Número 23 (juny de 2013)
Documentar les competències: de Clark Kent a Superman?
Josep Cobarsí-Morales

Les competències individuals dels empleats o dels potencials empleats són (o poden esdevenir) un actiu de coneixement clau de les organitzacions. Les formes tradicionals de presentar-les, avaluar-les i documentar-les, el clàssic currículum, s’han quedat curtes avui dia. Fins i tot poden estar amagant, com quan un tresor queda ocult, una part important dels nostres coneixements i capacitats.

Els curriculums vitae, en la manera clàssica com són presentats, avaluats, i emmagatzemats, contenen fragments com ara “Curs de PowerPoint avançat”, “Anglès: Cambridge First Certificate” o “Graduat en Informació i Documentació”. Enunciats com aquests corresponen a formació formal, que acredita cert coneixement. És a dir, algú es fa responsable de l’assoliment d’unes competències per part dels estudiants i ho certifica mitjançant un document: un títol o diploma.


I quines són les competències o capacitats acreditades? En el cas del PowerPoint o de l’anglès resulta força evident. En el cas d’un grau universitari de l’Espai Europeu d’Educació Superior, pot resultar menys clar a primera vista quines competències s’assoleixen, però ens hi pot ajudar el fet que cadascun d’aquests graus disposa del seu repertori de competències. Les del grau d’Informació i Documentació queden recollides aquí i, si hi doneu una ullada, hi trobareu competències com ara “Compromís ètic” o “Iniciativa emprenedora”.


Competències com aquestes s’anomenen transversals o generalistes, perquè les tenen els titulats d’aquest grau però poden constar també en el repertori de competències assolides pels titulats d’altres graus. Altres són més característiques d’aquest grau i s’anomenen específiques. Per exemple, “Explotació de fonts d’informació especialitzades” o “Gestió de la informació i el coneixement per a afegir valor a l’organització”.


Les que acabem d’esmentar, siguin generalistes o especifiques,  són una mostra del conjunt per a aquest grau. De fet, els graus de l'Espai Europeu d’Educació Superior s’orienten a l’assoliment d’un repertori considerable de competències. Segurament són moltes com per posar-les totes al nostre currículum. Potser és més convenient que cada graduat ressalti aquelles que l’identifiquen millor o aquelles que considera més importants en un determinat context, i llavors enllaci al repertori complet de les competències del grau que correspongui, per a qui vulgui ampliar-ne informació.


Però, a més de la nostra formació formal, tenim experiència professional i personal. Com pot aquesta posar-se de manifest? Hi ha vàries possibilitats. N’apuntem tot seguit una d’implementada i una altra de prospectiva.


Avui l’experiència professional es pot reconèixer (per entendre’ns, es pot convalidar) en el si d’una titulació universitària. Les actuals normatives de l’Estat espanyol permeten reconèixer fins un màxim de 36 crèdits dels 240 crèdits dels graus (és a dir, màxim el 15% de la titulació) mitjançant un recull d’evidències documentades. Els graus de la UOC han estat pioners a Espanya en la implantació d’aquest tipus de reconeixement (Reconeixement Acadèmic de l’Experiència Professional o RAEP). Així, si per exemple algú pot demostrar experiència professional en administració d’empreses, en sistemes d’informació, en gestió de continguts, en arxivística, etc., la pot fer valer en el grau o graus de la UOC que correspongui i optar a obtenir el reconeixement d’una selecció d’assignatures d’aquell pla d’estudis segons el seu perfil professional.


Altres possibilitats són més temptatives a hores d’ara. S’estan explorant, i les organitzacions i les persones que primer les desenvolupin poden obtenir avantatges considerables. La qüestió de partida és la següent: podrien copsar-se competències a partir de la nostra experiència vital en sentit ampli, més enllà de l’educació formal i de l’experiència professional?


Suposem que en elaborar el nostre currículum, o en ser preguntats sobre ell, o en recollir-se informació pública sobre nosaltres per a traçar un perfil, es tenen en compte qüestions com ara “Forma part d’un grup de teatre amateur?”, “Té fills al seu càrrec?” o “És regidor de l’oposició al seu poble?”. A primera vista pot semblar que qüestions com aquestes són una mera xafarderia. De fet, tenen un paper ínfim en els currículums actuals.


Però és una llàstima que sigui així perquè, si hi féssim constar adequadament i selectivament coses com aquestes, tindríem almenys indicis de competències per posar en valor com ara treball en equip, comunicació persuasiva, negociació, creativitat, intel·ligència emocional, etc. I aquestes competències, fins ara ocultes, podrien reforçar o remarcar les associades a l’educació formal i exercici professional, o fins i tot enriquir-les de forma insospitada. Això milloraria la nostra empleabilitat. I milloraria les capacitats de les nostres organitzacions, perquè faríem emergir un coneixement fins ara amagat.


D’alguna forma, nosaltres documentem encara els nostres currículums de manera molt semblant a com en la seva època ho hauria fet Clark Kent, mentre que el currículum ocult de Superman no estava documentat. Això estava bé el segle XX. Ara necessitem que els nostres documents i els nostres sistemes de gestió del coneixement ens ajudin a fer emergir i a examinar el tresor ocult d’aquesta part dels nostres coneixements i capacitats.
 

documentació;  gestió de la informació;  gestió del coneixement; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???