Número 17 (desembre de 2012)
La informació té un valor econòmic, però... s'està explotant?
Montserrat Garcia Alsina

Des de fa molts anys diferents instàncies institucionals i acadèmiques han vingut assenyalant la informació i el coneixement com a via per a generar riquesa i competitivitat. Ja en l’Agenda de Lisboa (2000) es parlava de convertir l’economia de la UE en la més avançada i competitiva del món mitjançant el coneixement. L’any 2003 la Directiva 2003/98/CE apuntava la reutilització de la informació del sector públic com una via a explotar, perquè contribuís al creixement de la producció de continguts i a crear ocupació. I a Espanya, com es traslladen aquestes inquietuds?

Al novembre de l'any 2007 el BOE publicava la Llei 37/2007 sobre reutilització de la informació del sector públic, amb l'objectiu de contribuir al creixement econòmic i a la creació d’ocupació, i promoure el creixement del sector de continguts digitals. Es reconeixia ja la potencialitat de la informació generada des de les instàncies públiques per a ús de ciutadans i empreses, i el seu valor econòmic si es disposava d’aquesta informació de forma immediata i si era actualitzada regularment. No obstant això, el desplegament d’aquesta llei es retarda fins a quatre anys després.

 

Al novembre de l'any passat el Ministeri de la Presidència publicava el Reial Decret 1495/2011 que desplega la citada Llei 37/2007 on s’especifica a nivell orgànic l'operativa a seguir per a reutilitzar la informació. En un any, el sector públic estatal s’ha d’adaptar a les disposicions d’aquest Reial Decret, organitzant els seus processos de tractament documental, i definint les responsabilitats d’aquests processos i de la coordinació de tasques. I tot això sense augment de la partida pressupostària.

 

A més, la llei assenyala que els documents han d’oferir informació vigent, per la qual cosa s’han d’actualitzar de forma contínua i ràpida, han d'estar disponibles en formats processables, han de ser accessibles de forma automatitzada, i, per a això, s'han de desenvolupar normes comunes de localització, descripció i identificació. En conseqüència, és d'assenyalar la importància dels processos documentals perquè els documents siguin de ràpida i fàcil localització, sense sorolls ni silencis documentals, i que la recuperació d'informació que aquests contenen sigui fiable i vigent.

 

Ja ha passat un any, i què s'ha aconseguit? Aparentment s'estan desenvolupant els instruments: s'ha desenvolupat el catàleg de dades, s'han realitzat plantilles per ajudar a tots els organismes a la posada a punt del servei de reutilització, s'han confeccionat manuals d'assessorament i s'han impartit sessions de formació. A més, diverses comunitats autònomes han desenvolupat el seu portal per a la reutilització de la informació. I, finalment, el sector infomediari –l'implicat en l'explotació de continguts– està satisfet perquè, malgrat el context de crisi, el seu nivell d'activitat s'està mantenint o està augmentant.

 

Per tant, sembla ser que sí s'ha començat a explotar el valor de la informació. No obstant això, unes notes finals per a la reflexió: s'ha iniciat tard?, es podria haver canviat el paradigma productiu abans? i, si és tan important la informació i els processos documentals, per què no es genera més ocupació per als professionals de la informació i la documentació?

 

I anant fins i tot més enllà: per què no s'incentiven els estudis d'Informació i Documentació, atès que els requeriments de la llei apunten la necessitat de competències associades a aquest perfil professional?, s'està complint el Reial Decret només en aparença?, s'està realment explotant tot el potencial de la documentació generada en les administracions públiques?, s'està aplicant un tractament documental adequat?

 

De moment, preguntes sense resposta. Solament fets, però un halo d’esperança per a un sector amb un enorme potencial.
 

documentació;  gestió de la informació;  gestió del coneixement; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???