Número 27 (novembre de 2013)
Mapes del coneixement regionals per a la intel·ligència territorial
Montserrat Garcia Alsina

A la Jornada sobre Intel·ligència Territorial del proppassat octubre, Christian Wartena i Montserrat Garcia Alsina van presentar els mapes de coneixement territorials com un instrument al servei de la innovació i el desenvolupament sostenible de les regions. Aquest article explica què son i com es fan aquests mapes de coneixement.
 

Els mapes de coneixement recullen quin coneixement hi ha en una organització o en un territori, on es pot trobar, quin coneixement hi manca i quins fluxos podrien haver-hi entre els diferents actius. L’anàlisi dels mapes permet analitzar com s’està efectuant el cicle de gestió del coneixement per a generar més coneixement i, per tant, incrementar els actius organitzatius o d’un territori. Per a efectuar mapes del coneixement, hem de tenir en compte quatre tasques: identificar l’estructura i components dels mapes, identificar el contingut dels components, definir les fonts d’informació d’on extreure les dades i, finalment, determinar les tècniques que s’apliquen per a extreure informació i analitzar-la.

 

Si ens centrem en els mapes de coneixement del territori, pel que fa l’estructura i els seus components es tenen en compte, en primer lloc, les funcions i els processos regionals vinculats amb la innovació i el desenvolupament del territori i, en segon lloc, el contingut dels mapes que reflecteixen els components involucrats. Els components dels mapes son a) els actors que tenen un paper important en el territori (organitzacions, administracions públiques, empreses, clústers, universitat, instituts de recerca...); b) les estructures relacionades amb l’economia territorial (tipus de sectors existents i la seva mida, perfil de les empreses que hi desenvolupen la seva activitat, estructures l’activitat de les quals esta adscrita a la política o l’administració pública...); c) les infraestructures implantades en el territori, tant tècniques (aigua, energia i transport), socials (sanitat, educació, cultura), financeres (banca, ajudes governamentals, venture capital) i polítiques com dels sistemes de ciència i d’innovació; d) els recursos relacionats amb diferents aspectes com ara la naturalesa (geologia, aigua, aire, clima, capacitat d’acumulació), les matèries primeres (minerals, vegetació, animals), la demografia (habitants i estructura), la capacitat d’innovació regional o el capital intel·lectual, i e) el capital social, especialment les relacions en les quals té lloc l’intercanvi i la generació de coneixement com a base per a innovar, però també els aspectes vinculats amb aquest intercanvi (lligams i configuració de les xarxes, codis i llenguatges compartits, confiança, normes, i obligacions).

 

Vinculada al contingut dels mapes, està la selecció de fonts d’informació que subministrin els continguts. Exemples de fonts d’informació son pàgines web de les empreses o dels organismes públics ubicats a la regió, informes ministerials, estadístiques o indicadors d’innovació.

 

Per últim, és important identificar i extreure informació rellevant, i això es pot fer mitjançant tècniques de crawling, recuperació de la informació i mineria de text, on els vocabularis controlats com són els tesaurus juguen un paper destacat. La mineria de text permet extreure i analitzar gran quantitat de textos provinents d’Internet o de diferents bases de dades, mitjançant diverses tècniques. Per tant, l’aplicació de la mineria de text a la intel·ligència territorial explota la gran quantitat de dades desestructurades sobre el territori per a extreure’n informació rellevant que, un cop analitzada, esdevé informació i coneixement.

 

En la mateixa jornada, el professor Wartena i jo mateixa vam exposar el projecte que les nostres respectives universitats estan duent a terme per a dissenyar una metodologia específica que faciliti efectuar mapes del coneixement territorial. Les dues regions que hem pres com a base del treball empíric són Baixa Saxonia (Niedersachsen), a Alemanya, i Catalunya.

 

La metodologia proposada pretén contribuir a identificar millor el coneixement d’una zona o territori amb la voluntat de ser un instrument útil per a aquells agents o actors involucrats en la innovació i el desenvolupament, atès que facilita la identificació i transferència de coneixement per a crear-ne més i així innovar i augmentar els actius intel·lectuals d’una regió.
 

 

intel·ligència competitiva;  gestió del coneixement; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???