En les darreres setmanes la transparència i la corrupció semblen estar en el centre de les campanyes electorals i fins i tot ser moneda de canvi per a pactar investidures. Sembla que el nombre de corruptes sigui l’únic indicador de la qualitat democràtica d’un partit i d’un govern, i, en conseqüència, de la salut d’un país. Tanmateix, la transparència s’entén si hi incloem altres aspectes que faciliten el bon govern, l’accés a la informació pública i el govern obert. Per tant, altres indicadors informen de la qualitat democràtica dels governs. Quin són? Com s’avalua la transparència i la salut de la democràcia?
El marc de referència legislatiu per a avaluar la transparència està format per l’accés a la informació pública, el govern obert i el bon govern. Per tant, aquest marc de referència hauria de ser la font per a crear els indicadors que mesuren i acrediten la qualitat democràtica dels partits i governs. L’accés a la informació pública, d’una banda, fa transparent la presa de decisions i les accions de govern i dels partits, i, de l’altra, permet als ciutadans participar en el govern i en la presa de decisions (govern obert). Quan els governs publiquen la informació estan rendint comptes de l’ús dels recursos provinents de les societats governades i, d’altra banda, els ciutadans poden avaluar l’eficiència en la gestió dels béns públics, és a dir, avaluen el bon govern. Per tant, darrere la transparència, l’accés a la informació, el bon govern i el govern obert hi ha uns fonaments que asseguren el seu funcionament: són la gestió de la informació i el coneixement, i els professionals –no solament les TIC- que coneixen els instruments per tal de facilitar de manera eficient aquesta gestió.
Ho hem llegit altres cops. Des del 2012 diferents articles de COMeIN assenyalen la importància de la transparència, la gestió de dades i de la informació, incloent-hi la facilitat d’accés, i el paper dels professionals de la informació i documentació per a avaluar la salut democràtica de les nacions. Hem vist que hi ha estàndards de govern obert i indicadors promoguts per organismes o entitats internacionals o nacionals que avaluen les polítiques de transparència. Aquests estàndards i indicadors són un bon instrument per a prendre la temperatura de la salut democràtica. Un exemple és INCAU, el conjunt d’indicadors per a avaluar la transparència de les comunitats autònomes espanyoles, o ITA, el conjunt d’indicadors per a avaluar la transparència als ajuntaments espanyols. Tanmateix, aquests indicadors paren més atenció a avaluar el contingut de la informació que ha de ser accessible, mentre que la manera com s’ha de garantir l’eficiència en l’accés queda més desatesa. Per tant, necessitem desenvolupar més indicadors. Atès que és important com es gestiona la informació i el coneixement, i com de fàcil es fa la informació accessible, als indicadors ja existents n’hi hauríem d’afegir altres per a avaluar l’arquitectura dels portals i els mitjans que fan servir els ciutadans per a accedir de manera ràpida i efectiva a la informació pública.
Pel que fa l’Estat espanyol, un seguit de lleis de transparència i accés a la informació pública s’han anat aprovant o estan en procés d’aprovació des de desembre del 2013, tret de Galícia (2006). Les diferents lleis i propostes de lleis apunten els portals de la transparència com l’instrument per a accedir a la informació pública garant de la transparència. Actualment són diverses les administracions públiques que ja disposen d’aquests portals. Tanmateix, poques d’aquestes propostes especifiquen com es pot garantir l’eficàcia de l’accés, i moltes menys esmenten la rellevància de disposar d’un sistema de gestió per a documents. Queda molta feina encara a fer per a implantar la transparència, el govern obert i el bon govern.
Així, doncs, la salut democràtica d’un partit, d’un govern o d’un país va més enllà del nombre de corruptes. Aquests només són un indicador del tramposos que hi ha en el joc democràtic. La salut democràtica i la voluntat de transparència dels partits i dels governs han d’incloure el recompte de quantes mesures s’apliquen per a facilitar la gestió de la informació i del coneixement públic (disseny i implantació de sistemes de gestió per a documents electrònics), la contractació de professionals de la informació i la documentació graduats per a implementar les lleis de transparència –sense trampes. Potser quan els partits basin les seves “campanyes de transparència” en altres indicadors, més enllà del nombre de corruptes, potser aleshores baixi el nombre de corruptes, perquè els fonaments de les barreres per a fer trampes seran més forts.
Citació recomanada
GARCIA ALSINA, Montserrat. Indicadors de la qualitat democràtica. COMeIN [en línia], maig 2015, núm. 44. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n44.1538
