Número 71 (novembre de 2017)
Terratrèmol a Mèxic i social media
Josep Cobarsí-Morales

El proppassat 19 de setembre va tenir lloc a Mèxic un important terratrèmol, que va causar grans pèrdues humanes i materials. Apuntarem tot seguit el paper que van tenir les xarxes socials digitals en la resposta a aquest desastre, mitjançant una selecció d’iniciatives digitals remarcables. 

El sisme va esdevenir el dimarts 19 de setembre, sobre les 13 hores (hora local a Mèxic DF) amb epicentre a l’estat de Puebla. Va tenir una intensitat de nivell VIII a l’escala de Mercalli, que té dotze nivells. I va afectar deu estats mexicans, inclosa la capital Mèxic DF. El nombre de víctimes mortals va ser de tres-centes setanta, desenes d’edificis van caure i centenars van patir danys importants. Podeu veure aquí un resum gràfic.
 
Essent important la destrucció material, el terratrèmol no va deixar fora de servei internet més que en moments puntuals. Això va fer possible que les xarxes socials digitals poguessin vehicular la resposta a la catàstrofe, sobre la qual cosa apuntarem tot seguit algunes iniciatives especialment rellevants. Totes elles sorgeixen de manera espontània com a reacció col·lectiva als esdeveniments.
 
La creació de l’etiqueta i compte de Twitter #revisamigrieta per part d’arquitectes i enginyers civils voluntaris va facilitar una primera avaluació provisional a distància de desperfectes en edificis. Més de dues-centes afectacions d’edificis van poder tenir un primer examen mitjançant aquest procediment. Un esforç d’ajut considerable.
 
Més important encara va ser la creació de la plataforma digital #Verificado19S, aixecada amb l’objectiu de verificar i organitzar la informació per fer més eficient la resposta ciutadana al sisme. Una potent xarxa de voluntaris individuals i organitzacions de la societat civil, amb el suport d’empreses, va crear aquest lloc web, per tal de canalitzar la informació que sorgia a la xarxa sobre les conseqüències del terratrèmol. El coneixement i el treball d’activistes socials, programadors informàtics i periodistes es va combinar per donar lloc a aquesta plataforma. El principal output de la plataforma és un mapa de crisi en temps real que inclou informacions sobre: danys, centres de provisions, centres d’acollida, punts d’accés d’internet lliure, etc. Així mateix integraven informació provinent d’altres plataformes. De manera que aquest va esdevenir el mapa de referència per a la gestió de la crisi, tot i no haver estat elaborat per instàncies oficials.
 
També va ser remarcable la iniciativa , una base de dades interactiva de demandes de necessitats i ofertes d’ajuda, creada per voluntaris mexicans vinculats al Department of Urban Studies and Planning del MIT i la Harvard Graduate School of Design.
 
I esmentem en darrer lloc, però no per això menys important, una iniciativa més a mig i llarg termini. La creació de la plataforma #Epicentro per part de trenta organitzacions socials, empresarials i acadèmiques. El seu objectiu? Monitoritzar i fer seguiment dels recursos econòmics dedicats a la reconstrucció, per tal de contribuir a optimitzar-los.
 
Per tant, un seguit d’iniciatives digitals remarcables, amb un fort component humà, sorgides espontàniament de la societat civil, per tal de donar resposta a una situació d’emergència, i de les quals segurament es pot aprendre molt de cara a preparar-nos per als desastres del futur.
 
mitjans socials;  gestió de la informació;  comunicació de crisi; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???
Articles relacionats