Número 72 (desembre de 2017)
DOCfield PRO prescriptors i audiències: casos d'èxit
Raquel Herrera

Entre el 19 d’octubre i el 30 de novembre va tenir lloc la cinquena edició del festival DOCfield, organitzat per la fundació Photographic Social Vision en col·laboració amb Oxfam Intermón. Aquest festival es dedica a la fotografia documental i el fotoperiodisme, particularment des del vessant de l’acció social. 

Partint de l’eix temàtic de la mobilitat urbana i el viatge, DOCfield 2017 va acollir més d’una trentena d’exposicions, activitats participatives, projeccions audiovisuals, extensió urbana a DOCfield Carrer, i fins i tot el premi de fotollibre DOCfield Dummy Award Fundació Banc Sabadell.  Però hi ha una iniciativa desenvolupada durant DOCfield 2017 que em va cridar particularment l’atenció com a docent i investigadora de la comunicació: la jornada DOCfield PRO.
 
Amb el títol «PRESCRIPTORS I AUDIÈNCIES. Casos d’èxit que inspiren canvis», DOCfield PRO va reunir una audiència de més de cent periodistes i comunicadors culturals i del tercer sector perquè coneguéssim projectes actuals que vinculen comunicació i acció social. Però, quins van ser els prescriptors seleccionats per parlar de comunicació i acció?
 
La jornada va començar amb Towards the human city, documental global que és l’actual “projecte de vida” del periodista Fernando Casado i l’analista Paula García: la parella viatja pel món cercant projectes de sostenibilitat i inclusió urbana des de la perspectiva dels ciutadans usuaris, i no dels grans desplegaments polítics i mediàtics.
 
Per la seva banda, el publicista i melòman Roberto Esposito va mostrar Sofar Sounds. Aquest projecte va néixer per oferir concerts en espais domèstics i secrets, però ha anat creixent fins a abastar gairebé quatre-centes ciutats, i fins i tot una col·laboració recent amb Amnistia Internacional, Give a home, que ha generat concerts en més de seixanta països i recaptat més de 250.000 euros en suport dels refugiats de tot el món.
 
Seguint amb la perspectiva inclusiva dedicada als migrants, EUROPA és un projecte col·lectiu en llibre i web que transcendeix el conegut format de guia de viatges popularitzat per Lonely Planet, per oferir consells pràctics i curiosos, així com coneixements històrics i socials, als qui han de deixar el seu país per cercar un futur millor.
 
La primera part de DOCfield PRO va concloure amb la ponència del publicista José María Piera (SCPF), amb l’objectiu de convèncer els assistents que, a banda de vendre productes, les marques són promotores de valors. Què n’opineu, lectors de COMeIN? Marques i valors són cosines germanes, o conegudes distants?
 
Després del coffee break, DOCfield PRO va donar veu al periodista Ismael Nafría per explicar perquè el New York Times és un dels mitjans periodístics tradicionals més innovadors que existeixen: el branding centrat en la (atractiva però sovint controvertida) idea de “veritat” en periodisme, els formats beta, i el ventall de mètriques d’engagement per qualificar les peces d’exitoses són factors a considerar en el seu model actual.
 
Després de Nafría, Danielle Villasana va presentar #everydayafrica, una aproximació fotogràfica a la vida quotidiana que ha generat comunitats de pràctica arreu del món, a través de l’etiqueta #everydayeverywhere.
 
No obstant això, el punt d’inflexió de la franja matinal a DOCfield PRO es va produir amb la intervenció d’Oscar Camps, creador del projecte de rescat de refugiats al Mediterrani Proactiva Open Arms. Aquesta ONG ens va mostrar un duríssim vídeo gravat durant un dels seus darrers rescats per sacsejar consciències i motivar donacions i seguiment del projecte en línia.
 
A continuació, l’activisme comunicatiu es va centrar en la publicació en línia d’arrels basques Pikara, dedicada als feminismes en sentit plural, que genera productes també en paper, i fins i tot articles en català.
 
Després de la pausa per dinar, DOCfield PRO va incloure el projecte de crowdfunding Verkami, una idea que va néixer en família, però que actualment s’expandeix a molts tipus de projectes basats en el micromecenatge, inclosos els de caràcter comunitari.
 
Continuant en el vessant periodístic, dos especialistes van oferir enfocaments contrastats. Per una banda, Marcos Garcia, membre del reconegut International Consortium of Investigative Journalists (ICIJ), organització responsable d’haver interpretat les informacions filtrades a través dels infames Panama Papers. Per l’altra, la versió més lúdica i millennial de la informació oferta per PlayGround, de la mà de Cristian Palazzi. A PlayGround va destacar la viralitat excepcional d’un vídeo recent on Ana Bella, antiga víctima de maltractament, emplaçava a actuar contra la violència de gènere a través de la fundació que porta el seu nom.
 
La jornada va concloure amb les presentacions de David Campbell (fundació World Press Photo) i Gabriela Masfarré (Ideas for Change). Malauradament, l’excepcionalitat política va impedir que intervingués la cap de premsa dels Mossos d’Esquadra, Patrícia Plaja, reconeguda arran de la seva actuació informativa durant l’atemptat terrorista que va tenir lloc a Barcelona el proppassat agost.
 
Podeu llegir més sobre les idees bolcades en la jornada DOCfield PRO 17 en els tuits sota l’etiqueta #docfield, també presents en l’Storify creat per la consultora de comunicació i màrqueting Patrícia Ventura

 

fotografia;  periodisme;  esdeveniments; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???