ocorria en el meu timeline de Twitter, poblat en bona mesura per persones interessades en el cinema. En qualsevol cas, ens serveix com a símptoma de determinades actituds en el consum de producció cultural.
La projecció de The Cabin in the Woods a Sitges va ser tot un esdeveniment. Com s'esperava, el públic va ser pràcticament unànime a l'hora d'assenyalar que es tractava d'un dels títols fonamentals de la temporada. Molts assistents a aquesta projecció, in situ i en els dies posteriors a través de Twitter, van mostrar la seva predisposició a assenyalar en tots els mitjans al seu abast que la pel·lícula era excel·lent i, més important encara, van mostrar la seva predisposició a veure-la de nou quan s'estrenés en el circuit comercial de sales. Pocs dies després, però, l'entusiasme es va transformar en indignació quan la companyia propietària dels drets de comercialització de la pel·lícula va anunciar que cancel·lava l'estrena en sales i que The Cabin in the Woods es distribuiria directament en DVD. El devessall de missatges de decepció va ser més notable encara que l'ona de simpatia que la pel·lícula havia despertat, i la decepció es va convertir, com dèiem, en indignació quan algú va introduir en el debat la idea que bona part de la responsabilitat de la decisió de la companyia distribuïdora la tenien els pirates que s'havien descarregat la pel·lícula per mitjans alternatius.
La clau de la indignació era la naturalesa extemporània de l'explicació, atès que, d'una banda, la decisió s'anunciava després del celebrat passi en el festival, i de l’altra, es feia quan la distribuïdora havia trigat mesos a prendre-la. És a dir, l'estrena havia estat bloquejada un llarg període de temps, durant el qual la pel·lícula havia estat inevitablement a la disposició de tot aquell que volgués descarregar-se-la.
L'assumpte The Cabin in the Woods quedaria en anècdota si aquest proppasat mes d'octubre no s'hagués anunciat que un altre títol esperadíssim, Cloud Atlas, que és, entre altres coses, l'esperat retorn a les pantalles dels directors de la trilogia Matrix, s'estrenarà a Espanya al febrer de 2013, quan fa algunes setmanes que la pel·lícula ha iniciat la seva carrera comercial a tot el món. L'efecte d'aquest retard en l'estrena és previsible: milers de descàrregues i un nou debat sobre el dany que fa la pirateria. Els casos de The Cabin in the Woods i Cloud Atles són la pedra de toc per a la reflexió sobre els efectes reals de les descàrregues alternatives en les polítiques de distribució dels propietaris dels drets de les pel·lícules, però també, i sobretot, ens donen pistes sobre l'erroni que resulten aquestes polítiques en aquests moments d'incertesa i transformació.
Citació recomanada
SÁNCHEZ-NAVARRO, Jordi. Crònica d'una decepció. COMeIN [en línia], novembre 2012, núm. 16. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n16.1276
