Des del 1997, el Consell de la Informació de Catalunya (CIC) vetlla per l’acompliment dels principis d’ètica professional recollits en el Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya. Coincidint amb els seus 15 anys d’activitat el CIC es renova, fa balanç de la seva trajectòria i inicia els procés d’actualització del Codi Deontològic.
En les darreres setmanes, els escàndols de corrupció política que han vist la llum gràcies a l’activitat dels mitjans de comunicació ens han recordat la rellevància del periodisme per al seguiment i control de l’acció dels governs i la conformació d’una opinió pública lliure, fonament indispensable de qualsevol sistema democràtic. El dret a la llibertat d’informació –recollit en l’article 19 de la Declaració Universal de Drets Humans i en l’article 20 de la Constitució Espanyola (CE)– no és, però, un dret il·limitat. L’article 20.1 d) de la CE reconeix i protegeix el dret a “comunicar o rebre lliurament informació veraç per qualsevol mitjà de difusió”. La pròpia CE, l’escassa legislació que la desenvolupa i la jurisprudència constitucional han anat perfilant els límits jurídics de l’activitat periodística.
Però, més enllà d’aquests límits imposats per les lleis, la professió periodística, conscient de la transcendència i repercussió de la seva activitat, ha elaborat els seus propis codis deontològics, en els que es recullen principis ètics i morals per garantir un periodisme compromès amb la seva responsabilitat social. El Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya, aprovat l’any 1992 per la Junta de Govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) en el II Congrés de Periodistes, es convertí en el primer codi deontològic de l’estat. Tan sols un any després la Federación de Asociaciones de Periodistas de España (FAPE) aprovaria el seu propi codi deontològic vinculant per a tots els seus associats.
El Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya, assumit voluntàriament per periodistes i mitjans catalans, és una declaració de principis que, sustentada en dotze criteris, vol estimular la reflexió autocrítica sobre els valors ètics que han de prevaler en l’exercici de l’aquesta professió. Per tal de vetllar per l’acompliment del Codi Deontològic, el CPC va constituir, l’any 1997, el Consell de la Informació de Catalunya, una entitat sense ànim de lucre que neix amb l’objectiu de convertir-se en un òrgan d’arbitratge privat, representatiu, plural i independent dels poders públics. Qualsevol persona, física o jurídica, pot presentar un escrit de queixa al CIC per la presumpte lesió comesa per part d’un periodista o mitjà de comunicació d’àmbit català i, addicionalment, el CIC pot actuar d’ofici en qualsevol assumpte que consideri de transcendència social.
A l’octubre de 2012, el CIC va estrenar un nou patronat i va renovar els membres del consell. La periodista Llucia Oliva i l’advocat Lluís de Carreras van ser escollits com a presidenta i secretari general, respectivament, de la Fundació Consell de la Informació de Catalunya i del CIC. Coincidint amb el seu quinzè aniversari, el CIC ha volgut fer balanç de la seva trajectòria i, recentment, ha presentat el resultats de l’Estudi dels dictàmens del CIC del període 1997-2011, elaborat pel Grup de Recerca en Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra.
En els 15 anys d’activitat, el CIC ha obert un total de 575 expedients, tot i que cal esmentar que a partir de l’any 2005 hi va haver algunes campanyes cíviques, liderades per SOS Racisme, que van trobar en el CIC una via per a sensibilització. Fruit d’aquestes reclamacions pràcticament idèntiques, el CIC va emetre més de dos centenars de “dictàmens estàndards” que, per temes de representativitat, s’exclouran de l’anàlisi de les dades més rellevants de l’estudi que presentem a continuació.
Pel que fa a les reclamacions, més de la meitat de les queixes rebudes pel CIC provenen de particulars (53%), seguit de les presentades per ONG o entitats cíviques (23%) i l’administració (8%). L’estudi constata que els diaris, en general, han estat objecte de moltes més reclamacions (66%) que la televisió (10%) o els mitjans digitals (5%), malgrat que des de l’any 2009 s’observa un lleuger increment del nombre de queixes centrades en aquests dos mitjans. Pel que fa a l’àmbit de difusió del mitjà, destaquen els d’àmbit estatal (60%), seguit dels mitjans catalans (20%) i els locals/comarcals (19%).
Excloent, recordem, els dictàmens estàndards, el criteri del Codi Deontològic més invocat és el que fa referència a la necessitat de difondre únicament informacions fonamentades i d’evitar injúries i difamacions (criteri 2 – 26%), seguit del que exigeix actuar amb especial responsabilitat i rigor pel que fa als continguts que puguin suscitar qualsevol tipus de discriminació (criteri 12 – 18%) i seguit, al seu torn, del que advoca per la separació entre informació i opinió (criteri 1 – 14%). Fent un zoom als casos plantejats, l’estudi constata que els temes més presents en el total de les reclamacions són: el racisme; la falsedat; la invasió a la intimitat; la selecció, manipulació i ordenació d’imatges i so, i la contextualització i aprofundiment de la informació.
Pel que fa al procediment, una amplia majoria de les reclamacions presentades han estat admeses a tràmit pel Consell (80%). Entre les causes de les reclamacions no estimades destaquen el fet de quedar fora de l’àmbit d’actuació del CIC (32%) i la manca de factum ètic o vinculació amb el contingut del Codi Deontològic (26%).
Al llarg del període analitzat, el CIC ha comunicat en 276 ocasions a mitjans o periodistes l’existència de la reclamació, obtenint en la majoria dels casos (66%) resposta per part del mitjà. Del total de respostes obtingudes (182), tan sols un 21% reconeix, total o parcialment, la transgressió.
Finalment, pel que fa a l’anàlisi dels dictàmens emesos pel CIC (230, exclosos els estàndards), s’observa una lleugera diferència entre els que contenen una resolució favorable al denunciant (37%) i els que resolen a favor del mitjà (33%), seguits dels que contenen una resolució ambigua o conciliadora (17%) i els que resolen de forma favorable només parcialment al denunciant (13%).
Fruit dels resultats d’aquest Estudi, el CIC ha iniciat recentment el procés d’actualització i reforma del Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya amb l’objectiu d’adaptar i fer aplicables els diferents criteris al nou context social i mediàtic canviant, en què les noves tecnologies juguen un paper fonamental. Per dur a terme aquesta tasca, el nou equip del CIC ha designat una comissió de reforma del Codi i, en el seu afany per involucrar tots els agents implicats, fa una crida per rebre comentaris i propostes al respecte en el seu propi bloc d’ètica i periodisme o a través dels seus perfils a twitter i facebook.
Sens dubte, quinze anys d’activitat al servei de la societat i d’un periodisme compromès i de qualitat es mereixen el nostre més sincer i profund reconeixement.
Citació recomanada
VILAJOANA ALEJANDRE, Sandra. 15 anys al servei de l'ètica periodística. COMeIN [en línia], març 2013, núm. 20. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n20.1316
