Número 46 (juliol de 2015)
Quin panorama
Alexandre López-Borrull

Fa uns quants dies va tenir lloc un debat que ens ha fet adonar de diverses coses. Estem parlant del debat al Parlament Europeu sobre l’anomenada llibertat de panorama. I les diverses coses són les que veurem en aquest article. 

En primer lloc, una reflexió sobre el fet que sovint —i en aquest cas s’ha vist—  cal defensar els drets, fins i tot aquells que no sabies que tenies, o els empraves perquè ens sembla inimaginable que algú més no els tingui. Doncs sí. No se sabia prou que tenim permès, dins dels drets d’autor, la possibilitat de prendre imatges en espais públics. Això feia que no s’hagués de demanar permís per a fer fotos d’edificis, entorns naturals, ni haver d’aconseguir una llicència. Fixem-nos que hem afegit aquests dos exemples, perquè el primer (permís) cau dins el concepte de drets morals (autoria) i el segon dins els drets patrimonials (llicència), més lligat a l’obtenció de rendibilitat econòmica.
 
I hem descobert que no en tots els països això és així, cosa que també ens hauria de fer reflexionar. A França i Itàlia, per exemple. I parlem de països que també disposen d’un ingent patrimoni artístic i arquitectònic. Essent així, i amb un cert criteri d’homogeneïtzació, l’eurodiputat francès Jean-Marie Cavada va presentar una esmena perquè en el marc de discussió i debat de la nova directiva europea sobre drets d’autor, s’harmonitzés aquesta qüestió a nivell europeu. La diferència és que aquí es pretenia que fos que el que es fa en pocs països es fes en tots. I tot i que es veia difícil, es va generar un debat mediàtic, polític i ideològic molt interessant. Finalment, el 9 de juliol l'esmena no fou aprovada, però el debat no sembla tancat. Recomano un article d'Alistair Spearing que exposa molt bé cinc motius per a estar-hi en contra. 
 
Quin és el concepte clau de l'esmena que va generar tant d'enrenou? La finalitat comercial, però en una visió molt ambigua. Així, s'entrava en un debat sobre el que té o no té finalitat comercial. Com expliquen els experts, un pot debatre si es podria aplicar a les guies de viatge que empren imatges per a promoure el producte i que en formen part intrínseca. En aquests casos, és clar el guany econòmic i una certa compensació possible als autors. Però en un extrem, fins i tot les xarxes socials podien entrar en una situació de risc. Així mateix, la mateixa Viquipèdia i el seu Wikimedia Commons passa a estar en una situació de risc i dificultat de gestió si s'havia de demanar permís als autors del contingut de les fotos d'espai públic que omplen els seus articles o bé assolir-ne una llicència. En aquest cas, el problema rau en el fet que Wikipedia permet expressament que el seu contingut es pugui emprar per a ús comercial, és a dir, que puguem agafar textos, imatges i altres per a generar un nou producte del qual  traiem una rendibilitat econòmica. 
 
És per això, i aquest és un altre dels aprenentatges, que la Viquipèdia va fer una feina de lobby i activisme molt potent. No és el primer cop, però ens ha fet adonar de la potència que pot tenir aquesta eina per a generar opinió. En aquest cas, ho va fer per una qüestió d'interès propi, ja que en sortia perjudicat. Així, va generar pàgines en contra i una campanya perquè la gent contactés amb el seu eurodiputat. Sóc del parer que el posicionament de la Viquipèdia és un dels que va ajudar a obrir en el terreny mediàtic (i efervescent, també cal dir) el fet sobre la llibertat de panorama. I tot i estar a favor del que proposava, també permet veure com ha sabut imposar el seu punt de vista. 
 
 Certament, el dret d'autor és un concepte legal amb unes enormes repercussions econòmiques i ideològiques. Sí, també les tecnologies i la ingent quantitat de dades ha de fer reflexionar sobre si legislem en funció del que pensem o en funció del que podem controlar, que no és ben bé el mateix. La xarxa té una funció molt rellevant a l'hora de saltar-se drets d'autor, però també s'ha demostrat que la té per a fer activisme a favor de la defensa dels drets d'autor. Sí, segurament ni el Parlament Europeu ni la xarxa no s'encendran defensant drets d'autor de científics ni pel dret de docència, però això són altres qüestions que, passades les vacances, continuarem tractant. Bon estiu.
 
mitjans socials;  lobbisme; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???