Fa alguns mesos que observo amb certa curiositat l'ús de Twitter que fan els programes de televisió, tot tractant d'entendre fins a quin punt la relació amb la xarxa social d'alguna manera pot influir en termes positius, negatius, o simplement neutres, no només en la construcció de les audiències, sinó en els seus continguts o dinàmiques. La manera com s'ha introduït aquesta eina en els programes de televisió és força variada: des de la publicació de comentaris en directe, tot substituint clarament els SMS, fins a l'elaboració d'elements narratius.
Així com en l'àmbit de la ficció, especialment en les sèries, el contingut generat a Twitter pot funcionar com un element narratiu, en un sentit més o menys transmèdia, bé alineat amb els continguts de la mateixa (els twittersodis d'El Barco) o bé per a la mobilització dels fans (el cas de Fringe), en els programes d'entreteniment la funcionalitat de Twitter és més dispersa. De la mateixa manera, la interpretació i valoració que es fa per part dels programes dels missatges i seguidors de Twitter dibuixa encara algunes incògnites.
Posem-ne alguns exemples. En l'últim trimestre de l'any 2012 Telecinco va estar emetent el concurs musical (talent show) La Voz. Tot i que en l'última edició d'Operación Triunfo ja s'havia introduït un personatge que analitzava els missatges a les xarxes socials, a La Voz es fa un pas més enllà, amb l’espectacular posada en escena d’un gran marcador en una pantalla on es visualitzava en directe i de una forma senzilla l'augment de comentaris sobre el programa. El missatge es repetia en cada intervenció: nombre de missatges generats, el fet de ser trending topic i nombre de seguidors de cada participant (tant concursants com coaches).
Amb la intenció de comprovar empíricament aquelles dades. vaig entrar en diverses ocasions al Twitter i, si bé és cert que s'havien generat trending topics, el nombre de piulades al qual jo tenia accés era aparentment menor al que es feia referència. Les raons d'aquesta diferència de percepció interpreto que tenen a veure amb certes limitacions de visualització del mateix programa (o de l'app que jo utilitzo a la tauleta) però també amb les diferents etiquetes (hashtags) i formes de citació al programa i als seus participants, que no sempre són homogènies, i per tant la recuperació o seguiment d'un trending topic l'havia de completar amb una cerca simple de contingut. Tot i així, la meva percepció seguia sent que no hi havia tants missatges com es deia.
Més interessant és la valoració qualitativa dels missatges mostrats: una petita mostra de missatges d'ànim als participants, sempre en clau positiva. En aquest cas, el que jo em vaig trobar de manera majoritària van ser missatges de to eminentment burlesc, per exemple, criticant el nas d'un dels convidats dels coaches. Encara és més interessant la interpretació en global de les dades, no només en termes d'audiència, sinó també en relació a la naturalesa del concurs: d'alguna manera les dades de Twitter (especialment en relació amb els participants) es constituïen en un criteri més de valoració dels mateixos. Sent a hores d'ara conscients que en concursos musicals anteriors alguns dels guanyadors per mitjà de la votació via SMS obtenien poc èxit comercial (el que demostra que els que voten no sempre són potencials compradors), el nombre de seguidors a Twitter dels concursants, així com els comentaris generats, es constituïen en un indicador més del seu possible èxit futur, tot i que no es fes explícit. De fet, les dades de Twitter no es corresponien moltes vegades amb les votacions via SMS. Així aquest indicador, d'una manera conscient o no per part del programa, en certa manera podia ajudar a esbossar el futur de determinats participants. Per tal de seguir aquesta intuïció, em vaig fer seguidora d'una de les concursants, de l'activitat professional de la qual m'informo.
Un altre exemple que també vaig estar analitzant és el polèmic reality Gandia Shore, emès per MTV i que va acabar a finals de gener de 2013. Segons informació publicada pel diari 20 Minutos, el programa va ser un fenomen a les xarxes socials en termes de seguidors, tot i que les xifres exposades en l'article no es corresponen amb els perfils i comptes disponibles. No obstant això, jo vaig tenir la mateixa percepció sobre el nombre de piulades enviades en relació al programa en temps real, tot i que en aquest cas el nombre total era encara menor tenint en compte que MTV té xifres d'audiència força inferiors a Telecinco. A més a més, aquí el contingut, excepte pels missatges escrits des del compte oficial, és encara més sarcàstic, fent referència la majoria d'ells al nivell cultural i intel·lectual dels participants. Així, podem relitzar una lectura del tipus d'usuaris de Twitter que escriu sobre aquests programes: si bé en el cas de La Voz hi havia missatges irònics, també n’hi havia de molt positius i entusiastes per part dels fans del programa i dels concursants. En canvi, en el cas de Gandia Shore els missatges positius són molt escassos, fet que ens dóna a entendre que o bé l'audiència principal (el target se situa entre els 18 i els 35 anys) no utilitza aquest mitjà assíduament, o bé altres públics més casuals no escriurien sobre aquest tipus de programes en un to lloador o entusiasta.
En qualsevol cas, un aspecte altament interessant de l'ús de Twitter per comentar programes és que es poden recuperar fàcilment totes les referències a les piulades realitzades durant el moment d'emissió, però també els més actuals, que ‒tot i que menys nombrosos‒ permeten trobar curiositats com Imser Sor, un spoof de Gandia Shore.
Per saber-ne més:
http://cultura.elpais.com/cultura/2012/12/03/television/1354574651_832130.html
http://www.20minutos.es/noticia/1708851/0/gandia-shore/record-audiencia/mtv/
Citació recomanada
SAN CORNELIO, Gemma. Twitter i programes de televisió: una relació imperfecta. COMeIN [en línia], abril 2013, núm. 21. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n21.1323
