Número 69 (setembre de 2017)
La recerca universitària no està exclusivament al servei de la carrera professional
Dani Aranda
És conegut que la carrera universitària té a veure principalment amb les publicacions en revistes especialitzades que un investigador o investigadora tingui en el seu haver i no amb la capacitat d'influir en els debats públics.
Aquest és el punt de partida d'un parell d'investigadors que van publicar una petita reflexió en l’Impact blog de la London School of Economics. Segons la seva opinió, els mecanismes de promoció acadèmica haurien de considerar també la participació dels científics en els mitjans populars (editorials, revistes, diaris, televisions, ràdios...) si entenem que una de les responsabilitats de la ciència —parlo de les ciències socials que són el meu àmbit— és influir en els debats públics i en la presa de decisions polítiques que afecten la societat.
 
Més enllà de poder culpabilitzar les diferents agències de qualitat i la política universitària que modelen els currículums de la nostra recerca, cal que els científics i les científiques reconsiderin quin és el seu paper en la societat més enllà de la promoció professional i de les millores salarials que proporciona.
 
La investigació no està exclusivament al servei de la carrera professional sinó que té a veure, també, amb la nostra responsabilitat per influir en les polítiques socials, culturals, econòmiques, sanitàries... que llasten els debats públics i la quotidianitat de la nostra societat.
 
També hi ha l'efecte rebot, el desembarcament en els mitjans populars i xarxes socials de professors que amb la coartada del seu perfil universitari es llancen a la caça de visibilitat i retuits com opinadors professionals sobre alguna rara avis i sobre pops en garatges.
 
No s'acaba d'entendre que la universitat es consideri socialment la talaia del pensament quan els seus habitants estan muts i únicament promocionen debats en articles acadèmics que poques vegades tenen alguna influència més enllà del context universitari o que, per contra, s'apunten al corrent vacu de l’opinisme al pitjor estil de Sálvame Llimón.
 
Ja fa algun temps que des de l'acadèmia estem veient com la reflexió i la construcció de coneixement poc o gairebé gens té a veure amb la universitat. Multitud de noves editorials publiquen assaigs d'autors que no formen part de l'acadèmia i que es plantegen seriosament com influir en els debats contemporanis.
 
Es fa difícil entendre com la recerca universitària prefereix mirar-se el melic professional i emmudir davant els problemes i els debats que la nostra societat té cada vegada més al marge de la universitat.
 
Més enllà de les excepcions, que n'hi ha, la investigació en ciències socials està realment tocada i els principals responsables som nosaltres mateixos, els investigadors i investigadores, i els damnificats, la societat.
 
recerca;  comunicació científica; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???