Número 25 (setembre de 2013)
Reptes per al nou curs: 'slow publishing'?
Alexandre López-Borrull

Em permetran la gosadia, en aquest primer article de la temporada, de no mostrar un nou contingut, giny o aplicació de les que estan apareixent a la xarxa. Ni tan sols apuntaré algunes de les tendències que seran importants enguany pel que fa a la gestió del coneixement i la informació com big data, e-ciència, dret a l'oblit i d'altres. Si encara em permeten més, els exposaré un dels pensaments que m'han acompanyat aquest estiu. Pensaments d'aquells que, asseguts en qualsevol racó del país, et fan badar sobre què i sobretot com voldries que fos aquest curs.

 

Es tracta com sempre de balancejar, com un malabarista, els tres grans eixos d'un acadèmic: recerca, docència i gestió. I poso aquest ordre, però podria ser docència, recerca i gestió, o l'altre, tot depèn del moment del dia en el qual em preguntin o el correu que estigui responent en aquell moment.

 

Doncs bé, com sempre, gegant com et consideres de vacances, com el conte de la lletera (sigui o no d'Esop), aspires a poder fer unes previsions molt elevades de producció científica, quasi sempre massa ambiciosa o allunyada d'un dia de 24 hores. I llavors un dia, també d'estiu, en una cerca dirigidament atzarosa, recordes les paraules de Blaise Cronin quan va ser a Barcelona en una conferència: slow publishing.

 

Ja està dit, i ho repeteixes de nou i et planteges si tu t'ho pots permetre't. Què? Ah, clar, primer ho explico una mica. Tal com va esmentar, semblava una solució i un acord a l'explosió documental, la gran quantitat de documents que tots generem i que no tenim temps de consumir. En un moment en el qual la quantitat està clarament més valorada que la qualitat, i parlo d'avaluació de la Ciència, una reflexió adreçada a publicar de forma més endreçada, allargant menys els resultats en diverses publicacions: menys publicacions, millors publicacions, més digerides.

 

Això evitaria algunes de les perversions intrínseques d'un model quantitatiu: les anomenades publicacions salami (salami slicing o publication, publicar uns resultats allargassats en molts articles), l'autoplagi (el refregit del refregit)... A més, donaria força al debat sobre el que en anglès s'anomena Least Publishable Unit (LPU), el terme emprat per al mínim amb el qual ja se't publicaria un article.

 

Què és el que m'atrau d'aquesta reflexió? Doncs precisament els vincles que té amb l'Open Access. M'explico. Inicialment l'Open Access, quan se'n parlava, sembla que anés pensat per a aquells que no podien publicar en revistes d'alt factor d'impacte. Recordo, en el camp de la química, la frase que  allà s'hi publicaria la ciència dolenta, de menys valor. Els temps han canviat.

 

Ara, algú planteja que caldria pensar tots plegats si no hauríem de publicar menys i fer millors publicacions, per a que tots plegats ho puguem mastegar i digerir millor. La metàfora alimentària tots la tenim al cap, ara només cal desplegar-la. Tot i trobar-la interessant, sempre penses que no estàs en el moment de la teva vida acadèmica en el qual et pots permetre aquesta visió, que això s'ho pot permetre el qui ja té molt publicat i que seria una excusa per a justificar baixa producció.

 

Sí, és possible, l'any vinent encara estaré donant voltes a aquesta idea, i em plantejaré si l'he duta a terme conscientment o de forma inconscient. Però, segur, m'agradarà que algú ho hagi reflexionat i pensat, i m'ho hagi dit, i m'hagi fet dubtar.


Per saber-ne més:

 

Cronin, Blaise. Scientific Journals: Challenges & Trends http://bd.ub.edu/grups/ccd/sites/bd.ub.edu.grups.ccd/files/Jornada%20Revistes%202013/BlaiseCronin.pdf

 

Least Publishable Unit http://en.wikipedia.org/wiki/Least_publishable_unit

 

Self-Plagiarism http://en.wikipedia.org/wiki/Plagiarism#Self-plagiarism

 

Salami-Slicing http://en.wikipedia.org/wiki/Salami_slicing

 

gestió del coneixement; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???