Número 47 (setembre de 2015)
''No descartis res'', el vídeo dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC
Candela Ollé, Elisenda Estanyol i Casals

En aquest article entrevistem Carme Puche, periodista, alumni UOC i realitzadora del vídeo que commemora el 15è. aniversari dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya, i que és el colofó dels actes de celebració duts a terme al llarg de l’any. 

Carme-PucheEl vídeo “No descartis res” fa un repàs als canvis que s’han produït en els últims anys i posa èmfasi en l'escenari d'incertesa que el nou entorn genera en els camps de la informació i de la comunicació, canvis transcendents davant dels quals la UOC ofereix una formació orientada a preparar els futurs professionals, adaptant-se a les necessitats de les empreses, de les institucions i de la societat en general.

 

Per això el missatge del vídeo, que es pot veure a YouTube en català, castellà, i que està també subtitulat en anglès, és «No descartis res, prepara’t per a la incertesa», perquè es concep la incertesa com una realitat indefugible davant la qual hem d'estar preparats sense por.

 

La realitzadora del vídeo, Carme Puche, també és graduada dels Estudis i en el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges va guanyar el premi Nova Autoria 2011 al millor guió amb el curt “Camille” (un guió que havia fet en el Pràcticum de Comunicació Audiovisual de la UOC). L’entrevistem per tal que ens expliqui amb més detall el procés de creació del vídeo “No descartis res”.

 

Candela Ollé i Elisenda Estanyol (C.O. i E.E.): Per què vas escollir cursar la teva formació a la UOC? Com la vas conèixer?

 

Carme Puche (C.P.): Deixa’m pensar. Com passa el temps!

 

Vaig triar la UOC perquè treballava, havia fet la carrera de publicitat però em dedicava al periodisme. Volia eixamplar horitzons i de manera presencial em resultava impossible. Vaig mirar quines opcions tenia, no era l’única opció, però sí era la millor de les universitats online. Va ser bàsicament una qüestió de recerca.

 

C.O. i E.E.: Ets graduada per la UOC. Què et van aportar els Estudis de Comunicació Audiovisual i com ho has aplicat a la teva vida professional?

 

C.P.: La decisió d’escollir Comunicació Audiovisual va ser perquè estava cansada de parlar del que feien els altres. Com a periodista em motivava el món de la creació, no només explicar-la des de l’altre costat. Era una manera d’entrar-hi i ja m’agradava molt internet. Vaig fer les pràctiques de publicitat i relacions públiques en una agència interactiva i em quadrava molt la creació audiovisual.

 

C.O. i E.E.: El vídeo anima a no descartar res i a preparar-se per a la incertesa. Quin missatge vol transmetre?

 

C.P.: Tant la nostra generació com les properes, aquelles que vam començar la vida laboral fa uns quinze anys, hem vist el pas de l’analògic i la reinvenció al digital, passant pel salt amb els smartphones. És una salvatjada el que hem hagut d’assumir.

 

És un procés que em recorda quan estava a l’agència, ja que llavors els portals eren considerats el futur. Hem après a utilitzar les eines i, per tant, estem gatejant en tecnologia. Ara ja no és moment de fer prediccions, sinó de viure l’avui, anant-nos movent i no creure, en cap moment, que tenim la bola de vidre per dir-nos què passarà.

 

La UOC és pionera, mai ha enfocat la comunicació audiovisual de manera tradicional sinó pensant que tot és una mica possible i després ja buscarem el nom. Això és el que he après i em permeten els estudis.

 

C.O. i E.E.: En el procés de creació del vídeo, l’etapa més important és tenir una bona idea i que a la vegada encaixi amb el que demana el client. Com ho fas perquè cada producte sigui diferent i trencador?

