Número 63 (febrer de 2017)
Periodisme: hora de renovar-nos?
Silvia Martínez Martínez

L'evolució que el sistema mediàtic ha experimentat des de finals del segle XX fins a l'actualitat és evident. La multimedialitat, la digitalització de continguts, la convergència, la hipertextualitat, l'obertura comunicativa i les xarxes socials són només alguns dels canvis que han impactat en les rutines productives i en l'ecosistema informatiu.  

Les pròpies bases del periodisme també han notat l'efecte de la revolució tecnològica i això ha portat a reflexionar fins i tot sobre la necessitat de plantejar una renovació deontològica de la professió. En aquest context, el passat mes de novembre el Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb més de quatre mil associats, va organitzar la nova edició d'un congrés professional que no se celebrava des de feia prop de dotze anys. 
 
En aquest temps, la successió de canvis tecnològics i també socials i econòmics, marcats per la important crisi del sector, convidaven en aquest VI Congrés de Periodistes de Catalunya a reflexionar sobre l'estat actual de la labor i pràctica informativa. Durant la jornada, en la qual es van trobar directors de mitjans, redactors, experts i conegudes personalitats del periodisme, va destacar la presentació de la reforma del Codi Deontológic compost per les normes d'inspiració per al bon exercici professional i que constitueixen un compromís d'adhesió. Es consolida així un debat viu sobre la necessitat de renovar i actualitzar el periodisme també des del punt de vista ètic de manera que pugui donar resposta als nous reptes que se li presenten.
 
La primera aprovació de les normes deontològiques del Col·legi data de l'any 1992 i es va produir també en el marc de la celebració del congrés, en aquest cas en la seva segona edició. Es tractava d'una relació de dotze principis, nombre que actualment manté. Posteriorment es va constituir un òrgan d'arbitratge sense poder sancionador, el Consell de la Informació de Catalunya (CIC), que s'encarrega de vetllar pel compliment de l'esmentada norma ètica i de resoldre i dictar resolució de les queixes i situacions en les quals es consideri que aquesta ha estat lesionada. 
 
Amb la renovació del Codi Deontològic, es pot observar que l'essència de les directrius ètiques es manté si bé s'aprofundeix o matisa la seva redacció. En resum, es realitza una defensa de la informació veraç i ben fonamentada obtinguda per mitjans lícits. També es promou la rectificació en cas d'error, la correcta citació, el respecte a l'off the record i a l'anomenat secret professional. Es defensa la protecció al menor i a la dignitat, així com a altres drets com la presumpció d'innocència i la privadesa. I, si entre els principis es recorda que el periodista ha de defensar el dret a la informació, també se li demana que no usi aquestes dades per al seu propi benefici o que defugi aquelles situacions que impliquin un conflicte d'interessos. 
 
Precisament sobre aquest punt, la versió anterior del Codi incloïa en el seu Annex 4 una recomanació en la qual matisava aquest criteri expressant el rebuig a la pràctica simultània per part del periodista de la labor informativa i d'activitats publicitàries, propaganda o promoció comercial. L'actual versió no inclou aquest annex però el CIC ha aprofundit molt en aquest aspecte i ha elaborat un informe titulat Periodistes que fan publicitat: un conflicte d’interessos, les conclusions del qual van ser presentades el 20 d'abril de 2016 en un acte en què va intervenir el professor dels Estudis de Ciències de la Informació i Comunicació de la UOC Ferran Lalueza. 
 
Tornant a l'apartat d'Annexos de la nova versió del Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes, es pot observar també la fusió d'algun d'ells, la incorporació d'altres nous (com l'E i el F, que s'ocupen de brindar recomanacions sobre l'ús d'expressions com il·legals o sobre la referència a la nacionalitat dels subjectes esmentats en la informació) fins a les modificacions en l'articulat d'aquests. En aquest sentit cal destacar la nova redacció de l'annex referit a Internet. S'hi observa un canvi significatiu de posicionament ja que, mentre que en la versió prèvia d'aquest annex (incorporada amb motiu del IV Congrés de Periodistes de Catalunya) s'apostava per l'elaboració del que es denominava un “Codi Ètic d’Internet”, en l'edició actual s'indica: “Els principis d'ètica periodística són comuns per a tots els mitjans i suports sense cap distinció”. 
 
La justificació, per tant, d'aquest apartat és la necessitat de brindar orientació per resoldre alguns aspectes singulars que es troben en l'entorn. Una necessitat que el CIC ha anat expressant en algunes de les resolucions a situacions que se li han presentat en els últims anys difícils de dirimir per tractar-se de situacions noves o prèviament no definides. Entre aquestes, el propi abast i responsabilitat del compromís ètic en casos com els esmentats ara explícitament en l'annex, per exemple, els perfils en xarxes socials gestionats des dels mitjans o per periodistes amb un ús professional.
 
Un altre dels aspectes esmentats en aquest apartat dedicat a la pràctica periodística a Internet fa al·lusió a qüestions que han anat evolucionant en els últims anys tal com s'han anat fins i tot definint des del punt de vista legislatiu i/o jurídic. Ens referim al punt relacionat amb el respecte als drets d'autor i al relatiu a la permanència de documents a la Xarxa. En aquest últim s'apel·la, entre altres aspectes, a la necessitat de ponderar entre, d'una banda, la conservació i accés a la informació continguda en arxius i hemeroteques i, de l’altra, el denominat dret a l'oblit, un tema sobre el que ja hem parlat en anteriors articles publicats en COMeIN.
 
La participació de l'usuari, que ha generat nous paràmetres en la relació dels mitjans i els periodistes amb el públic, també ha portat a incloure recomanacions des d'un punt de vista ètic per a una millora de la seva gestió. Així en l'annex s'aposta per la necessitat d'incorporar mecanismes de moderació eficaços i també per limitar l'anonimat en les aportacions i comentaris publicats pels ciutadans.
 
Mentre que el Col·legi de Periodistes ha optat finalment per incloure aquestes casuístiques específiques que presenta el món digital dins d'un únic codi deontològic, des d'altres associacions i entitats han pogut optar per crear codis diferencials en funció de la plataforma donant resposta específica a les pràctiques concretes que cada mitjà es pugui trobar. De qualsevol manera, en un entorn en el qual el digital impacta a tots els mitjans, tant en la difusió de continguts com en l'obtenció d'informació atès que la Xarxa és important font informativa, és fonamental recordar que el periodisme, sigui el que sigui l'entorn en el qual s'exerceixi, ha de vetllar fonamentalment per millorar les seves pràctiques i complir amb el seu rol social aportant informació d'interès públic, degudament contrastada i obtinguda per mètodes lícits, exercint la llibertat d'expressió al mateix temps que concilia aquesta amb el respecte degut als drets de tercers.
 
periodisme;  ètica de la comunicació;  xarxes socials;  esdeveniments; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???
Articles relacionats