Número 39 (desembre de 2014)
Open government, open data, big data i transparència: la informació com a nexe d’unió
Montserrat Garcia Alsina

En els darrers anys es parla molt d’open data i big data associats a l’àmbit científic. En el cas del big data aquest també es considera una eina a disposició de les empreses per a explotar la informació i generar avantatge competitiu. En comparació d’aquests dos àmbits, poc s’ha parlat de la relació d’aquests dos conceptes amb l’open government. Quina vinculació hi ha entre open government, open data i big data, i quins poden ser els beneficis?

El concepte open government o govern obert, com a base per a superar l’opacitat dels governs, apareix en la dècada dels setanta a Anglaterra. Aleshores ja s’apuntava l’accés a la informació generada pels governs com un facilitador de l’enfortiment de la democràcia. De manera progressiva aquest concepte s’ha anat estenent i ja són molts els governs d’arreu del món que impulsen iniciatives per implantar governs oberts. Un exemple d’aquest impuls és l’Aliança per al Govern Obert (Open Government Partnership), constituïda el 2011 com una plataforma internacional per a reformadors compromesos en el fet que els seus governs rendeixin comptes, siguin més oberts i millorin la seva capacitat de resposta envers els ciutadans. En aquesta plataforma s’ofereixen pautes per a fer plans d’acció i informes independents sobre el progrés de la implantació del govern obert en diferents països. També s’han promogut iniciatives de normalització del govern obert, centrades en transparència, participació i rendició de comptes.

 

Fonaments del govern obert són: a) la transparència en la gestió dels responsables polítics i administratius; b) la rendició de comptes per part dels responsables de les administracions públiques sobre com gestionen els recursos econòmics; c) la participació dels ciutadans en els processos de presa de decisions i disseny de polítiques públiques; d) la col·laboració, d’una banda, entre les administracions públiques per a fer una gestió més eficaç i agilitar els processos burocràtics, i, d’altra banda, entre aquestes i els ciutadans per a ajudar a definir l’agenda política; e) la tecnologia (oberta) per tal de facilitar la participació i la col·laboració, gestionar la documentació, la informació i les dades generades, facilitar els fluxos d’informació, l’accés i l’intercanvi, i f) innovació en els processos de gestió per tal de fer-los eficients i facilitar la participació dels ciutadans, i la col·laboració entre administracions, i entre aquestes i els ciutadans per tal d’innovar com a base del desenvolupament territorial sostenible. A fi de donar suport a aquests fonaments hi ha tres aspectes a remarcar: l’accés i subministrament d’informació, l’accessibilitat i les dades obertes (l’open data).

 

El primer aspecte –l’accés i el subministrament d’informació– juga un paper important en la transparència i la rendició de comptes, ja que els governs i les administracions públiques han de garantir als ciutadans l’accés a la informació (econòmica, jurídica o organitzativa) generada en el decurs de les seves activitats. Governs i administracions públiques també han de subministrar informació a petició dels ciutadans, preservant la protecció de dades personals. L’accés i subministrament d’informació han d’estar regits per processos establerts de gestió de la informació i dels documents. De la mateixa manera, la participació i la col·laboració involucren l’intercanvi d’informació mitjançant diversos canals, la majoria de vegades basats en les TIC (per exemple, seu electrònica, xarxes socials com twitter o correu electrònic).

 

El segon aspecte que dóna suport al govern obert està vinculat a les característiques d’accessibilitat dels mitjans pels quals els ciutadans accedeixen a la informació i la intercanvien. Aquesta accessibilitat ha de complir uns requeriments que fan refència tant a la presentació dels continguts com als formats emprats. Aquest tema està unit a les dades obertes.

 

En tercer lloc, l’open data fa referència a l’obertura de les dades públiques als ciutadans i a les empreses perquè aquestes generin riquesa (sector infomediari), contribueixin al benestar de la societat i optimitzin els processos de la burocràcia administrativa, entre altres beneficis. La Unió Europea assenyala l’open data com una eina per a la innovació, el creixement i la governança transparent. La reutilització d’aquestes dades ha estat legislada, i per tal de facilitar l’accés a les dades les administracions públiques han desenvolupat portals on allotgen els repositoris de dades. Les mateixes administracions públiques són consumidores de la informació generada mitjançant la reutilització, i de fet la poden aplicar per tal de fonamentar les seves decisions i disseny d’accions o plans estratègics. És a dir, poden aplicar accions d’intel·ligència territorial, per a les quals necessitaran gestionar grans volums de dades i d’informació (big data). Per tant, la vinculació entre el open goverment i el big data ve donat per la necessitat que tenen les administracions públiques de gestionar i analitzar grans volums de dades. La gestió i l’anàlisi es fa mitjançant dues eines: la tecnologia anomenada big data i també els processos intel·lectuals fets per humans (classificació, actualització, control de la qualitat de la informació, arquitectura de la informació, usabilitat de la presentació de les dades, conservació, anàlisi d’informació, etc).

 

En definitiva, obrir el govern és un fonament de la transparència en la gestió i ajuda a consolidar la democràcia. Representa obrir les dades governamentals a la ciutadania, cosa que implica gestionar una gran quantitat de dades per a la presa de decisions i facilitar la col·laboració i la participació ciutadana. Els beneficis del govern obert es localitzen en diferents àmbits: polític, social i econòmic. Per tal que els governs siguin oberts, aquests requereixen un sistema d’informació, on destaquen tres components: les TIC, els processos de gestió de la informació i els professionals de la informació. Les TIC ofereixen unes estructures (xarxes de telecomunicacions, programari i maquinari) per a la recopilació de dades, informació i documents per a fer-ne el tractament, la recuperació i l’intercanvi corresponent. La tecnologia funciona si darrere hi ha uns professionals que adapten aquesta tecnologia a uns contextos i la posen en funcionament. Aquí es posa en relleu el treball intel·lectual de dos perfils professionals: les persones que dissenyen i implementen les TIC, i les persones que dissenyen i apliquen els processos de gestió i tractament de la informació per a la seva recuperació i conservació posterior.

 

En el futur les competències d’aquests professionals hauran d’aprofundir, entre altres aspectes, en la gestió dels grans volums de dades i d’informació generades pel govern obert.

 

intel·ligència competitiva;  documentació;  gestió de la informació;  mitjans socials;  big data
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???