 

C.P.: Sempre des de la productora fem una reunió amb el client, de tu a tu, per saber què vol dir. És molt important que sigui molt sincer, ja que a vegades el client no sap veure el que té de bo. S’oblida del que el fa ser únic. Nosaltres volem que el client confiï en nosaltres. No podem treballar si no hi ha confiança. Ens agrada implicar-lo en el procés creatiu.

 

Amb la comissió del vídeo del quinzè aniversari, formada pels professors Toni Roig, Elisenda Estanyol i Candela Ollé, vam crear un grup de WhatsApp i vam treballar de manera exemplar. Partíem de la voluntat d’explicar què és la comunicació i la informació, que és el futur. Per tenir una proposta, primer és molt útil dir allò que penses de manera immediata, per exemple: enviar una foto del que et crida l’atenció al metro, al carrer, mentre camines o aquella animalada que et sorgeix, i a partir d’aquí arribar a la idea de base. Els camins creatius no són rectes, la bestiesa et porta al lloc d’origen. Quan et volen imposar les idees hi ha conflictes, si pots, busques una altra persona amb qui treballar.

 

En cas d’existir una fórmula, aquesta seria buscar l’essència del client, què vol comunicar.

 

C.O. i E.E.: Als Estudis formem professionals capaços d’adaptar-se a les necessitats del mercat laboral en informació i comunicació. Aquestes són disciplines centrals en la societat de la informació i del coneixement i que s’han vist sacsejades els darrers quinze anys a causa de ser l’epicentre de canvis, tal i com apareix en el vídeo. Com veus el futur de la comunicació (audiovisual)?

 

C.P.: Incert. Em sorprenc amb cada cosa nova, la manera com s’estructuren els mitjans audiovisuals, com reacciona la gent a les xarxes socials, reutilitzant, compartint, buscant noves funcionalitats, etc.

 

Cal deixar de pensar en el mitjà i centrar-nos en com la comunicació canvia, com enviem el missatge i com es rep. M’encanta! Són coses al·lucinants!

 

El vídeo comença amb l’aplicació Periscope, relativament nova, que consisteix en streaming en directe de qualsevol situació. Per exemple, com prepara el darrer rodatge Martin Scorsese, la vida diària en directe dels professionals. De manera espontània, amb la necessitat i voluntat de transmetre, transmetre i transmetre. Nosaltres hem de fer l’esforç de seleccionar. Ja que ens hem d’esforçar, esforcem-nos! Tot és possible.

 

C.O. i E.E.: Tens el teu propi estudi i per sort tens més feina de la que pots assumir. Quins consells donaries als estudiants que es volen dedicar a la producció d’audiovisuals?

 

C.P.: Han de fer el que tinguin moltes ganes de fer. Per tirar endavant un projecte, ja sigui una productora, un curtmetratge o altres, cal invertir temps i diners, però aquests darrers no ho són tot de manera immediata. Per exemple, un curtmetratge t’ajuda a aprendre de producció, de les teves possibilitats, a trobar el teu lloc. T’ajuda a crear un equip, t’ajuda a tenir una peça per donar-te a conèixer. Si el primer no va a un festival, fes-ne un altre del qual et sentis ben orgullós.

 

Cal ser rigorós i molt professional, tots els clients són importants, cal conèixer la seva història. Al llarg dels anys es treballa per guanyar diners i tenir el mínim per viure, cadascú segons el seu estatus, però pel camí si fas coses que no són el que més t’agrada, has de buscar aquell projecte que més t’agradi. Tinc comprovat que et donarà prestigi. És un tòpic i el que sempre es diu, però ho veig així.

 

Cal tornar al port, com els mariners, tornar a fer allò que t’encanta. 

 

Per a més informació:

 

Web dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC

 

Web 15è. aniversari dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació

 

El vídeo “No descartis res” ha comptat amb la col·laboració desinteressada de la periodista Sílvia Tarragona, que hi ha posat la veu en off, i es pot compartir a la xarxa amb l’etiqueta #UOCinfocom.

 

esdeveniments;  comunicació i educació;  Alumni; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???