Número 22 (maig de 2013)
Innovació 'low cost' per a les PIME
Amado Lacruz Cruz

A Espanya les PIMES tenen unes particularitats i un pes específic molt important pel que fa a l’ocupació i l’economia. Aquí intentarem situar les PIME espanyoles en el context estatal i europeu actuals, posarem de manifest la importància d’implementar la innovació com un procés estratègic dins de l’empresa així com els obstacles i avantatges que ens podem trobar pel camí.

Segons un estudi recent de la Fundación COTEC titulat “La innovación en las pymes españolas”, a Espanya les PIME aporten el 66% del Valor Afegit Brut i el 75% dels llocs de treball. D’altra banda, segons les dades procedents de l’Structural Business Statistics d’Eurostat dels anys 2008 i 2009, les empreses de fins a nou treballadors (microempreses) representen aproximadament un 90% del total d’empreses a Espanya.

 

La distribució de l'ocupació segons la mida de l'empresa mostra un patró molt semblant per a Espanya i Itàlia, amb un percentatge significatiu de persones ocupades en microempreses (40% a Espanya, 47% a Itàlia) i reduït en les empreses grans (24% a Espanya, 19% a Itàlia). A Alemanya, França i el Regne Unit, el percentatge de persones ocupades en empreses grans és aproximadament el doble que a Espanya i Itàlia, mentre que el de les empleades a microempreses és la meitat.

 

Percentatge de persones ocupades segons grandària de l'empresa, 2008-2009 (França: 2006-2007)
 

D’altra banda, estadísticament es pot constatar com les empreses innovadores espanyoles tenen una menor tendència a la destrucció de llocs de treball que les empreses no innovadores. És sabut que la innovació és un factor determinant que pot assegurar la competitivitat de les empreses i contribuir a potenciar la productivitat associada als factors clàssics de producció, capital i treball. Evidentment, no és fàcil innovar i encara menys en una situació de crisi prolongada com la que estem vivint. Una correcta gestió de la informació és la base per a sistematitzar la innovació. Podem innovar per casualitat, fruit de la idea genial d’algú en un moment d’inspiració... o podem intentar innovar de forma sistemàtica, fomentant la cultura de la innovació de manera transversal a tota l’empresa, veient la innovació com un procés vital, estratègic per assegurar el futur.

 

Els principals obstacles a la innovació identificats a les PIME espanyoles són el cost d’aquesta activitat, la manca de recursos interns i la manca de finançament extern. A tot el que acabem d’esmentar hauríem d’afegir altres frens a la innovació com, per exemple, la percepció per part de direcció que no és necessari innovar, les dificultats d’accés als mercats i la falta de coneixements adequats per a dur a terme aquesta tasca.

 

Si volem augmentar el grau d’innovació dins de les PIME es fa necessari disminuir les barreres a la innovació. Un factor que pot ajudar a aconseguir aquest objectiu és la innovació oberta i la recerca de finançament.

 

La innovació tancada es fonamenta bàsicament a dur a terme projectes d’R+D+i exclusivament a nivell intern dins de la organització. És un estil fortament implantat en el passat i sobretot entre les grans multinacionals que disposaven dels recursos necessaris i confiaven fermament en el seu potencial intern per a crear i sorprendre els seus competidors amb nous productes. Evidentment aquest model d’innovació no sembla el més adient per a les PIME, i encara menys si parlem de microempreses on els recursos humans i materials són molt limitats.

 

En aquest cas, potser podem treure profit de tres actors fonamentals dins el món empresarial: els proveïdors, els clients i el Govern o les entitats públiques. Estaríem parlant d’innovació oberta, on les fronteres de la nostra R+D interna es fan permeables als inputs d’aquests actors. De ben segur que entre la cartera de proveïdors de la nostra PIME hi trobem multinacionals i empreses grans que estaran molt interessades a col3laborar amb nosaltres ja que, indirectament, si nosaltres venem elles venen. És a dir, els proveïdors multinacionals són massa grans per arribar a segments de mercat molt petits i especialitzats, d’això ens encarreguem nosaltres com a PIME. Aquesta relació de mutu benefici fa especialment favorable la possibilitat de col·laboració amb els nostres proveïdors, els quals segurament ens poden ajudar en el desenvolupament i millora dels nostres productes, traslladant d’aquesta manera part de les despeses en R+D+i de la PIME cap al proveïdor.

