Llibertat d'informar sobre processos judicials i risc de pertorbar el jutge

No sabem si també es consideraran pertorbacions algunes conductes provocades pels mitjans de comunicació en informar sobre els processos en curs i les valoracions que realitzen sobre els mateixos. Es presumeix que algunes d'aquestes actituds poden influir sobre la independència del jutge i es pretén que l'empara que es dóna als jutges involucrats en alguns d'aquests assumptes de tanta rellevància pública sigui una mica més que una mera declaració de suport.

El tema ha estat regulat en altres estats amb més o menys èxit. En el Regne Unit, tan renuent sempre a protegir el dret a la intimitat perquè suposaria limitar la llibertat d'informació, sí existeix, no obstant això, una legislació bastant dura per limitar la llibertat de premsa quan es tracta de protegir la independència judicial. Es tracta de la legislació sobre desacatament al tribunal o contempt of court, regulada per una Llei de 1981.

La Llei anglesa que regula el desacatament comès per mitjans de comunicació busca protegir els interessos de l'Administració de Justícia en un cas concret enfront de possibles ingerències externes. Com la Llei ja té bastants anys i és per tant de l'era pre-Internet, es considera que la norma no protegeix adequadament els processos judicials enfront de moltes conductes que els afecten dutes a terme a través dels anomenats new media. Per això s'està estudiant la conveniència de promulgar una nova norma sobre aquest tema. A tall d'exemple sobre el que s'intenta regular amb la nova norma, es parla d'algun cas que s'ha donat últimament sobre la publicació de la fotografia que incriminava a un acusat en una pàgina web.

En dir que es busca protegir la correcta administració de la justícia en un cas donat, la cosa que realment es pretén és protegir la imparcialitat dels jutjadors, perquè no es vegin afectats per massa influències exteriors. Enfront de l'opinió minoritària que manté que el principal risc és que s'afecti els jurats (els jutges haurien d'estar immunitzats enfront dels prejudicis i, per això, cap jutge hauria d'estar influenciat pel que publiquen els mitjans de comunicació o no estaria capacitat per ser jutge), s'alça l'opinió majoritària que opina que és una fal·làcia dir que un jutge és una persona que no pot ser afectada per informacions exteriors o que diu que no es pot mantenir la superioritat judicial de manera que pensem que els jutges no tenen debilitats humanes com els altres (Borrie i Lowe, 1983).

Als nostres efectes les conductes castigades per incórrer en contempt of court són les que cometen els mitjans de comunicació que creen un risc greu per a l'administració de justícia en un cas concret. Si no es crea aquest risc greu i els mitjans realitzen una informació justa i exacta del que està succeint en el procés, i això es duu a terme amb bona fe, no es comet el delicte. Alguns exemples en els quals sí s'ha comès ens serveixen per afirmar que no es tracta aquí de perseguir a la premsa, sinó només d'impedir que determinats mitjans abusin de la llibertat d'expressió. És el cas de la realització de judicis paral·lels en els quals es defineix l'acusat com a “vampir”, la creació d'una atmosfera de culpabilitat sobre l'acusat o la publicació de comentaris adversos sobre els testimonis.

 
Crec que és interessant l'anàlisi d'aquesta legislació anglesa que ens serveix d'orientació sobre el que fan altres estats per protegir la independència judicial i la correcta impartició de justícia. El que no vol dir que hagi d'implantar-se aquí una cosa semblant, perquè penso que cal anar amb compte a l'hora de limitar la llibertat d'informació en amb el pretext d'una suposada protecció a la correcta administració de justícia, quan no veiem realment que els nostres mitjans siguin tan poc respectuosos amb els drets implicats com són altres mitjans de comunicació com ara els britànics (Snoddy, 1993). Que el risc de pertorbar al jutge que s'intenta evitar no serveixi per limitar a la lleugera altres drets fonamentals com les llibertats d'expressió i informació.

Per saber-ne més:

Arlidge, A.; Eady, D. (1982). The Law of Contempt. Sweet and Maxwell: London.

Borrie, G.; Lowe, N. (1983, 2a ed.). Law of Contempt. Butterworths: London.

Fayos, A. (1987). “La Contempt of Court Act británica de 1981: el desacato al Tribunal cometido por los medios de comunicación social”, a La Ley: Revista jurídica española de doctrina, jurisprudencia y bibliografía, núm. 3, p. 911-918.

Fayos, A. (1998). “Libertad de prensa y procesos judiciales: una visión de la institución británica del ‘Contempt of Court’”, a La Ley: Revista jurídica española de doctrina, jurisprudencia y bibliografía, núm. 5, p. 1537-1548.

Miller, C.J. (1990, 2a ed.). Contempt of Court. Clarendon Press: Oxford.

Snoddy, R. (1993). The Good, The Bad and the Unacceptable: The hard News about the British Press. Faber and Faber: London.

Citació recomanada

FAYOS GARDÓ, Antonio. Llibertat d'informar sobre processos judicials i risc de pertorbar el jutge. COMeIN [en línia], octubre 2013, núm. 26. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n26.1369