Número 27 (novembre de 2013)
Llocs comuns
Amalia Creus

Entre les moltes coses que canvien quan canvien les tecnologies hi ha els nostres hàbits de lectura i escriptura. Per anar mes enllà del que té d'obvi aquesta afirmació, pot ser interessant identificar als entramats de la història moderna algunes pràctiques quotidianes a través de les quals, gairebé sense que ens n'adonem, es van consolidant les grans transformacions socials.

 

Un bon exemple ens el dóna l'historiador Robert Darnton rescatant la història dels anomenats “llibres de llocs comuns” (commonplace books), molt populars a principis de l’era moderna a Anglaterra entre escriptors, estudiants i intel·lectuals. A mig camí entre el diari personal i el registre de referències, aquests particulars quaderns d’apunts s'utilitzaven per preservar cites, fragments i passatges de lectures en un temps on l’accés als llibres era tan limitat com els instruments per emmagatzemar informació i coneixement. Més enllà de simples transcripcions, els llibres de llocs comuns servien a escriptors i aficionats per enregistrar reflexions personals sobre les seves lectures, a més d'ordenar cites, resums i comentaris que podrien utilitzar en els seus futurs escrits.

 

L’interès del tema, assenyala Darnton, resideix en el fet que aquests llibres promovien una mena molt especial de relació amb la paraula impresa. A diferència d'altres lectors moderns que obeïen el flux d'una narrativa lineal, els autors de llibres de llocs comuns practicaven una espècie de flânerie literària, vagarejant entre un llibre i un altre i recollint fragments que després reunien i reordenaven en diferents seccions o capítols.

 

No és difícil fer un salt en el temps i relacionar aquests hàbits de lectura i producció literària amb pràctiques que tenen lloc avui, davant la ubiqüitat de les tecnologies digitals. Blogs, wikis o mitjans socials com Facebook i Twitter, sense cap dubte, estan deixant la seva marca en el consum i la producció textual contemporània. Hi ha, per descomptat, els qui miren aquest fet amb desconfiança. L'escriptor nord-americà Nicholas Carr n'és possiblement un dels autors emblemàtics en el marc del debat sobre els efectes cognitius de les noves tecnologies. En “Is Google Making Us Stupid?”,  controvertit article publicat el 2008 en la revista The Atlantic, Carr retrata una societat que està perdent la capacitat de concentrar-se, abandonant l'hàbit de les lectures tranquil·les i perllongades i de la contemplació del text. En el seu lloc, adverteix, ens estem acostumant a navegar per la superfície, intentant assimilar informació de la mateixa manera que aquesta es distribueix a la xarxa: en un vertiginós flux de partícules.

 

El contrapunt el posen aquells que veuen en Internet una obertura a la democratització del text, a la participació i a la creativitat. Els qui comparteixen aquesta visió posen l'accent en la creixent presència de recursos interactius en xarxa, que fan de qualsevol lloc web una invitació al comentari, a la lectura participativa, a la resposta i a l'opinió. Potser no podem afirmar que Internet estigui precisament afavorint el desenvolupament d'una cultura lletrada, però segurament està facilitant una aproximació més estreta entre les persones i el text escrit. La marea de correus electrònics, la profusió comentaris compartits en xarxes socials, o l'emergència de propostes creatives com la poesia digital i la anomenada twitteratura, en són tan sols alguns exemples.

 

Francis Bacon, John Milton, Virginia Woolf i Mark Twain eren dels molts escriptors coneguts que mantenien l'hàbit d’escriure llibres de llocs comuns, cultivant així una manera especial d'observar i pensar el text escrit. Avui, a l'era d'Internet, la lògica d’aquests artefactes es reinventa en programes com Google Reader, en tota sort de mashups digitals o en els comentaris que inunden les xarxes socials. Encara no sabem quines conseqüències tindran las noves tecnologies sobre el nostre domini crític i creatiu de la paraula escrita. Però, com va dir una vegada Roland Barthes, el text hauria ser alhora un espai de plaer i un espai de responsabilitat. Vist des d'aquesta perspectiva, la cerca de respostes a preguntes com aquesta mereix tota la nostra atenció.

 

gestió del coneixement;  mitjans socials; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???