 

Innovació oberta vol dir aprofitar els talents, les tecnologies, les idees procedents de fonts externes i integrar tot plegat dins el procés innovador de l'empresa. Una empresa ha de basar la seva innovació exclusivament en els resultats obtinguts dins del seu departament de R+D? Són les nostres idees, el nostre talent i els nostres projectes d'innovació dels millors del món? No podem oblidar que vivim en la societat del coneixement. La majoria d'empreses investiguen en menor o major mesura. També ho fan milers d'universitats arreu del món. Hi ha centenars d'experts sobre una determinada temàtica. Així, doncs, no podem passar per alt les fonts d'innovació externes; si ho fem, estarem perdent avantatge competitiu enfront d'altres empreses.

 

Aquest concepte que acabem de comentar va néixer el 2003 de la mà de Henry Chesbrough sota el nom d'open innovation. La veritat és que molts dels aspectes englobats sota aquest terme s’han posat en pràctica per moltes empreses des de sempre, però va ser aquest autor qui va agrupar totes aquestes idees de forma coherent i lògica donant forma a un nou model de gestió de negoci i de R+D i. A les empreses que estiguin considerant la implementació d'estratègies d'innovació oberta els podríem donar set recomancions.

 

Primera. Identificar competidors, clients i proveïdors al llarg de tota la cadena de creació de valor.

 

Segona. Identificar quines empreses o experts aportarien un saber fer (know how) rellevant per a la nostra organització i avaluar les possibilitats de col·laboració. Com? Assistint a presentacions d'empreses de nova creació candidates a crear sinèrgies amb el nostre sector, visitant els parcs tecnològics on pugui haver empreses amb aquest perfil...

 

Tercera. Pensar no només en quin benefici traurà la nostra empresa d'una possible col·laboració, sinó també què és el que nosaltres oferim al possible partner. És important posar-se en la pell del col·laborador i saber què necessita i com podem satisfer aquesta necessitat.

 

Quarta. Tenir clar quins són els principals agents externs que ens poden ajudar a aconseguir els nostres somnis.

 

Cinquena. Realitzar una mapa amb els actors més rellevants en la tecnologia del nostre negoci, situar-nos al mapa i veure com podem establir relacions amb els millors del sector.

 

Sisena. Convidar els tres millors experts del sector i seure al voltant d'una taula (potser en un dinar o sopar relaxat en un bon restaurant) i fer que flueixin les idees, crítiques i suggeriments sobre els nostres productes.

 

I setena. Estar oberts a emprendre projectes de recerca de forma conjunta amb altres empreses nacionals, europees o de qualsevol part del món. És important remarcar que actualment les subvencions a la R+D+i es concedeixen de manera prioritària a projectes de col·laboració entre empreses de diferents països.

 

No hi ha fórmules magistrals per innovar. Els camins per a la innovació oberta poden ser diversos i les estratègies infinites; s'ha de ser flexible i veure al món que ens envolta no només els perills o les amenaces sinó també les oportunitats. Només les hem de saber trobar i aprofitar-les.

 

En temps de crisi les PIME han d’apostar per la innovació, per la internacionalització, pel (re)disseny de productes i processos. Ens movem en un entorn global i molt competitiu, i més que mai hem de fer nostra la frase “innovar o desaparèixer”.

 

Les PIME innovadores no només són viables sinó que són i continuaran sent un element fonamental del nostre teixit industrial. Així ho demostra el fet que molts professionals amb formació científicotècnica ens dediquem a tasques d’innovació i exercim aquesta activitat precisament dins empreses considerades micro, petites o mitjanes.
 

gestió de la informació;  gestió del coneixement; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???