Número 20 (març de 2013)
'Habemus papam': un missatge, diferents signes i múltiples veus
Silvia Martínez Martínez

En plena Societat de la Informació resulta fins i tot sorprenent l’eficàcia comunicativa que pot arribar a tenir un senyal de fum: una fumata blanca que és capaç de canviar portades de diaris o obrir informatius a diferents parts del món. S’hi sumen dues paraules en llatí, Habemus papam, que es reactualitzen pel significat que alberguen. Mentrestant, els internautes, amb l’ús de diferents hashtags, converteixen la notícia en trending topic. Són paradoxes i contradiccions de la cobertura informativa del procés d’elecció del nou Papa, en què conviuen fórmules clàssiques, quasi ancestrals, i nous llenguatges.

El fum, a la naturalesa, és un índex que transmet informació tan bàsica que fins els animals saben interpretar-la: anuncia el foc. No obstant això, i durant el temps que dura el Conclave, el fum es converteix en un símbol que avisa de l’estat de les votacions. Encara que no es tracta aquí de realitzar una reflexió semiòtica al pur estil de Sanders Peirce, sí que interessa destacar l’eficàcia que un signe pot tindre i el significat a ell associat, acceptat per convenció social, que dóna peu a la notícia. Cosa semblant ocorre amb les paraules Habemus papam, expressades en una llengua en desús però convertides ja en part del ritu, del procés d’elecció. Més evident resulta quan, davant de les paraules de renúncia també expressades en llatí per Benet XVI, només una periodista, la reportera d’ANSA Giovanna Chirri, fou capaç de donar la primícia, segons publica la CNN. No obstant això, l’excepcionalitat de l’anunci no venia sinó a sumar valor periodístic a la notícia i al procés d’elecció del nou Papa que s’obriria posteriorment.


Si un dels objectius de l’Església Catòlica és difondre el missatge, la Paraula, no és res estrany l’eficàcia comunicativa dels signes empleats. Però no sols s’ha focalitzat en la seva òptima transmissió sinó també a augmentar la distribució. De fet, l’Església ha fundat i participat en Mitjans de comunicació (com per exemple, la COPE a Espanya) i inclús en la formació de periodistes (com ocorregué amb l’Escuela de El Debate d’Ángel Herrera Oria). No obstant això, tímids resultaven els passos cap a la irrupció en les noves tecnologies digitals, amb alguns avanços en els últims mesos: la creació el 2011 del portal multimèdia news.va, la presentació d’una aplicació per a mòbil (The Pope APP) i, a finals de l’any passat, la creació del compte de Twitter del Papa.


Precisament el canal de microblogging s’ha convertit en canal per a l’anunci del nou Papa. L’estratègia comunicativa emprada va portar que, amb la renúncia de Benet XVI, el compte canviés a “Seu Vacant”. Es va optar a més per retirar totes les piulades publicades fins llavors. Les entrades aparegudes des del 12 de desembre del passat any fins al 28 de febrer de 2013 ja passarien a formar part d’un arxiu històric. En no tindre referents previs, els milions de seguidors o followers del compte es preguntaven llavors què succeiria amb el perfil i amb aquesta nova via de comunicació amb els fidels. Per això milers d’ulls estaven pendents també de qualsevol senyal de canvi en el compte amb l’elecció de Francesc com a nou Papa.

 

La desaparició de “Seu Vacant” i la publicació d’un nova entrada informant de la novetat va ser retuitejada i comentada per milers d’usuaris a  Internet, que van contribuir a donar a conèixer la notícia. Poc després es confirmaria la continuïtat del perfil, ara “Papa Francesc”, amb el primer tuit del nou Pontífex publicat el diumenge 17 de març.


 
Els dies previs a l’al·luvió informatiu i els nous signes i missatges per part de l’Església estan marcats pel silenci. És el que la doctora María José Pou, en un estudi sobre la cobertura informativa de l’elecció de Benedicto XVI, anomena “l’apagada informativa”. Aquesta ve marcada per les pròpies normes que regulen el procés i la celebració del Conclave que es regeix per la Constitució Apostòlica Universi Dominici Gregis de Joan Pau II, amb algunes modificacions introduïes per Benet XVI durant el seu pontificat. El silenci es deriva de l’obligació de mantindre secret sobre l’elecció i que pot estendre’s inclús a les reunions prèvies, tal com s’estableix en l’article 59. L’avanç de les noves tecnologies i els últims casos de filtracions informatives han fet especialment interessant veure com s’intentaven evitar la divulgació de detalls o les escoltes no autoritzades. Al suspens propi del procés, vinculat a aquest secretisme, s’ha sumat l’ombra del corb que intentava aguaitar en algunes publicacions, com en la Repubblica.it, i s’ha traduït inclús en rumors, especulacions i interpretacions diverses que el portaveu del vaticà, Federico Lombardi, s’afanyava a desmentir en les rodes de premsa realitzades aquests dies.


Malgrat aquest silenci, l’interès informatiu que desperta l’esdeveniment se suma a la demanda de l’actualitat per part dels usuaris. Una senzilla consulta als resultats sobre la cerca de continguts relacionats amb “Pope” a Google Trends demostra que a l’abril de 2005, coincidint amb la mort de Joan Pau II i l’elecció de Benet XVI, es va obtindre el màxim nombre de consultes per part dels usuaris. Les tendències apunten un lleuger repunt després de la renúncia del Papa i un nou creixement de cerques durant el mes de març, amb l’ inici del procés. Per això no sorprèn que milers de periodistes s’hagin acreditat per cobrir l’esdeveniment. A més, per atraure a aquest nínxol d’audiència potencial àvida d’informació, els mitjans han realitzat especials en què han experimentat amb llenguatges i formats: des de la creació d’infogràfics (on descriuen i expliquen el protocol) fins al desenvolupament de multitud d’aplicacions mòbils (per donar al minut les últimes novetats) passant per la inserció de continguts audiovisuals amb la retransmissió en directe de tots els detalls.


Amb dades encara parcials fins que es tanqui el mes i finalitzin totes les celebracions i cerimònies vinculades, s’ha de veure si l’excepcionalitat de la renúncia, les intrigues que s’han relacionat amb el cas vaticanleaks, els signes que comença a mostrar el nou Papa i les noves fórmules comunicatives superaren l’interès informatiu despertat amb la successió i el magnetisme mediàtic de Joan Pau II.
 

relacions públiques;  mitjans socials;  periodisme;  protocol; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???