Número 38 (novembre de 2014)

Cinema i somnis

Jordi Sánchez-Navarro

Alfred Hitchcock va deixar nombroses frases per a la posteritat, no en va és considerat un dels grans mestres de la història del cinema. La seva influència pot rastrejar-se en tot el cinema posterior i les seves perles de saviesa se citen amb reverència. Sobre la relació que ell mantenia amb el públic de les seves pel·lícules, Hitchcock intentava aplicar sempre un principi molt clar: al públic, deia, “dóna-li plaer, el mateix que n’obté quan desperta d'un malson”.

Hitchcock no va ser l'únic cineasta que va vincular en les seves reflexions cinema i somni. Un altre creador genial i igualment influent, Luis Buñuel, va afirmar que “el cinema és un somni dirigit”. Dirigit per un director, s'entén. I això és el que ell va fer durant tota la seva carrera: dirigir somnis. I Hitchock i Buñuel no van estar sols en aquesta aventura. Multitud de cineastes han dirigit els seus pensaments a reflexionar sobre les relacions entre cinema i somnis, que són més riques, complexes i ingovernables del que tòpics com “el cinema, màquina de somnis” o “la pantalla com a finestra a l'inconscient” poden il·lustrar. De les escenes oníriques canòniques —com el clàssic somni dissenyat per Salvador Dalí per a Recuerda... (Spellbound, Alfred Hitchcock, 1945)— a pel·lícules senceres traçades a partir de la lògica esquiva dels malsons, passant per aquells il·lustres exemples de films que integren els somnis en l'essència del relat, l'oníric impregna el cinema de maneres diferents i molt productives.

 

L'edició de 2014 del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges va tenir com a leitmotiv aquest tema tan suggeridor: les relacions entre el cinema i els somnis. I per il·lustrar-ho convenientment, el Festival va demanar a la periodista cinematogràfica i crítica Desirée de Fez i a qui signa aquestes línies un llibre sobre l’assumpte. Al principi vam estudiar la possibilitat de fer una sèrie d’assajos amb escriptors convidats, però de seguida vam veure que un tema així requeria un plantejament més original. Per fascinant i alhora esmunyedís, l'assumpte no semblava fàcil d'abordar a partir del model convencional del llibre compost d'una col·lecció d'assajos independents. Però això no era tot, hi havia una alguna cosa més que ens demanava un format diferent: les nostres ganes d'aproximar-nos al tema amb la mateixa llibertat amb la qual alguns cineastes han recorregut al somni en els seus films. A més, durant la fase de definició del projecte, vam poder comprovar que el millor de tot el procés havia estat precisament parlar entre nosaltres dels somnis en les pel·lícules. A partir d'aquest moment, tot va sorgir d'una manera bastant natural: el llibre estaria compost per converses amb cineastes i escriptors amb els quals parlaríem sobre els somnis d'uns altres. I una llista de pel·lícules sobre les quals volíem parlar ens va portar a la llista de companys de conversa. Al final, vam convidar una quinzena de persones a conversar sobre una sèrie de pel·lícules tocades pel somni, a perdre's en quinze títols de diferents èpoques —del clàssic mut El modern Sherlock Holmes (Sherlock Jr., Buster Keaton, 1924) a la colossal Origen (Inception, Christopher Nolan, 2010)— que incloguessin escenes oníriques o estiguessin fetes de somnis.

 

El títol del llibre, “Pantalla rasgada”, va sorgir quan ens vam adonar, després de recordar entre nosaltres alguns moments de les converses en què havíem parlat sobre psicoanàlisi i surrealisme, que el que havíem estat fent era “esquinçar el vel de la realitat” per accedir a altres capes. I en el nostre cas la realitat era la pantalla. I no solament la pantalla de cinema, sinó les múltiples pantalles en les quals, ens agradi més o menys, es consumeix el cinema en l'actualitat. Aquest títol, que remet inequívocament a pràctiques surrealistes i al desvetllat de l'inconscient del cinema, es va convertir en el lema de tots aquests onironautes, cineastes, escriptors i crítics de cinema perfectes per endinsar-se en els somnis d'uns altres, que van ser, inevitablement, quinze persones a les quals admirem molt. Es van apuntar al desafiament els directors Jaume Balagueró, J.A. Bayona, Rodrigo Cortés, Claudia Llosa, Eugenio Mira, Carlo Padial i Nacho Vigalondo; els escriptors Javier Calvo i Marc Pastor; els crítics Fausto Fernández, Jordi Batlle Caminal i Quim Casas; Montse Ribé i David Martí, de l'empresa d'efectes especials de maquillatge DDT; el guionista Sergio G. Sánchez i el propi Àngel Sala, director del Festival de Sitges, amb el qual havíem perfilat la idea del llibre. Amb ells i elles vam conversar a la deriva, abandonats als nostres propis somnis.

 

Al llibre, publicat per Arkadin Ediciones, es parla amb el crític i escriptor Jordi Batlle Caminal d’El modern Sherlock Holmes, amb tota probabilitat, la primera pel·lícula que explora la perfecta comunió entre cinema i somnis. Amb Àngel Sala naveguem pels paisatges onírics de Sueño de amor eterno (Peter Ibbetson, Henry Hathaway, 1935), en la qual els somnis són l'escenari del drama sentimental, de la passió sense barreres, de l'amor més enllà de la mort. Amb el guionista Sergio G. Sánchez conversem sobra la fugida a la fantasia que representa el somni en El mag d'Oz (The Wizard of Oz, Victor Fleming, 1939). Amb el crític Fausto Fernández conversem sobre psicoanàlisi i cinema i sobre la inabastable influència de Hitchcock al cinema posterior a ell a propòsit de Recuerda... I altres crítics, escriptors i cineastes parlen sobre altres pel·lícules i altres mons onírics.

 

Però no tot és deriva i especulació. Els crítics Fausto Fernández, Jordi Batlle Caminal i Quim Casas ofereixen reflexions sobre la funció del crític, la cinefília i el rigor en l'anàlisi del cinema. Els novel·listes Marc Pastor i Javier Calvo parlen dels mecanismes de la ficció i la construcció de les narracions. Els cineastes com Jaume Balagueró, J.A. Bayona, Nacho Vigalondo o Claudia LLosa ofereixen les seves visions i idees sobre el compromís amb la creació cinematogràfica. Tots els creadors que conversen en “Pantalla rasgada” fan bona amb les seves paraules la màxima d'un altre geni, la influència del qual pot comprovar-se al llarg i ample de tota la història el cinema: el poeta nord-americà Edgar Allan Poe. Deia Poe que “aquells que somien de dia coneixen coses que s'escapen als que només somien de nit”.

 

Citació recomanada

SÁNCHEZ-NAVARRO, Jordi. Cinema i somnis. COMeIN [en línia], novembre 2014, núm. 38. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n38.1472

cinema;  esdeveniments; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???