El terme comunitat es veu estretament lligat als debats sobre la dimensió d’acció col·lectiva, creativitat i participació a les xarxes socials, alhora que es troba en estat de contínua reinvenció. No és d’estranyar, per tant, que les comunitats tinguin una presència notable tant en l’oferta docent com en l’activitat de recerca dels nostres Estudis.
Els proppassats dies 5 i 6 de setembre, la professora Sandra Sanz (també autora assídua a COMeIN) i jo mateix vam tenir l’oportunitat de participar a Leeds (Gran Bretanya) a la trobada anual de la xarxa de recerca britànica Communities and Culture (CCN+) que té com a objectiu debatre aspectes clau al voltant del rol de les comunitats al segle XXI (un rol altament mediat per les tecnologies) alhora que estimular projectes de recerca. En aquesta ocasió, les jornades s’han aglutinat sota el títol “Pràctiques digitals, comunitats invisibles”. Els projectes vinculats a la xarxa apliquen una filosofia de recerca-acció, és a dir, es desenvolupen amb un ferm compromís amb les comunitats estudiades sovint a través de la integració dels investigadors en iniciatives conjuntes i amb formes de difusió dels resultats comptant amb la participació activa de les pròpies comunitats. Malgrat que l’abast actual d’aquesta xarxa és el Regne Unit, la CCN+ té una voluntat clara de reflexió interdisciplinar i alhora d’internacionalització, com mostra també la presència dins el seu comitè assessor d’una altra professora de la UOC, Elisenda Ardèvol.
Per a poder tenir una primera idea dels objectius de la xarxa CCN+, liderada per la professora Helen Thornham (University of Leeds), pot ser d’utilitat senyalar que, a grans trets , els seus principals eixos d’interès són la reflexió sobre què entenem per comunitat en el segle XXI; la creació de vincles i llaços de compromís a les comunitats; la relació entre nocions de comunitat i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació; la relació entre comunitats, societat i acció política, i els vincles entre el coneixement, les comunitats i la noció d’expertesa. Conscient de les inevitables limitacions fruit de resumir en tan poc espai el gran cabdal d’idees sorgides durant les dues jornades, intentaré en aquest article identificar i relacionar alguns dels principals temes tractats.
Un punt en comú de moltes de les intervencions ha estat la necessitat de contextualitzar el rol de la tecnologia, atenent a l’ús “situat” que en fan diferents comunitats amb diferents realitats. No es pot així menystenir l’atenció a l’ús específic que es fa de les tecnologies, ni passar per alt els factors de cohesió de les comunitats que resulten independents de la tecnologia, així com el sentiment de proximitat, que pot obeir tant a factors geogràfics i sociodemogràfics com d’identificació d’objectius comuns (cas del projecte sobre comunitats locals i vida quotidiana presentat per Claire Wallace). De la mateixa manera, s’ha d’atendre tant a les circumstàncies que afavoreixen la implicació en comunitats mediades tecnològicament com a les que poden provocar reticències o obertament rebuig (analitzat en el projecte sobre comunitats online de gent gran presentat per Dave Harley).
Un error tradicional en l’estudi de les comunitats és considerar-les formades per col·lectius homogenis o amb necessitats automàticament traslladables a d’altres realitats aparentment similars. Això ens exigeix observar i considerar les diferències socials en el si d’una comunitat o atendre les necessitats i característiques específiques d’una cultura de comunitat. Aquesta ha estat, per exemple, l’aproximació del projecte Studio 12 (presentat per Edgar Gómez), on es posaven eines de producció de vídeo, formació i acreditació d’experiència en mans de col·lectius desfavorits per a facilitar-los l’autoproducció de continguts. La clau per a l’èxit del projecte va ser entendre les dinàmiques i interessos propis d’una cultura de pantalla determinada i oferir opcions per a “arribar a ser”, sense apriorismes, la qual cosa es va portar a la pràctica a través d’un treball etnogràfic d’observació participant sobre el terreny.
Un altre tema recurrent fa referència als discursos sobre l’austeritat, la suposada inevitabilitat de la racionalització de recursos, de necessitat d’adaptació o les crides a la sostenibilitat, que exerceixen pressió sobre les organitzacions públiques per tal d’abraçar solucions tecnològiques en aquesta via. Com s’exposa en la presentació del projecte “Compromís públic i cultures d’expertesa” (a càrrec de Helen Thornham), això porta a buidar de sentit la paraula comunitat. Malgrat les lògiques diferències culturals, es tracta d’una qüestió particularment d’actualitat en el nostre entorn immediat.
Finalment, la noció d’expertesa apareix estretament vinculada a molts dels projectes de la xarxa, per la qual cosa un dels moments clau de la trobada va ser la presentació de l’informe general sobre les relacions entre coneixement i expertesa, a càrrec de Caroline Basset. Segons l’equip redactor de l’informe, els discursos institucionals sobre l’expertesa se solen centrar o bé en la seguretat (i conseqüentment en el risc) o bé en la capacitació per tal d’arribar a ser millors consumidors. Així, consideren molt important entendre l’expertesa com una construcció social que, malgrat que es tendeixi a identificar com a capacitat d’us (de forma similar al conegut terme de literacy o capacitació), pot apuntar cap a d’altres usos més exigents , orientats a la producció més que no pas al consum. Per aquest motiu, una de les principals conclusions de l’informe és la necessitat de contrastar críticament el concepte de digital literacy amb el de digital expertise. Paral·lelament, altre projectes aprofundien en aquesta interacció entre coneixement i expertesa, com és el cas del projecte “Storystorm”, presentat per Daisy Abbot i Helen Graham i que aplica aquesta aproximació més exigent i productiva de l’expertesa a accions socials creatives basades en tècniques d’storytelling. O “Susnet”, una plataforma d’intercanvi i col·laboració sobre iniciatives de producció, art i activisme vinculades al feminisme.
A banda dels projectes presentats, la reunió es va beneficiar a més d’algunes intervencions de ponents convidats, com el professor Eric Meyer (de l’Oxford Internet Institute), que va portar a terme en la seva ponència una aproximació crítica a la moda de la recerca basada en les grans quantitats de dades (big data), enteses com a dades d’escala i amplitud sense precedents en relació a un determinat fenomen. Un tema apassionant que va tancar unes jornades apassionants i que possiblement mereixerà un altre article a COMeIN.
L'assistència a aquestes Jornades ha estat possible a través del suport de la Secretaria d´Universitats I Recerca i el Departament d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.
Per saber-ne més:
http://www.communitiesandculture.org/
http://www.communitiesandculture.org/projects/everyday-life-and-cultural-communities/
http://www.communitiesandculture.org/projects/example-project-1/
http://www.leeds.gov.uk/leisure/Pages/Studio-12.aspx
http://www.communitiesandculture.org/projects/example-project-2/
http://www.communitiesandculture.org/projects/digital-data-analysis/
http://www.communitiesandculture.org/networks/sustaining-networked-knowledge/
Banda sonora:
The Who: Live at Leeds (enregistrat al Campus de la Universitat, a menys de cinquanta metres de la seu de la trobada del CCN+)
Citació recomanada
ROIG, Antoni. Repensant el rol de les comunitats. COMeIN [en línia], octubre 2013, núm. 26. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n26.1368
