Amb el desenvolupament digital i la multiplicació de canals des dels què intercanviar informacions i opinions, els ciutadans poden participar més activament en la comunicació pública. En aquest context, els anomenats social media han experimentat un ràpid creixement a l’augmentar no solament el nombre d’usuaris sinó també de les interaccions que a través d’ells es mantenen. Encara que idealment l’increment del flux comunicatiu facilitaria l’enriquiment del discurs i la pluralitat d’opinions, nous estudis analitzen si, en realitat, les veus minoritàries es veuen atrapades en una autèntica xarxa del silenci.
Les persones, com a éssers socials, es veuen en la necessitat de relacionar-se amb els seus semblants. Fins i tot des d’un punt de vista antropològic, tal com apunta el professor Anrubia (2002) en un article publicat a Espèculum, “comptar històries, narrar, i en un nivell més elemental, anomenar, és una de les formes en què l’home dóna un sentit a la realitat i a si mateix”. Però l’ésser humà, i de manera especial amb el desenvolupament de les civilitzacions, no solament s’obre a individus particulars que li siguin més propers, com els seus familiars i amics, sinó que s’obre a la comunitat. D’aquesta manera, les persones poden agrair sentir-se acollides per mitjà de l’aprovació social enfront de l’alternativa oposada marcada per l’aïllament. Precisament aquesta actitud es troba en el focus de l’estudi que va desenvolupar la professora Noelle-Neumann (1984) i que va ser batejat com “L’espiral del silenci”.
La teoria que aborda la investigadora alemanya es desprèn de la pròpia definició que formula d’opinió pública. Així, en la seva obra La espiral del silencio. Opinión pública: nuestra piel social, expressa que aquesta consisteix en “el acuerdo por parte de los miembros de una comunidad activa sobre algún tema con carga afectiva o valorativa”, i inclús que “las opiniones públicas son actitudes o comportamientos que se deben expresar en público para no aislarse” (Noelle-Neumann, 1995, p. 234). La conseqüència immediata determina una tendència a mantenir silenciades opinions minoritàries enfront d’aquelles que gaudeixen de més abast o penetració. En aquest context, els mitjans de comunicació exerceixen una funció important en tant que poden atorgar major visibilitat a determinades opinions o contribuir a mantenir el sentir majoritari.
Ara bé, el nou context comunicatiu, amb el desenvolupament d’Internet, ha posat en dubte el paper, fins llavors reservat al periodista, d’atraure l’atenció pública. Els ciutadans tenen noves possibilitats de participar en l’opinió pública i competeixen amb professionals de la comunicació per captar el nombre més gran de visites. A títol il·lustratiu, es pot apuntar l’increment experimentat per l’audiència mundial de les xarxes socials entre 2007 i 2011 que es xifra, segons dades de ComScore (2012), en un 174%. L’aparició d’aquests nous espais on compartir, conversar i comentar, permet al seu torn ampliar l’abast i traspassar comunitats tradicionals. A més, a la Xarxa proliferen exemples que exploten la possibilitat de refugiar-se sota l’abric de l’anonimat o d’un avatar per a distribuir els seus missatges. Tota aquesta obertura sembla a priori que podria posar en dubte les bases de l’espiral del silenci i deixar escapar de la seva aspiració opinions que fins al moment es mantenien silenciades. No obstant això, les noves opcions d’accés a la comunicació semblen no haver anat de la mà de la multiplicitat d’opinions i una major llibertat.
Segons els resultats de l’enquesta realitzada al desembre de 2013 entre la població espanyola en el marc del World Internet Project (WIP SPAIN 2013), el 37,8% no consideren que Internet sigui un espai segur per opinar. Cal destacar que aquest percentatge experimenta un increment respecte a la percepció registrada en l’onada anterior de l’estudi (WIP SPAIN 2011).
Algunes investigacions s’han centrat a analitzar la pressió que exerceix l’espiral del silenci en els social media. Així, recentment el PewResearchCenter ha publicat l’informe “Social Media and the ‘Spiral of Silence’” desenvolupat amb l’objectiu d’avaluar si els mitjans socials permetien donar veu a una pluralitat d’opinions abans silenciades i enriquien així la discussió de temes polítics. L’estudi presenta els resultats d’una enquesta realitzada a 1.801 americans on se’ls pregunta a propòsit d’un tema d’interès públic controvertit, el cas Snowden-NSA. Les troballes resulten sorprenents en tant que els enquestats es mostren més abocats a silenciar les seves opinions en xarxes socials que en persona. Així mateix, no sols es registren pautes de comportament pròpies de l’espiral del silenci, com la pressió que exerceix l’opinió majoritària, sinó que s’apunta que, si es percep que l’estat d’opinió de la comunitat d’amics/seguidors a Facebook i Twitter és contrari al propi, l’usuari se sent menys inclinat a compartir les seves valoracions fins i tot en entorns offline.
L’aparició de nous espais de conversació sembla que no ha anat de la mà d’una major confiança i llibertat per part dels usuaris. El fet que estudis realitzats apunten no solament la translació de pautes de comportament de l’entorn analògic al digital, sinó fins i tot que l’autocensura pugui tenir més força en els social media i que aquesta pressió pugui traslladar-se a situacions de conversa cara-a-cara, invita a desenvolupar més recerca en aquesta línia. Cal observar si es creen condicions de confiança i seguretat que garanteixin que l’usuari se sent més còmode expressant-se lliurement a Internet o, si per contra, s’avança cap a una evolució de la metàfora que permeti passar de parlar d’espiral del silenci a xarxa del silenci.
Citació recomanada
MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Silvia. La xarxa del silenci? COMeIN [en línia], setembre 2014, núm. 36. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n36.1461
